Descripció:
Fins d'aquí a les vacances de Nadal, cada dilluns quatre parelles exposaran per oral la descripció del territori.
Avui les parelles del grup A que els ha tocat exposar han estat:
- Mar Gascó i Núria Maldonado -> Premià de Mar.
- Eva Ladevesa i Lorena Padilla -> Montcada i Reixac.
- Pere Mussoll i Àngel Carrillo -> La Cerdanya Llívia.
- Sara Garcia i Paula Antonell -> Mataró - Argentona.
El procediment ha estat el mateix que el de la setmana anterior, ja que les exposicions havien de durar entre sis i set minuts com a màxim i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la professora de COED i el professor de GiTIC, perquè la nota val per tot el mòdul sencer (Processos i contextos educatius II). D'altra banda, la resta de la classe hem avaluat a cada parella.
Hem hagut de valorar els aspectes positius i els que s'haurien de millorar. I, finalment, posar una nota.
Reflexió:
Les exposicions d'avui s'han ajustat prou bé al temps, s'han reflectit clarament les idees i l'objectiu, el volum de veu era l'adequat... També es notava que algun company estava nerviós...
Cada vegada es nota més la confiança i l'autosuperació en un mateix, ja que es controlen molt millor els nervis.
dilluns, 30 de novembre del 2009
diumenge, 29 de novembre del 2009
Diari de COED (27.11.09)
Descripció:
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
divendres, 27 de novembre del 2009
VISITA AL ZOO
A part d'anar a visitar el museu de xocolata, també vem anar al parc zoològic de barcelona (ZOO).
El Parc Zoològic de Barcelona segueix l'Estratègia Mundial dels Zoològics per la Conservació i , per tant, desenvolupa un seguit d'activitats que poden resumir-se en les següents: conservació, investigació i educació.
Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un Zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per assolir aquest objectiu hi ha un Departament d'Educació què té com a missió primordial servir perquè les persones que anualment visiten el Zoològic, entenguin, apreciïn, respectin i estimin els animals, la qual cosa és de gran ajut a l'hora de salvaguardar la vida salvatge i natural.
Organitza diferents activitats dirigides al públic infantil, utilitzades anualment per més de 50.000 alumnes, i també d'altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, realitzades per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:
- Activitats per escolars: Les visites comentades i els tallers, que abasten des del Pre-escolar fins al Batxillerat i que es preparen d'acord amb els currículums escolars. N'existeixen més de 20 temes, però també es poden oferir altres temes a petició dels ensenyants.
- Activitats extra-escolars, dirigides al públic infantil en caps de setmana i períodes de vacances, com són els Dissabtes Infantils, les Festes d'Aniversari i els Casals de Zoologia.
Per trobar més informació sobre el parc zoològic de Barcelona podeu accedir a la pàgina web següent: http://www.zoobarcelona.cat/ZOO_Barcelona/Catalan/catalan.asp
VISITA AL MUSEU DE LA XOCOLATA
El divendres dia 20 de novembre havíem d'anar per parelles a visitar algun museu o alguna institució que fes referència amb l'àmbit educatiu.
Jo vaig anar, conjuntament amb l'Elena al museu de xocolata.
El museu de la xocolata permet fer un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribara a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, entre les propietats medicinals i afrodisíaques i el valor nutritiu, que relaciona tradició amb futur i que forma part del notre imaginari col·lectiu.
Les diferents activitats que et proposen són moltes. Com per exemple:
- Artistes de la Xocolata: és una activitat per a nens i nenes de 4 a 12 anys. Consta de la creació d'una figura de xocolata a partir de l'explicació d’un professional sobre les característiques i la manipulació de la xocolata. S'imparteix de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores i diumenges i festius de 10 a 15 hores. Dura una hora i es necessita inscripció prèvia.
- Descobridors de Cacau: és destinada a nens de 6 a 12 anys on els participants seran els protagonistes d’una història fabulosa que els traslladarà als antics pobles maies, passant per les luxoses corts europees i prenent com a fil conductor l’evolució d’un producte tan fascinant com la xocolata. Es pot realitzar de dilluns a dissabte, de 10 a 19h i els diumenges i festius de 10 a 15h. També dura una hora i és necessària inscripció prèvia.
- El món dolç de la Xispeta de Cacau: és per a nens de 3 a 6 anys d'edat i és una visita dinamitzada. La Xispeta de Cacau ens endinsarà en el món màgic de la xocolata a través del conte i del joc. L'horari és de dilluns a dissabte, de 10 a 19h i els diumenges i festius de 10 a 15h. Igual que les activitats anteriors, dura una hora i t'has d'inscriure abans.
- Taller d’estampació de samarretes amb motius de xocolata: va destinat per a nens de 6 a 16 anys i el que es fa és un disseny de samarretes inspirades en motius entorn del món del cacau i la xocolata. L'horari és el mateix que les activitats anteriors. Però té una duració de dues hores i també és necessita inscripció prèvia.
- Fes de Pastisser: per a nens de 6 a 12 anys. El que es vol fomentar és l'aprenentatge de les nocions bàsiques de la pastisseria per a elaborar les primeres postres. L'horari el mateix que les altres activitats i la duració és de dues hores. També es necessita una inscripció.
A part de les activitats escolars, el Museu de la Xocolata ofereix també la possibilitat de realitzar visites guiades en grups o celebrar festes d’aniversari a les seves instal·lacions durant tota la setmana.
Si voleu més informació sobre el museu podeu accedir a la pàgina següent: http://www.pastisseria.com/ct/PortadaMuseu
dijous, 26 de novembre del 2009
Conferència "la Web 2.0 i l'educació" al Cibernàrium
Descripció:
Dilluns 16 de novembre (que va començar la setmana de pràctiques) vem tenir dues xerrades. La primera va ser a l'auditori de la facultat Blanquerna a càrrec de l'Eulàlia Bosch. Aquesta conferència portava per títol "Fer de mestre".
En acabar, algunes persones de cada seminari vem anar a la conferència de la Web 2.0 i l'educació al Cibernàrium. Aquesta era a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.
El Cibernàrium és un centre de divulgació i capacitat tecnològic. El que pretén és posar-nos al dia de les últimes tecnologies i aprendre a utilitzar les eines d'internet.
Hi ha més de mil metres quadrats d'instal·lacions d'accés lliure i obert a tothom. Pots trobar moltes activitats gratuïtes (fins a 82 activitats diferents) i que s'ajustin a les teves necessitats. A més, també hi ha una sala de navegació a internet amb connexió gratuïta la qual està oberta tot el dia.
El que es pretén és establir el desenvolupament personal i professional dels ciutadans amb tres línies d'activitats gratuïtes: inicia't a internet, creix amb internet i itineraris de formació.
Després d'aquesta petita introducció a les instal·lacions es van centrar en el tema que havien de tractar: La Web 2.0 i l'educació.
Ens van projectar un PowerPoint mentre feien l'explicació. El que volien era que nosaltres veiéssim les diferències de la tecnologia a les escoles d'abans amb les d'ara. La més antiga, l'escola filosòfica. Seguidament l'escola del llibre sagrat, els tallers gremials, l'escola burgesa, l'escola "reserva", les fàbriques de coneixement... Fins la del futur (l'actual), en xarxa, amb poc llibres i amb molta tecnologia...
A continuació ens van fer un test per tal de veure si coneixíem les 94 aplicacions de la Web 2.0. Es va poder veure que la majoria de la gent coneixia menys de la meitat d'aquestes aplicacions.
Seguidament ens van anar explicant més coses de la Web 2.0, com per exemple les seves característiques, que són: s'utilitza a través de la lectura i l'escriptura compartides, la unitat que s'utilitza és el missatge, és formada per molts serveis web, és dinàmica...
També ens van remarcar dues notícies importants: la bona és que amb internet tothom pot informar i la dolenta és que amb internet tothom pot informar.
Per tant, d'una mateixa notícia en podem extreure coses bones si coses dolentes.
Per acabar, es va donar pas a un torn de preguntes i respostes. És a dir, vem formar un debat.
Reflexió:
Ens van explicar amb pèls i senyals la utilització del cibernàrium i en què consistia. La conferència va ser clara i precisa i crec que tothom la podia seguir i entendre molt fàcilment.
D'altra banda, penso que ens haurien d'haver ensenyat totes les instal·lacions, ja que només vem estar a una sala escoltant el que explicaven. Hagués estat bé fer una visita guiada dl centre.
La part del test va ser la més interessant des del meu punt de vista. Aquí es podia veure de quina manera utilitzem avui en dia les diverses aplicacions de la web 2.0.
com he esmentat anteriorment, hi havia de tot, però les dades afirmaven que la gent coneix menys de la meitat d'aquestes 94 aplicacions. Gràcies a aquest test he pogut saber altres aplicacions que desconeixia totalment i que crec que en un futur em poden ser útils dins l'àmbit personal com el professional.
dimecres, 25 de novembre del 2009
VISITA A L'ESCOLA CEIP PAU SANS
Descripció:
Dimarts dia 17 de novembre vam haver d'acompanyar a un alumne de tercer de curs de magisteri a les seves pràctiques.
Cada seminari tenia un llistat d'escoles per poder visitar. De dos en dos o de manera individual vam haver d'escollir-ne una, i així poder observar el company o companya de pràctiques.
En el meu cas, em va tocar anar a l'escola CEIP PAU SANS d'Hospitalet de Llobregat amb una companya de seminari, l'Elena.
La setmana abans de pràctiques, el tutor de seminari ens va donar els números de telèfon i els correus electrònics de cada alumne de tercer per poder posar-nos en contacte amb ell.
En el nostre cas, va ser molt fàcil de comunicar-nos, ja que li vam enviar a la Clara (l'alumna de tercer) un correu per saber on havíem de quedar aquell dia i a quin lloc.
En arribar dimarts pel matí a Hospitalet, la companya de tercer ens va explicar de manera molt detallada l'estructura del centre, quin tipus de mestres ens trobaríem, com eren els alumnes...
El centre era molt petit però acollidor. A simple vista podia deduir que la gent que estudiava i treballava allà es deurien sentir com a casa seva, és a dir, en família.
La Clara ens va portar a la sala de mestres per fer una ullada i, també per a poder conèixer a la resta de professors i professores. Allà mateix ens va presentar a la cap d'estudis perquè ens conegués una mica més i així poder distribuir-nos a mi i a l'Elena per les diferents aules. Ja que, d'aquesta manera els nens i nenes no es desconcentrarien tant.
La Clara, ens va fer un recorregut per l'escola.
Les parets eren plenes de murals i treballs realitzats pels nens i nenes. A través d'aquests murals treballaven amb projectes de treball.
Ens va ensenyar els dos patis. Un, el més gran, és pels nens i nenes de primària i l'altre, que és més petit i el trobem a la part de dalt (com si fos una terrassa) és pels nens d'infantil, és a dir, de P-3 a P-5.
Al ser una escola tant petita, utilitzen el gimnàs de menjador, i posen i treuen taules i cadires cada dia.
A partir d'aquí ens vam separar i cada una va anar veient diferents cursos.
La primera hora del matí vaig estar amb els de primer de primària. Estaven repassant els temps verbals. A la segona hora del matí vaig anar a fer una ullada als nens i nenes de segon de primària que estaven repassant els problemes de matemàtiques.
La mestra de segon em va fer participar molt a la classe, ja que havia d'anar mirant que tots ho estiguessin fent bé, que no es despistessin, que no s'avancessin...
En aquella aula, els nens em veien com una mestra més.
Després d'esmorzar, vaig tornar a estar la primera part, és a dir, una hora a l'aula de primer. Ja que la mestra em va dir que anés a veure com treballen els racons.
Els nens se separaven i a cada un li tocava realitzar un racó diferent. Un estava a l'ordinador, l'altre repassava dibuixos. N'hi havien, també que enganxaven gomets a un full, d'altres feien puzzles...
En aquella estona de racons, la mestra també aprofitava per avançar un projecte de treball sobre les llavors. Els nens havien de portar llavors del que volguessin perquè així, a la classe les podien classificar, mesurar...
A la segona part, però, vaig estar a una classe de música amb l'alumna de pràctiques i la mestra.
Ella tocava una peça de música amb la guitarra i els nens i nenes havien de seguir el ritme amb diferents instruments.
A la tarda, després de dinar, vaig estar de 3 a 4 amb nens i nenes de P-3. La mestra els va portar fang i pals de fusta perquè havien de fer una piruleta.
L'activitat va durar mitja hora i, l'altre mitja hora la mestra els va deixar que juguessin amb el que volguessin.
De 4 a 5 de la tarda vaig estar amb alumnes de tercer de primària fent educació física. La mestra volia treballar l'expressió corporal i, per això, els posava música i els feia ballar i moure's per tot el gimnàs.
Reflexió:
Durant aquell dia vaig poder saber més a fons el que era treballar amb nens i com era la convivència entre els professors.
Vaig trobar molt bé que ens separessin a mi i a la meva companya Elena i a cadascuna pogués experimentar pel seu compte.
També, estic molt contenta que ens hagin fet mirar diferents tipus de classes, ja siguin per assignatures com per edats.
Diari de Seminari (25.11.09)
Descripció:
Avui hem tractar les dues hores de classe a parlar i opinar sobre la setmana de pràctiques que va ser del 16 al 20, és a dir, la setmana passada.
De tota la setmana, només hem comentat la visita que vem fer per parelles o individualment en alguna escola d'Infantil i Primària.
Es tractava d'acompanyar a un alumne de tercer de magisteri de la nostra facultat a observar com feia les seves pràctiques.
Primerament, el tutor de seminari ens ha fet posar una nota de l'1 al 10 sobre la visita d'aquella escola.
Les notes no han variat gaire, majoritàriament han rondat del 7 al 9. Per tant, entre un notable i un excel·lent.
Tots hem anat comentant el que havíem viscut durant aquell dia a l'escola, el que havíem pogut observar, les relacions que s'establien entre els professors i els alumnes, la manera en què l'alumne de tercer curs realitzava les seves pràctiques.
Un parell de companyes han explicat, que les vivències d'aquell dia no havien estat gaire positives per a elles perquè els mestres i la directora concretament no sabien que anaven a visitar l'escola i no els van explicar ni ensenyar res.
En canvi, altres companys han opinat de manera positiva. Que havien visitat l'escola, veien com treballaven els nens, veien diferents classes (algunes més dinàmiques que d'altres), etc.
Reflexió:
D'aquesta sessió el que m'ha fet relfexionar bastant és que no a totes les escoles hi trobarem el mateix, ni treballarem amb la mateixa metodologia, ni ens trobarem amb els mateixos nens, amb els mateixos caràcters...
Cada escola, o millor dit, cada nen és un món i, per tant, el que hem d'intentar fer és adpatar-nos el millor possible a tots els canvis que ens vagin arribant de cara al nostre futur com a mestres.
Avui hem tractar les dues hores de classe a parlar i opinar sobre la setmana de pràctiques que va ser del 16 al 20, és a dir, la setmana passada.
De tota la setmana, només hem comentat la visita que vem fer per parelles o individualment en alguna escola d'Infantil i Primària.
Es tractava d'acompanyar a un alumne de tercer de magisteri de la nostra facultat a observar com feia les seves pràctiques.
Primerament, el tutor de seminari ens ha fet posar una nota de l'1 al 10 sobre la visita d'aquella escola.
Les notes no han variat gaire, majoritàriament han rondat del 7 al 9. Per tant, entre un notable i un excel·lent.
Tots hem anat comentant el que havíem viscut durant aquell dia a l'escola, el que havíem pogut observar, les relacions que s'establien entre els professors i els alumnes, la manera en què l'alumne de tercer curs realitzava les seves pràctiques.
Un parell de companyes han explicat, que les vivències d'aquell dia no havien estat gaire positives per a elles perquè els mestres i la directora concretament no sabien que anaven a visitar l'escola i no els van explicar ni ensenyar res.
En canvi, altres companys han opinat de manera positiva. Que havien visitat l'escola, veien com treballaven els nens, veien diferents classes (algunes més dinàmiques que d'altres), etc.
Reflexió:
D'aquesta sessió el que m'ha fet relfexionar bastant és que no a totes les escoles hi trobarem el mateix, ni treballarem amb la mateixa metodologia, ni ens trobarem amb els mateixos nens, amb els mateixos caràcters...
Cada escola, o millor dit, cada nen és un món i, per tant, el que hem d'intentar fer és adpatar-nos el millor possible a tots els canvis que ens vagin arribant de cara al nostre futur com a mestres.
Diari de COED i GiTIC (23.11.09). "Exposicions del territori"
Descripció:
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
divendres, 13 de novembre del 2009
Diari de COED (13.11.09)
Descipció:
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
Diari de Seminari (11.11 - 13.11)
Descripció:
Dimecres el tutor de seminari ens va acabar de concretar els llocs i les hores de les diferents activitats extraordinàries de la setmana que ve.
La segona part de la sessió la vem dedicar a comentar els diferents blocs dels companys de la classe. Primerament, la persona que ens mostrava el bloc, explicava que hi feia, el seu contingut, com l'estructurava... i després feia una lectura d'alguna entrada sobre seminari que tingués. Llavors, un altre company de la classe havia de donar la seva opinió sobre el que havia vist. Si el contingut era adequat, si el nombre d'entrades eren adequades, si en el text hi havien moltes faltes... I així successivament.
D'altra banda, pel que fa a la sessió d'avui divendres 13 l'hem començat a comentar les notícies sobre l'actualitat educativa.
En aquest cas, els dos companys que ens han informat sobre el tema són el Marc i la Sara.
La notícia més destacada i la que ens han explicat més detalladament ha estat: A clase hasta los 18, quieras o no, extret del diari el Pais.
