Descripció:
L'última sessió de petit grup de COED va ser ahir dilluns dia 21. En aquesta sessió vem acabar d'enllestir les exposicions del Territori.
Les quatre últimes parelles que van exposar van ser:
- Eva Gómez i Mònica Gutiérrez -> Plats tradicionals catalans
- Albert Guix i Cristian Cubillo -> El modernisme, Domènech i Montaner
- Marta Juny i Mónica De Haro -> Els dialectes del català
- Irene Recio i David Cortès -> Sanse '09
El procediment ha seguir va ser el mateix de sempre. És a dir, ens havíem de fixar en els aspectes positius i en els nagatius. Com per exemple: si el registre és l'adequat; el to, volum... de la veu; els recursos o mitjans utilitzats; etc.
Reflexió:
Personalment aquest exercici és el que més m'ha interessat, ja que gràcies a aquest he pogut saber coses d'altres indrets que desconeixia.
A més, ha estat un exercici molt entretingut i que en tot moment havies d'estar pendent per saber el que explicaven els companys que exposaven.
Un dels trets més interessants que vaig veure ahir amb les exposicions dels meus companys/es va ser l'índex o introducció de l'exposició sobre els plats tradicionals catalans. Ja que el van fer a través d'un menú.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dimarts, 22 de desembre del 2009
dissabte, 19 de desembre del 2009
Diari de COED (18.12.09)
Descripció:
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.

Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.

Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
dijous, 17 de desembre del 2009
Autoavaluació de la recitació
El divendres 04 de desembre em va tocar fer la recitació d'un poema, una llegenda, un conte... Vaig escollir recitar una llegenda, la qual era la d' El Pont del Diable de Martorell.
A continuació us poso l'autoavaluació:
ELECCIÓ DEL TEXT
Com he esmentat anteriorment, el text que vaig recitar és la llegenda d' El Pont del Diable de Martorell.
EXPRESSIÓ ORAL
Crec que l'expressió oral va ser adequada, ja que s'entenia força bé el que deia. Tot i que, a causa dels nervis, en algun moment vaig haver de mirar el full perquè m'entrebancava.
MIRADA
Trobo que anava canviant la mirada, és a dir, no mirava a un punt fix. Intentava anar mirant a tothom, però, sobretot a aquella gent que m'aportava més confiança i que em van fer sentir més segura.
VEU
Crec que el to de veu i el volum eren correctes, ja que se m'entenia força i, també, se m'escoltava per tota l'aula.
Vaig intentar fer pauses, però potser pels nervis no es notaven gaire.
POSTURA
Penso que la meva postura era correcta, ja que estava de cara al públic, mirant endavant i recta.
GESTICULACIÓ
En realitat no vaig gesticular gaire. Només movia el braç esquerre, però molt poc.
Potser el diàleg que s'establia era un pèl monòton.
CONTROL DELS NERVIS
Al principi de la recitació, em vaig posar força nerviosa, tot i que pel que els meus companys/es em van comentar, no se'm veia gens nerviosa.
També dir que, portava el text bastant ben preparat, i quan l'assajava a casa meva em sortia de manera natural i sense entrebancar-me.
Al final de la recitació, em van passar els nervis i vaig poder acabar més tranquil·la.
ALTRES
Em van faltar uns segons per arribar als dos minuts, crec que això va ser a causa dels nervis, ja que potser vaig voler acabar ràpid.
També dir que, el vídeo que he penjat, el de la meva recitació no està sencer, ja que les companyes que em grabaven van tenir alguns problemes amb la càmera i la van haver de canviar.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Diari de COED (11.12.09)
El divendres passat, dia onze, vem continuar amb les recitacions, com cada setmana. Els va tocar recitar des l'Anna Illa fins el Pere Mussoll. Va ser l'última setmana de recitacions.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (14.12.09). "Exposicions del territori"
Aquí us deixo la presentació de PowerPoint sobre l'exposició del territori (Els castellers de Vilafranca) feta per mi i l'Elena Carmona.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
Els Castellers De Vilafrancanuevo
View more presentations from alba6.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
divendres, 4 de desembre del 2009
Diari de COED (04.12.09)
Descripció:
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:

Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:

Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (30.11.09). "Exposicions del territori"
Descripció:
Fins d'aquí a les vacances de Nadal, cada dilluns quatre parelles exposaran per oral la descripció del territori.
Avui les parelles del grup A que els ha tocat exposar han estat:
- Mar Gascó i Núria Maldonado -> Premià de Mar.
- Eva Ladevesa i Lorena Padilla -> Montcada i Reixac.
- Pere Mussoll i Àngel Carrillo -> La Cerdanya Llívia.
- Sara Garcia i Paula Antonell -> Mataró - Argentona.
El procediment ha estat el mateix que el de la setmana anterior, ja que les exposicions havien de durar entre sis i set minuts com a màxim i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la professora de COED i el professor de GiTIC, perquè la nota val per tot el mòdul sencer (Processos i contextos educatius II). D'altra banda, la resta de la classe hem avaluat a cada parella.
Hem hagut de valorar els aspectes positius i els que s'haurien de millorar. I, finalment, posar una nota.
Reflexió:
Les exposicions d'avui s'han ajustat prou bé al temps, s'han reflectit clarament les idees i l'objectiu, el volum de veu era l'adequat... També es notava que algun company estava nerviós...
Cada vegada es nota més la confiança i l'autosuperació en un mateix, ja que es controlen molt millor els nervis.
Fins d'aquí a les vacances de Nadal, cada dilluns quatre parelles exposaran per oral la descripció del territori.
Avui les parelles del grup A que els ha tocat exposar han estat:
- Mar Gascó i Núria Maldonado -> Premià de Mar.
- Eva Ladevesa i Lorena Padilla -> Montcada i Reixac.
- Pere Mussoll i Àngel Carrillo -> La Cerdanya Llívia.
- Sara Garcia i Paula Antonell -> Mataró - Argentona.
El procediment ha estat el mateix que el de la setmana anterior, ja que les exposicions havien de durar entre sis i set minuts com a màxim i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la professora de COED i el professor de GiTIC, perquè la nota val per tot el mòdul sencer (Processos i contextos educatius II). D'altra banda, la resta de la classe hem avaluat a cada parella.
Hem hagut de valorar els aspectes positius i els que s'haurien de millorar. I, finalment, posar una nota.
Reflexió:
Les exposicions d'avui s'han ajustat prou bé al temps, s'han reflectit clarament les idees i l'objectiu, el volum de veu era l'adequat... També es notava que algun company estava nerviós...
Cada vegada es nota més la confiança i l'autosuperació en un mateix, ja que es controlen molt millor els nervis.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Diari de COED (27.11.09)
Descripció:
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (23.11.09). "Exposicions del territori"
Descripció:
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
divendres, 13 de novembre del 2009
Diari de COED (13.11.09)
Descipció:
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
divendres, 6 de novembre del 2009
Diari de COED (06.11.09)
Descripció:
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:

Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:

Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Diari de COED: 02.11.09
Descripció:
La sessió d'avui, dia 2 de novembre l'hem tractat en explicar davant de tots els companys i companyes de la classe la nostra descripció de QUI ETS TU?.
Primerament, hem penjat fotos de la persona a qui anava destinada la descripció per les parets de l'aula. Després un per un hem anat fent la nostra exposició, hem explicat quins trets més característics havíem vist en aquella persona, els passos que havíem anat seguint per tan de dur a terme la descripció...
La majoria de gent s'ha basat, primer de tot, en fer un anàlisi de la persona mitjançant l'observació i després anar-li fent preguntes a aquella persona perquè ens poguessin servir d'ajuda.
Bé, com tots podeu veure, en el meu bloc hi ha penjada la descripció que li he fet a la Marta Juny (una de les primeres persones que vaig conèixer en entrar a la facultat i també una de les primeres en parlar).
Aprofundiment:
He trobat una pàgina web d'una revista d'una escola de Catalunya, on els nens i nenes han fet descripcions d'altres nens i, a més hi han inclòs dibuixos fets per ells.
Espero que us serveixi.
Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.
http://blocs.xtec.cat/agulla/2007/11/27/descripcio-duna-persona/comment-page-1/
Reflexió:
Penso que aquesta feina ens ha servit a tots per conèixer una mica més com són els companys de classe. A mi, personalment m'ha servit de molt, ja que he pogut veure trets d'altra gent que no m'imaginava pas.
D'altra banda crec que també ens ha ajudat molt per perdre la por o el neguit de parlar en públic.
A més, la classe ha estat molt dinàmica i molt entretinguda.
La sessió d'avui, dia 2 de novembre l'hem tractat en explicar davant de tots els companys i companyes de la classe la nostra descripció de QUI ETS TU?.
Primerament, hem penjat fotos de la persona a qui anava destinada la descripció per les parets de l'aula. Després un per un hem anat fent la nostra exposició, hem explicat quins trets més característics havíem vist en aquella persona, els passos que havíem anat seguint per tan de dur a terme la descripció...
La majoria de gent s'ha basat, primer de tot, en fer un anàlisi de la persona mitjançant l'observació i després anar-li fent preguntes a aquella persona perquè ens poguessin servir d'ajuda.
Bé, com tots podeu veure, en el meu bloc hi ha penjada la descripció que li he fet a la Marta Juny (una de les primeres persones que vaig conèixer en entrar a la facultat i també una de les primeres en parlar).
Aprofundiment:
He trobat una pàgina web d'una revista d'una escola de Catalunya, on els nens i nenes han fet descripcions d'altres nens i, a més hi han inclòs dibuixos fets per ells.
Espero que us serveixi.
Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.
http://blocs.xtec.cat/agulla/2007/11/27/descripcio-duna-persona/comment-page-1/
Reflexió:
Penso que aquesta feina ens ha servit a tots per conèixer una mica més com són els companys de classe. A mi, personalment m'ha servit de molt, ja que he pogut veure trets d'altra gent que no m'imaginava pas.
D'altra banda crec que també ens ha ajudat molt per perdre la por o el neguit de parlar en públic.
A més, la classe ha estat molt dinàmica i molt entretinguda.
divendres, 30 d’octubre del 2009
Comunicació oral, escrita i digital (30.10.09)
Descripció:
La sessió d'ahir la podem dividir en dues parts; la primera la vem dedicar a entregar el treball de "Com parlar bé en públic", acabar de concretar els dies que haurem de recitar el poema i també els dies que haurem de debatre el tema que vulguem amb un altre equip.
Dins d'aquesta primera part, la professora de COED ens va explicar les diferències entre una rondalla i un conte. De manera molt sintetitzada, podríem dir que la rondalla és transmesa per transmissió oral i, en canvi, el conte és més llarg. La semblança que existeix entre els dos és que serveixen per divertir i entretenir els nens.
La segona part de la classe va constar en comentar un article de l'Albert Om, titulat 10.000 euros (coses meves) i publicat el dia 24 d'octubre al diari Avui. Aquest article parla una mica sobre les llegendes urbanes.
I finalment, vem acabar amb una lectura personal intensiva sobre un dossier de “Lingüística, una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios” de Jesús Tusón.
Reflexió:
Personalment, crec que hem pogut comprovar que fent un lectura amb total silenci i total concentració ens és més fàcil d'entendre el text i de captar exactament les idees.
D'altra banda, crec que les llegendes urbanes són part de la nostra tradició i cultura i no s'haurien de perdre mai. I un fet molt característic d'aquestes és que mai sabem d'on provenen, qui ha estat l'inventor....
divendres, 23 d’octubre del 2009
Diari de COED (23.10.09)

Descripció:
La sessió d'avui l'hem tractat a parlar sobre el debat, ja que d'aquí unes setmanes per grups de cinc persones haurem d'escollir un tema i debatre'l contra un altre grup. Un d'aquests dos grups serà el que defendrà el tema tractat i l'altre serà el que n'estarà en contra.
