Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada