Comunicació oral, escrita i digital (30.10.09)

Descripció:
La sessió d'ahir la podem dividir en dues parts; la primera la vem dedicar a entregar el treball de "Com parlar bé en públic", acabar de concretar els dies que haurem de recitar el poema i també els dies que haurem de debatre el tema que vulguem amb un altre equip.
Dins d'aquesta primera part, la professora de COED ens va explicar les diferències entre una rondalla i un conte. De manera molt sintetitzada, podríem dir que la rondalla és transmesa per transmissió oral i, en canvi, el conte és més llarg. La semblança que existeix entre els dos és que serveixen per divertir i entretenir els nens.

La segona part de la classe va constar en comentar un article de l'Albert Om, titulat 10.000 euros (coses meves) i publicat el dia 24 d'octubre al diari Avui. Aquest article parla una mica sobre les llegendes urbanes.
I finalment, vem acabar amb una lectura personal intensiva sobre un dossier de “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios” de Jesús Tusón.

Reflexió:
Personalment, crec que hem pogut comprovar que fent un lectura amb total silenci i total concentració ens és més fàcil d'entendre el text i de captar exactament les idees.
D'altra banda, crec que les llegendes urbanes són part de la nostra tradició i cultura i no s'haurien de perdre mai. I un fet molt característic d'aquestes és que mai sabem d'on provenen, qui ha estat l'inventor....

setmana de seminari (28.10 - 30.10)

Pel que fa a la sessió del dia 28, la vem dedicar a parlar sobre revistes d'educació que havíem de portar.
N'hi van haver 9 de diferents.
Ens vem posar per grups de dues o tres persones i havíem de fer una descripció de dues revistes. Pel que fa al meu grup, vem tractar les següents: escola catalana i escuela en acción (infantil). Totes dues molt interessants, i crec que els temes que es tractaven s'entenien molt bé. Les dues revistes tenien les seccions molt ben distribuïdes i s'entenien prou bé. I, la de escuela en acción (infantil) era molt agradable de llegir, ja que tenia molts dibuixos de nens, de treballs fets per nens a les seves escoles...

D'altra banda, la primera part de la sessió d'avui l'hem dedicat a l'explicació sobre l'actualitat educativa que han fet les meves companyes, l'Anna i la Norma.
La notícia que ens han proposat per debatre és: La Generalitat mantendrá el nombre a las vacaciones de Navidad y Semana Santa.
El debat a constant d'opinar a favor de mantenir el nom de les vacances de Nadal i les de Setmana Santa, o per contra, d'estar dacord en què aquestes festes s'anomenin vacances d'hivern i de primavera.
Des del meu punt de vista, penso que encara que la gent no celebri aquestes festes perquè són de temàtica religiosa, els noms no s'haurien de canviar, ja que aquestes festes són una tradició. Una altra cosa, seria que a la gent no li agradés dir vacances de Nadal o de Setmana Santa, i que per ells mateixos, per sentir-se més còmodes les anomenessin vacances d'hivern o de primavera.

Sessió 6: Anàlisi d'un anunci

Bé, doncs, com podem veure aquest anunci de Fanta és molt simple. La història que té al darrera no és gens embolicada.
Són tres amics, i un d'ells porta els ulls tapats i, a més a cada mà hi té una llauna de Fanta diferent (en una, la Fanta normal, de tota la vida i en l'altra, la Fanta zero). Aquest els diu als seus amics que endevinarà quina és la Fanta normal (amb molta seguretat de que sap quina és), i un dels amics li proposa una aposta. Si no endevina quina és la Fanta normal els convidarà a un concert. D'altra banda, l'altre amic li diu que, a més a més, haurà d'anar amb un “tanga” de lleopard i unes botes de cowboy. Finalment, prova una de les llaunes i s'equivoca. Havia provat la Fanta zero (sense sucre) i havia dit que era la normal.
Per tant, al final de l'anunci es veu aquest noi saltant o "ballant" entre la gent amb un tanga i unes botes, tal i com s'havien apostat.

Sobre els decorats trobem que al principi estan els tres nois dins un cotxe (que s'està rentant) i al final estan al concert. S'interpreta que estan al cotxe, camí cap al concert i l'aposta la fan abans d'arribar-hi. Pel que fa a la música i al ritme, són els dos elements que donen més vida a aquest anunci. D'altra banda, podem observar que els nois dialoguen cantant i això fa que l'anunci atregui més al públic. Una altra idea per destacar és que, al final, quan estan al concert torna haver-hi música.

Els personatges principals de l'anunci són els tres nois, per tant, la resta de gent que es veu al concert seria secundària.
És un anunci destinat a la gent jove, pel que fa als personatges. En cap moment hi surt gent de diverses edats.

Com he dit abans, el discurs verbal que utilitzen els personatges de l'anunci és cantant i, per tant, això atrau més als espectadors.
El text és simple. L'únic que volen destacar és la diferència que hi ha entre la Fanta normal i la zero.

He escollit aquest anunci perquè trobo que fa enganxar al públic i perquè m'agrada la manera d'actuar dels nois. Són molt naturals.
D'altra banda, trobo que el missatge que es vol transmetre està molt aconseguit. És una forma divertida això d'endevinar, a través del gust quin tipus de Fanta és.

Sessió 5: Article "Actualitat literària sobre hipertext a Lletra"

En aquest link podeu llegir l'article:

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/hipertext

Síntesi:
Aquest article de Laura Borràs ens parla de l'hipertext, que és l'eix vertebrador de les noves formes textuals, tal com els teòrics més rellevants afirmarien. És un mecanisme seductor però que pot semblar perillós i cal tenir present.

Algunes de les moltes definicions que hi ha hagut de l'hipertext són:

- Un model teòric: organització de la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.

- Una abstracció: manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l'abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.

- Una classe de programes informàtics: crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.

- Els documents digitals resultants.

La literatura hipertextual i la hiperliteratura:
A partir de la noció del concepte d'hipertext, podem definir la funció de la literatura hipertextual com a base d'una estructura d'hipertextos. En canvi, la hiperliteratura és una literatura multilineal sorgida de la lectura dels seus lectors.

Opinió:
La utilització de l'hipertext va en augment. Gràcies a ell tenim accés a moltíssima informació i podem interactuar amb milions de persones d'arreu del món. Però és un concepte molt poc conegut pels amants de la lectura.
Crec que és una lectura diferent, on el text no és lineal, i per això ens proporciona entreteniment i diversió.

Sessió 5: Article "Internet cambia la forma de leer... ¿y de pensar?"

En aquest link es pot llegir l'article:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Internet/cambia/forma/leer/pensar/elpepusoc/20081010elpepisoc_1/Tes


Síntesi:
Aquest article, publicat per Aber Grau el 10/10/2008 al diari "El País" ens informa de l'ús que fem d'internet, ja sigui per cercar informació, com per baixar-nos música, o xatejar, etc.
Es creu que internet és el major canal d'informació.
Però aquest excés de l'ús d'internet pot causar danys, com per exemple, podria disminuir la capacitat de llegir i pensar en profunditat. Com bé afirmen alguns.
Internet ens aporta molta informació, i això fa que a l'hora de llegir ho fem de manera horitzontal, és a dir, llegim per salts i de manera ràpida, fins trobar la informació que ens interessa. Això provoca que quan volem llegir un llibre ho fem com a un esforç i llavors és quan disminueix la nostra concentració, reflexió i contemplació.
Un altre problema és el fet de confiar tant en el cercador Google. El veiem com un amplificador de la nostra memòria, i aleshores fa que sense ell recordem pitjor les coses.
També es creu que aquesta alteració de les formes de buscar informació i de llegir no només afecta a la gent jove, sinó que també afecta a la gent gran, o als mestres, professors, metges...
D'altra banda, l'article també ens exporta opinions a favors que tenen alguns. Diuen que la tecnologia es combinarà amb el cervell per augmentar la capacitat intel·lectual.

Opinió:
Crec que actualment estem molt mal acostumats.
Abans, quan s'havia de cercar informació sobre un tema es feia a través d'enciclopèdies, llibres o altres recursos i, per tant, s'havia de fer una lectura prèvia, escollir bé la informació necessària i després estructurar-la. En canvi, ara tot és molt més simple. Només fa falta posar-li a un cercador el que vulguis buscar i t'ho troba tot, de manera que amb un "copia i enganxa" tens un treball fet.
Estic totalment en contra de l'ús exagerat d'internet.
Internet és necessari i té molts recursos, però els has de saber utilitzar. Ja que no pot ser que facis un treball i l'entreguis sense saber què és el que hi has posat.

