Segurament que tothom, durant la seva època de primària ha tingut algun mestre o alguna mestra que per les raons que siguin s'han fet especials. Aquests, sovint diem que són els millors mestres que hem pogut tenir i que gràcies a ells podem estar orgullosos de ser on som.
Recordo perfectament aquella classe de primer de primària. Tot just començàvem una nova etapa amb molta il•lusió i amb moltes ganes de saber quin mestre tindríem.
El primer dia de classe, la mestra es va presentar, ja que ningú la coneixia perquè era nova d'aquell any. A mi, a simple vista em va resultar una persona molt amable i amb moltes ganes d'ensenyar. Efectivament no m'havia equivocat. Ella em va ensenyar a escriure, a fer bona lletra, a llegir... Era una persona que podia estar per tothom, que es feia respectar, que es feia estimar...
També recordo, que sovint, m'enfadava amb una nena. Per qualsevol cosa ens estiràvem dels cabells i la mestra ens havia de castigar. Un dia ens va fer anar a parlar amb ella i ens va explicar que les coses no se solucionaven barallant-nos, que veure a dues nenes estirant-se dels cabells era lleig i que havíem d'entendre que l'amistat i el respecte eren dos conceptes essencials per a la vida.
Des d’aleshores vem saber comportar-nos i vem tenir respecte l'una de l'altra. Ara ella és una de les meves millors amigues.
Aquesta mestra va formar part de la meva vida i sempre recordaré la seva manera d'ensenyar, d'explicar les coses i d'entendre-les, de jugar quan es podia jugar i d'estar atenta quan ho havia d'estar.
Li estic molt agraïda pel suport que a mi i als meus companys ens va donar i per les ganes i la il•lusió que ens transmetia per seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada