Diari de COED (16.10.09)

Aquesta setmana només hem tingut una sessió de Comunicació oral, escrita i digital, la d’ahir divendres 16.
Vem continuar els apunts que vem deixar a mitges la setmana passada que tenien per títol: l’expressió oral i l’expressió escrita.

Aprofundiment:
Vem continuar pel punt set de l’expressió oral. L’ús de frases fetes i refranys. Un exemple molt clar de frase feta és: fer cinc cèntims, que en realitat no vol dir crear una moneda de cinc cèntims sinó explicar una cosa molt resumida. I com a refrany un exemple pot ser: Sol rogent, pluja o vent, el qual veiem com ens diu un missatge que hi apareixen dues idees diferents.
Pel que fa al punt vuit -la morfosintaxi genuïna- hem de saber que la combinació de la morfologia i la sintaxi han de ser adequades a cada llengua.
Com a últim punt de l’expressió oral trobem l’ús correcte dels verbs.
D’altra banda tenim l’expressió escrita. El primer punt és la correcció ortogràfica, on s’ha deixat molt de banda amb l’excusa de dir que l’important és que s’entengui.
També tenim l’estructuració del text, que és el segon punt, el qual s’estructura en tres propietats: l’adequació, la coherència i la cohesió.
El tercer punt dins l’expressió escrita és la puntuació, la qual informa que és imprescindible fer-ne un bon ús perquè del contrari podríem fer una contradicció del que volguéssim dir.
Pel que fa als punts quatre, cinc, sis, set, vuit i nou ens donen la mateixa informació que els punts de l’expressió oral.
I finalment, el punt deu; cal•ligrafia i pulcritud. S’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text per tal de causar bon efecte i bona impressió.

Reflexió:
Els mestres han de fer un bon ús de les frases fetes i dels refranys i han de ser conscients a l’hora d’ensenyar-los als nens.
També crec que per ser un bon mestre s’ha de tenir clares les normes i els criteris del Català i, sobretot, no confondre’ls amb els del Castellà.
Pel que fa a l’expressió escrita penso que els mestres han de tenir un bon nivell d’ortografia, no pot ser que un mestre s’equivoqui en corregir les faltes dels seus alumnes.
També crec que és molt important que els mestres siguin ordenats i no barregin idees a l’hora d’escriure un text i, sobretot, han de ser exigents i molt radicals en la cal•ligrafia i la pulcritud per tal de donar bona impressió, ja que pels nens, els mestres són models i, per tant, els copien les maneres d’escriure.