Diari de COED (06.11.09)

Descripció:
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.

Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.

EL SILENCI

I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.

És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.

I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.

Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.

II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.

Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.

Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.

Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.

III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.

No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.

I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.

I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...


“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.

Miquel Martí i Pol

Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.

Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.

Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).

Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:


Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.