Sessió 5: Mapa Conceptual

Diari de Seminari (23.10.09)

Per la sessió d'avui, el tutor de seminari ens havia demanat a tot el grup que portéssim l'horari i el calendari escolar que fan els nens/es d'altres països o comunitats autònomes.
Com hem pogut observar, hi ha hagut bastanta variació en els diferents horaris. No tots els països fan el mateix.

D'altra banda, avui també tocava fer una intervenció de 30 minuts sobre l'actualitat educativa. Avui ens ha tocat escollir i explicar un tema sobre educació a mi i a l'Elena.
Hem començat explicant una mica per sobre i comentant les diferents notícies que al llarg de tota aquesta setmana hem anat trobant. Després hem llegit i hem explicat amb més detall la notícia que ens havia semblat més adequada. Aquesta portava per títol: Escolars de Mollerussa comencen a rebre la 'motxilla viatgera' carregada de llibres per incentivar-los a la lectura.
Quan hem acabat d'explicar-la hem formulat dues preguntes per provocar un debat.

Finalment, l'última activitat ha estat comentar una mica el treball sobre el llibre "VA DE MESTRES". Cadascú a llegit una idea que ha escollit i ha explicat perquè li havia cridat l'atenció.

Reflexió:
Trobo molt bé això de dedicar un cop a la setmana a explicar notícies sobre educació.
A part, de posar-nos al dia sobre les coses que passen al País també és una feina positiva per aprendre a parlar davant d'un públic, ja que això a la llarga ens servirà per molt.
Pel que fa a la notícia, crec que l'ús de la "motxilla viatgera" és una bona idea per incentivar la lectura als nens/es, ja que la majoria d'infants d'avui en dia llegeixen per obligació, perquè l'escola els ho demana i ells no tenen més remei que fer-ho. Existeix un nombre molt baix de nens que llegeixen per iniciativa pròpia.

Diari de COED (23.10.09)

Descripció:
La sessió d'avui l'hem tractat a parlar sobre el debat, ja que d'aquí unes setmanes per grups de cinc persones haurem d'escollir un tema i debatre'l contra un altre grup. Un d'aquests dos grups serà el que defendrà el tema tractat i l'altre serà el que n'estarà en contra.
Per saber més sobre debats i per tenir clares les normes d'aquest, la professora Mª Lluïsa Cirera ens ha passat un DVD on hem vist la final d'una lliga de debats universitaris. En aquest cas les dues universitats finalistes eren la de Barcelona (UB) i la Pompeu Fabra (UPF). El tema que debatien era l'habitatge en general.
La UB n'estava a favor i, en canvi, la UPF n'estava en contra.

Reflexió:
El debat et fa reflexionar sobre el tema que es pugui tractar. És una bona manera de perdre la vergonya per parlar davant d'un públic.
També et fa centrar molt el tema, ja que no disposes de gaire temps. Precisament, tens 5 minuts per fer una petita introducció sobre el tema i després 6 minuts per fer les refutacions (sabent, però, que l'últim minut està protegit, és a dir, ningú pot intervenir). Aquest fet farà que ens organitzem de la millor manera possible.
Crec que un aspecte important a l'hora de fer un debat és la imatge. Per encarar-te al públic has de cuidar la imatge i, sobretot, parlar de manera clara i entenedora.
Finalment, penso que també és important el respecte. El públic ha de veure que la persona que està parlant tingui respecte pels seus companys, pel jurat i per ell mateix.

Aprofundiment:
Aquí us deixo el link del vídeo per si en voleu fer una ullada:

http://video.google.es/videosearch?q=Final+de+la+V+Lliga+de+Debat+Universitari&hl=es&emb=0#

Diari de Seminari (21.10.09)

El Xavier, la setmana passada ens va demanar que per a la propera sessió, és a dir, la d'avui féssim una nova entrada al bloc explicant quin o quins havien estat els millors mestres durant l'etapa de la primària.

Avui, per tant, la classe l'hem dedicat a comentar i opinar sobre aquestes experiències.

El Xavier ens ha preguntat en quins aspectes ens havíem referit quan havíem escrit la redacció; en aspectes personals del mestre o en els professionals, és a dir, si ens havíem basat en explicar el bon mestre com a persona o en la manera d'ensenyar, d'explicar-se...
Han sorgit diverses opinions, alguns deien que havíem enfocat les seves experiències en parlar de la personalitat del mestre i, d'altres opinaven el contrari.

A continuació, per grups, hem hagut de pensar 6 o 7 aspectes que podrien definir a un bon mestre. N'han sortit molts, com per exemple: que un bon mestre ha de ser dinàmic, actiu, motivador, exigent, receptiu, just, vocacional, entenedor, respectuós... Després tots aquests aspectes els hem posat en comú i cadascú donava les seves opinions.

Reflexió:
Crec que els nens tenen una imatge errònia del millor mestre. Per ells, els millors mestres sempre seran aquells que t'ho fan passar bé. És cert que has d'estar motivat, content i que t'ho has de passar bé, però fins a un límit.
La qüestió és que aquell mestre t'ajudi a aprendre coneixements nous de manera motivadora i que et faci sentir a gust.

LA MEVA MILLOR MESTRA

Segurament que tothom, durant la seva època de primària ha tingut algun mestre o alguna mestra que per les raons que siguin s'han fet especials. Aquests, sovint diem que són els millors mestres que hem pogut tenir i que gràcies a ells podem estar orgullosos de ser on som.

Recordo perfectament aquella classe de primer de primària. Tot just començàvem una nova etapa amb molta il•lusió i amb moltes ganes de saber quin mestre tindríem.

El primer dia de classe, la mestra es va presentar, ja que ningú la coneixia perquè era nova d'aquell any. A mi, a simple vista em va resultar una persona molt amable i amb moltes ganes d'ensenyar. Efectivament no m'havia equivocat. Ella em va ensenyar a escriure, a fer bona lletra, a llegir... Era una persona que podia estar per tothom, que es feia respectar, que es feia estimar...

També recordo, que sovint, m'enfadava amb una nena. Per qualsevol cosa ens estiràvem dels cabells i la mestra ens havia de castigar. Un dia ens va fer anar a parlar amb ella i ens va explicar que les coses no se solucionaven barallant-nos, que veure a dues nenes estirant-se dels cabells era lleig i que havíem d'entendre que l'amistat i el respecte eren dos conceptes essencials per a la vida.
Des d’aleshores vem saber comportar-nos i vem tenir respecte l'una de l'altra. Ara ella és una de les meves millors amigues.

Aquesta mestra va formar part de la meva vida i sempre recordaré la seva manera d'ensenyar, d'explicar les coses i d'entendre-les, de jugar quan es podia jugar i d'estar atenta quan ho havia d'estar.

Li estic molt agraïda pel suport que a mi i als meus companys ens va donar i per les ganes i la il•lusió que ens transmetia per seguir endavant.

animació powerpoint

animaciógitic

View more presentations or Upload your own.

Diari de COED (16.10.09)

Aquesta setmana només hem tingut una sessió de Comunicació oral, escrita i digital, la d’ahir divendres 16.
Vem continuar els apunts que vem deixar a mitges la setmana passada que tenien per títol: l’expressió oral i l’expressió escrita.

Aprofundiment:
Vem continuar pel punt set de l’expressió oral. L’ús de frases fetes i refranys. Un exemple molt clar de frase feta és: fer cinc cèntims, que en realitat no vol dir crear una moneda de cinc cèntims sinó explicar una cosa molt resumida. I com a refrany un exemple pot ser: Sol rogent, pluja o vent, el qual veiem com ens diu un missatge que hi apareixen dues idees diferents.
Pel que fa al punt vuit -la morfosintaxi genuïna- hem de saber que la combinació de la morfologia i la sintaxi han de ser adequades a cada llengua.
Com a últim punt de l’expressió oral trobem l’ús correcte dels verbs.
D’altra banda tenim l’expressió escrita. El primer punt és la correcció ortogràfica, on s’ha deixat molt de banda amb l’excusa de dir que l’important és que s’entengui.
També tenim l’estructuració del text, que és el segon punt, el qual s’estructura en tres propietats: l’adequació, la coherència i la cohesió.
El tercer punt dins l’expressió escrita és la puntuació, la qual informa que és imprescindible fer-ne un bon ús perquè del contrari podríem fer una contradicció del que volguéssim dir.
Pel que fa als punts quatre, cinc, sis, set, vuit i nou ens donen la mateixa informació que els punts de l’expressió oral.
I finalment, el punt deu; cal•ligrafia i pulcritud. S’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text per tal de causar bon efecte i bona impressió.

Reflexió:
Els mestres han de fer un bon ús de les frases fetes i dels refranys i han de ser conscients a l’hora d’ensenyar-los als nens.
També crec que per ser un bon mestre s’ha de tenir clares les normes i els criteris del Català i, sobretot, no confondre’ls amb els del Castellà.
Pel que fa a l’expressió escrita penso que els mestres han de tenir un bon nivell d’ortografia, no pot ser que un mestre s’equivoqui en corregir les faltes dels seus alumnes.
També crec que és molt important que els mestres siguin ordenats i no barregin idees a l’hora d’escriure un text i, sobretot, han de ser exigents i molt radicals en la cal•ligrafia i la pulcritud per tal de donar bona impressió, ja que pels nens, els mestres són models i, per tant, els copien les maneres d’escriure.

Diari de Seminari (14.10 - 16.10)

La primera sessió de seminari, és a dir, la de dimecres la vem dedicar a llegir i comentar les descripcions de les nostres experiències escolars, per parelles.
Mentre llegíem havíem d'anar indicant quin tipus d'emocions havia sentit aquella persona a l'hora d'escriure aquella experiència, ja sigui estat de tristesa, com d'alegria, o por...
A part d'això també havíem d'intentar encertar de qui era la descripció, i una vegada ho encertàvem obríem el bloc i entre tots anàvem mirant s hi havien faltes d'ortografia, d'expressió...

Reflexió:
Crec que és bona idea això d'escriure experiències de la infància perquè són records que queden per sempre i va bé recordar-los i explicar-los a altra gent.
D'altra banda, crec que és molt positiu això d'anar comentat entre tots els errors sobre les faltes d'ortografia, d'expressió... perquè d'aquesta manera, a la propera vegada vas més en compte i et fixes més a l'hora d'escriure.


Com cada setmana, la sessió de divendres la dediquem mitja hora a parlar sobre l'actualitat educativa.
Van ser la Lorena i la Judit les que aquest passat divendres ens van informar sobre les notícies d'educació que han anar succeint al llarg de la setmana. En van explicar dues. La primera feia referència a la notícia ja explicada la setmana anterior, la qual ens informava sobre un avançament de l'inici de classes al setembre i una setmana de festa al febrer.
L'altra notícia que ens van comentar ens explica que volen incloure Educació vial com a nova assignatura a les escoles, per tant, això voldrà dir que els nens faran més hores de classes a la setmana, ja que aquesta assignatura no se substituirà per cap altra.
En acabar la petita intervenció sobre actualitat educativa, vem comentar l'article "Aprendiendo a aprender", el qual havíem de subratllar les idees més importants.

Reflexió:
Dedicar mitja hora a la setmana per posar-nos al dia sobre l'actualitat educativa és una bona manera per no perdre fil sobre el tema, a més a més, sempre acabem fent un debat, el qual sorgeixen moltes qüestions sense resposta. Jo em pregunto: perquè ensenyar l'assignatura d'educació vial als nens? Els mestres també haurem de saber sobre aquest tema? I els professors d'autoescola, quina feina faran si nosaltres els hi traiem?
Com podeu comprovar, estic totalment en contra sobre la incorporació d'aquesta nova assignatura.

Sessió 3: Gestió de la informació

Diari de COED (06.10.09)

Descripció:
Ahir, la professora Mª Lluïsa Cirera ens va repartir unes fotocopies sobre la caracterització dels registres socials i un resum sobre les tipologies textuals, per tal que ens ajudessin una mica més amb la presentació de "Qui ets tu" que haurem de fer.
A partir d'aquí ens va proposar dues activitats. Primerament ens vem posar per grups de cins-sis persones i havíem de fer una llista amb cançons que fessin una descripció sobre persones, llocs, etc. per després posar-ho tots en comú.
L'altre activitat, constava d'extreure les idees més importants d'uns textos que descrivien una sèrie de coses. Després totes les idees les vem comentar entre tots i, per facilitar-nos més la feina, vem poder agafar els textos que tenien els altres companys.