Per saber més sobre debats i per tenir clares les normes d'aquest, la professora Mª Lluïsa Cirera ens ha passat un DVD on hem vist la final d'una lliga de debats universitaris. En aquest cas les dues universitats finalistes eren la de Barcelona (UB) i la Pompeu Fabra (UPF). El tema que debatien era l'habitatge en general.
La UB n'estava a favor i, en canvi, la UPF n'estava en contra.
Reflexió:
El debat et fa reflexionar sobre el tema que es pugui tractar. És una bona manera de perdre la vergonya per parlar davant d'un públic.
També et fa centrar molt el tema, ja que no disposes de gaire temps. Precisament, tens 5 minuts per fer una petita introducció sobre el tema i després 6 minuts per fer les refutacions (sabent, però, que l'últim minut està protegit, és a dir, ningú pot intervenir). Aquest fet farà que ens organitzem de la millor manera possible.
Crec que un aspecte important a l'hora de fer un debat és la imatge. Per encarar-te al públic has de cuidar la imatge i, sobretot, parlar de manera clara i entenedora.
Finalment, penso que també és important el respecte. El públic ha de veure que la persona que està parlant tingui respecte pels seus companys, pel jurat i per ell mateix.
Aprofundiment:
Aquí us deixo el link del vídeo per si en voleu fer una ullada:
http://video.google.es/videosearch?q=Final+de+la+V+Lliga+de+Debat+Universitari&hl=es&emb=0#
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Diari de COED (16.10.09)
Aquesta setmana només hem tingut una sessió de Comunicació oral, escrita i digital, la d’ahir divendres 16.
Vem continuar els apunts que vem deixar a mitges la setmana passada que tenien per títol: l’expressió oral i l’expressió escrita.
Aprofundiment:
Vem continuar pel punt set de l’expressió oral. L’ús de frases fetes i refranys. Un exemple molt clar de frase feta és: fer cinc cèntims, que en realitat no vol dir crear una moneda de cinc cèntims sinó explicar una cosa molt resumida. I com a refrany un exemple pot ser: Sol rogent, pluja o vent, el qual veiem com ens diu un missatge que hi apareixen dues idees diferents.
Pel que fa al punt vuit -la morfosintaxi genuïna- hem de saber que la combinació de la morfologia i la sintaxi han de ser adequades a cada llengua.
Com a últim punt de l’expressió oral trobem l’ús correcte dels verbs.
D’altra banda tenim l’expressió escrita. El primer punt és la correcció ortogràfica, on s’ha deixat molt de banda amb l’excusa de dir que l’important és que s’entengui.
També tenim l’estructuració del text, que és el segon punt, el qual s’estructura en tres propietats: l’adequació, la coherència i la cohesió.
El tercer punt dins l’expressió escrita és la puntuació, la qual informa que és imprescindible fer-ne un bon ús perquè del contrari podríem fer una contradicció del que volguéssim dir.
Pel que fa als punts quatre, cinc, sis, set, vuit i nou ens donen la mateixa informació que els punts de l’expressió oral.
I finalment, el punt deu; cal•ligrafia i pulcritud. S’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text per tal de causar bon efecte i bona impressió.
Reflexió:
Els mestres han de fer un bon ús de les frases fetes i dels refranys i han de ser conscients a l’hora d’ensenyar-los als nens.
També crec que per ser un bon mestre s’ha de tenir clares les normes i els criteris del Català i, sobretot, no confondre’ls amb els del Castellà.
Pel que fa a l’expressió escrita penso que els mestres han de tenir un bon nivell d’ortografia, no pot ser que un mestre s’equivoqui en corregir les faltes dels seus alumnes.
També crec que és molt important que els mestres siguin ordenats i no barregin idees a l’hora d’escriure un text i, sobretot, han de ser exigents i molt radicals en la cal•ligrafia i la pulcritud per tal de donar bona impressió, ja que pels nens, els mestres són models i, per tant, els copien les maneres d’escriure.
Vem continuar els apunts que vem deixar a mitges la setmana passada que tenien per títol: l’expressió oral i l’expressió escrita.
Aprofundiment:
Vem continuar pel punt set de l’expressió oral. L’ús de frases fetes i refranys. Un exemple molt clar de frase feta és: fer cinc cèntims, que en realitat no vol dir crear una moneda de cinc cèntims sinó explicar una cosa molt resumida. I com a refrany un exemple pot ser: Sol rogent, pluja o vent, el qual veiem com ens diu un missatge que hi apareixen dues idees diferents.
Pel que fa al punt vuit -la morfosintaxi genuïna- hem de saber que la combinació de la morfologia i la sintaxi han de ser adequades a cada llengua.
Com a últim punt de l’expressió oral trobem l’ús correcte dels verbs.
D’altra banda tenim l’expressió escrita. El primer punt és la correcció ortogràfica, on s’ha deixat molt de banda amb l’excusa de dir que l’important és que s’entengui.
També tenim l’estructuració del text, que és el segon punt, el qual s’estructura en tres propietats: l’adequació, la coherència i la cohesió.
El tercer punt dins l’expressió escrita és la puntuació, la qual informa que és imprescindible fer-ne un bon ús perquè del contrari podríem fer una contradicció del que volguéssim dir.
Pel que fa als punts quatre, cinc, sis, set, vuit i nou ens donen la mateixa informació que els punts de l’expressió oral.
I finalment, el punt deu; cal•ligrafia i pulcritud. S’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text per tal de causar bon efecte i bona impressió.
Reflexió:
Els mestres han de fer un bon ús de les frases fetes i dels refranys i han de ser conscients a l’hora d’ensenyar-los als nens.
També crec que per ser un bon mestre s’ha de tenir clares les normes i els criteris del Català i, sobretot, no confondre’ls amb els del Castellà.
Pel que fa a l’expressió escrita penso que els mestres han de tenir un bon nivell d’ortografia, no pot ser que un mestre s’equivoqui en corregir les faltes dels seus alumnes.
També crec que és molt important que els mestres siguin ordenats i no barregin idees a l’hora d’escriure un text i, sobretot, han de ser exigents i molt radicals en la cal•ligrafia i la pulcritud per tal de donar bona impressió, ja que pels nens, els mestres són models i, per tant, els copien les maneres d’escriure.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Diari de COED (06.10.09)
Descripció:
Ahir, la professora Mª Lluïsa Cirera ens va repartir unes fotocopies sobre la caracterització dels registres socials i un resum sobre les tipologies textuals, per tal que ens ajudessin una mica més amb la presentació de "Qui ets tu" que haurem de fer.
A partir d'aquí ens va proposar dues activitats. Primerament ens vem posar per grups de cins-sis persones i havíem de fer una llista amb cançons que fessin una descripció sobre persones, llocs, etc. per després posar-ho tots en comú.
L'altre activitat, constava d'extreure les idees més importants d'uns textos que descrivien una sèrie de coses. Després totes les idees les vem comentar entre tots i, per facilitar-nos més la feina, vem poder agafar els textos que tenien els altres companys.
Reflexió:
Trobo que aquestes feines ens seran molt útils a l'hora de redactar la nostra descripció de "Qui ets tu". Gràcies a la posada en comú, totes les idees que els altres grups anaven comentant també seran un suport.
Ahir, la professora Mª Lluïsa Cirera ens va repartir unes fotocopies sobre la caracterització dels registres socials i un resum sobre les tipologies textuals, per tal que ens ajudessin una mica més amb la presentació de "Qui ets tu" que haurem de fer.
A partir d'aquí ens va proposar dues activitats. Primerament ens vem posar per grups de cins-sis persones i havíem de fer una llista amb cançons que fessin una descripció sobre persones, llocs, etc. per després posar-ho tots en comú.
L'altre activitat, constava d'extreure les idees més importants d'uns textos que descrivien una sèrie de coses. Després totes les idees les vem comentar entre tots i, per facilitar-nos més la feina, vem poder agafar els textos que tenien els altres companys.
Reflexió:
Trobo que aquestes feines ens seran molt útils a l'hora de redactar la nostra descripció de "Qui ets tu". Gràcies a la posada en comú, totes les idees que els altres grups anaven comentant també seran un suport.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
