Sessió 6: Reflexió personal sobre alguns tòpics

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.
Referent a aquest tòpic, crec que a vegades ens serveix per molt. Moltes vegades, quan veiem una imatge podem interpretar el que realment es veu, és a dir, no ens fa falta cap explicació que ens matisi allò. Per exemple, si t'ensenyen una imatge on hi surt una parella agafada de la mà, o mirant-se... pots interpretar que estan enamorats, per tant, no et caldrà cap explicació de ningú per entendre la realitat d'aquella.
D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació. Moltes vegades a la televisió veiem anuncis on no expliquen res, només emeten un missatge a través d'imatges, i això pot provocar que les persones no ho entenguin o tinguin confusions sobre l'explicació d'aquell producte.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquest tòpic és cert. Moltes vegades, estem davant del televisor i després quan ens pregunten que ha passat, o que és el que hem vist, no ho recordem.
Si que, quan s'està mirant el televisor utilitzem els sentits, com són: l'oïda, la vista... perquè nosaltres sentim el que expliquen, el que anuncien, sentim uns sorolls, però, tot i així, no estem concentrats al 100%.

tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".
El televisor anuncia, contínuament, coses que es diuen que ara estan de moda. Com per exemple, la roba. Quan es fan passarel•les t'inciten a comprar-te roba, aquella roba que anuncien i que està de moda.
I, llavors, resulta que t'ho compres i que al cap d'un temps aquella moda ha canviat i n'ha sorgit una altra. Això són les confusions que es creen en les persones. Elles estan il•lusionades a comprar-se un vestit d'última moda per anar a una festa i, resulta que al cap d'una setmana aquell vestit ja no els agrada perquè ningú el porta, o perquè no l'anuncien pel televisor, o perquè ja no està de moda...
Molta culpabilitat que nosaltres ens encapritxem de coses que estan de moda i les comprem la tenen els anuncis. El seu màxim objectiu és incentivar la gent al consumisme.

tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Aquest tòpic serà cert, només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.
En canvi, a vegades en els nens això crea confusió. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.