Reflexió:
Trobo que aquestes feines ens seran molt útils a l'hora de redactar la nostra descripció de "Qui ets tu". Gràcies a la posada en comú, totes les idees que els altres grups anaven comentant també seran un suport.

Una experiència de la infantesa

Quan ets petit, quasi totes les coses t'impacten, però quan et vas fent gran recordes petits moments que pel que sigui es fan especials.

Això és una petita història d'una nena de 9 anys que li agradava molt fer teatre.
Com cada any, els nens i nenes de cinquè i sisè de primària havien de representar els pastorets l'últim dia de classe abans de les vacances de Nadal. Només quedaven dues setmanes perquè s'estrenés l'obra i ella ja tenia un neguit molt gran dins l'estómac. Estava molt contenta perquè havia de representar el paper de l'Àngel Gabriel.
Quan només quedava una setmana, ella i la resta de companys i companyes que feien "Els Pastorets" es van reunir (fora d'hores de classe) per assajar. Sempre quedaven a la plaça principal del poble, perquè tenien molt d'espai per moure's.
A ella li agradava molt anar a la plaça perquè es gronxava als gronxadors per fer veure que era un Àngel que volava.
El dia abans de l'estrena estaven tots molt nerviosos, creien que no sortiria com s'esperaven. La mestra, a última hora els hi explicava els últims detalls; la roba que havien de portar, els complements, el maquillatge, etc. Aquella mateixa tarda van quedar tots per fer un berenar i, d'aquesta manera s'oblidarien una bona estona de la representació.
El dia va arribar, eren les 3 de la tarda i tots estaven a punt per començar. Ella anava traient el cap per les cortines de la Sala del poble per veure si els seus pares i els seus avis eren allà (efectivament eren allà, i a més a més, a primera fila). De mica en mica la Sala s'anava omplint i els nervis anaven augmentant.
Era l'hora de sortir a l'escenari. Tenia la pell de gallina, els llavis li tremolaven, tenia por de quedar-se en blanc o, que dels nervis quequegés. Tot se li feia un pilot. Aquells 20 segons que tenia per parlar se li van fer eterns fins que, de sobte, tot va acabar. Es va quedar 2 segons sola sense respiració i, de cop i volta, el públic es va aixecar tot i oferint-los un fort aplaudiment.
En ser l'última en actuar va haver de fer el comiat. Per sort, però, va ser precís i entenedor. Com es notava que els nervis s'havien acabat.

Fragment d'àudio: En Patufet - GiTIC

EnPatufet.wav -

Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:

“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou.”

Diari de Seminari (30.09 - 02.09)

Pel que fa el seminari de dimecres, va ser força interessant. Vem començar a parlar sobre les notícies actuals referides a l'educació, ja sigui en l'àmbit tecnològic com en el social.
Vam parlar dels avantatges i els inconvenients que tenia això d'utilitzar ordinadors portàtils a l'aula, ja que tal i com van explicar les notícies, els alumnes de 5è o 6è n'hauran de tenir un a classe. Al final vem crear un debat, ja que cadascú mostrava la seva opinió (alguns estaven en contra i d'altres a favor), però tots mostràvem una part d'interès sobre aquest tema, ja que al cap i a la fi serem nosaltres els que ens haurem d'afrontar a tots els canvis tecnològics.
Després cadascú de nosaltres vem escriure una redacció sobre les primeres impressions que vem tenir a l'entrar per primera vegada a la Facultat.

D'altra banda, divendres vem dedicar les dues hores a llegir les redaccions que havíem estat fent el dimecres. Va ser una activitat entretinguda, vem barrejar les redaccions i a cadascú li tocava una que podia o no, ser la seva. D'aquesta manera entre tots havíem d'endevinar a qui pertanyia cadascuna d'elles i, a més a més, comentàvem les faltes que teníem.
La veritat és que fent-ho d'aquesta manera n'aprens molt més dels errors, i a la propera vegada t'hi fixes més.