Aquesta notícia ens informa del grau elevat d'adolescents menors d'edat que estan sense fer res les 24 hores del dia o treballant. I, per tant, es vol aplicar aquesta llei, d'obligar-los a estudiar fins a la majoria d'edat perquè el nombre de fracàs escolar no augmenti.
Seguidament, hem continuat la classe comentant blocs dels companys i fent les diferents valoracions que a cada un de nosaltres ens tocava.
Reflexió:
Considero que comentar els blocs amb la resta de classe i que, a més et valorin és un punt a favor. Ja que es veuen els errors comesos, i a partir d'aquí els pots anar rectificant.
D'altra banda, crec que la notícia sobre actualitat educativa ha estat interessant per debatre. Personalment, penso que està molt bé obligar a nois i noies menors d'edat a seguir amb uns estudis, ja siguin batxillerats o formacions professionals. Ja que, almenys s'ha d'aconseguir que tots aquests adolescents no s'estiguin tot el dia sense fer res o estiguin dins el món laboral.
Crec també, que si volen aplicar aquesta llei, hauran d'augmentar les places tant a batxillerat com a FP i facilitar cursos de tota mena d'àmbits perquè la gent s'animi més a seguir uns estudis.
Dimecres el tutor de seminari ens va acabar de concretar els llocs i les hores de les diferents activitats extraordinàries de la setmana que ve.
La segona part de la sessió la vem dedicar a comentar els diferents blocs dels companys de la classe. Primerament, la persona que ens mostrava el bloc, explicava que hi feia, el seu contingut, com l'estructurava... i després feia una lectura d'alguna entrada sobre seminari que tingués. Llavors, un altre company de la classe havia de donar la seva opinió sobre el que havia vist. Si el contingut era adequat, si el nombre d'entrades eren adequades, si en el text hi havien moltes faltes... I així successivament.
D'altra banda, pel que fa a la sessió d'avui divendres 13 l'hem començat a comentar les notícies sobre l'actualitat educativa.
En aquest cas, els dos companys que ens han informat sobre el tema són el Marc i la Sara.
La notícia més destacada i la que ens han explicat més detalladament ha estat: A clase hasta los 18, quieras o no, extret del diari el Pais.
Aquesta notícia ens informa del grau elevat d'adolescents menors d'edat que estan sense fer res les 24 hores del dia o treballant. I, per tant, es vol aplicar aquesta llei, d'obligar-los a estudiar fins a la majoria d'edat perquè el nombre de fracàs escolar no augmenti.
Seguidament, hem continuat la classe comentant blocs dels companys i fent les diferents valoracions que a cada un de nosaltres ens tocava.
Reflexió:
Considero que comentar els blocs amb la resta de classe i que, a més et valorin és un punt a favor. Ja que es veuen els errors comesos, i a partir d'aquí els pots anar rectificant.
D'altra banda, crec que la notícia sobre actualitat educativa ha estat interessant per debatre. Personalment, penso que està molt bé obligar a nois i noies menors d'edat a seguir amb uns estudis, ja siguin batxillerats o formacions professionals. Ja que, almenys s'ha d'aconseguir que tots aquests adolescents no s'estiguin tot el dia sense fer res o estiguin dins el món laboral.
Crec també, que si volen aplicar aquesta llei, hauran d'augmentar les places tant a batxillerat com a FP i facilitar cursos de tota mena d'àmbits perquè la gent s'animi més a seguir uns estudis.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Sessió 7: Llenguatge audiovisual
Aiii... la moda!!!
Vídeo creat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Vídeo creat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
divendres, 6 de novembre del 2009
Diari de COED (06.11.09)
Descripció:
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:
Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:
Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
Diari de Seminari (06.11.09)
Descripció:
El divendres dia 6 vem començar la classe comentant les notícies d’actualitat educativa, que la Núria i la Mar ens van explicar.
Van fer un recull de notícies que van anar trobant al llarg de la setmana i la que ens van explicar amb més profunditat, i que després es va formar un debat a través de tres preguntes va ser: Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos, extret del diari el Pais.
Seguidament, el tutor de seminari ens va comentar el procés que seguirem durant la setmana de visites a diverses escoles.
I, finalment, vem acabar la classe fent una activitat, en la què tots vem haver de penjar unes fotografies a la paret i nombrar-les. Després les havíem d’agrupar de la manera que a nosaltres ens semblés més adequada, i per acabar cadascú anava dient el títol que li havia posat a la fotografia i vem fer votacions per saber quina era la que més ens havia impactat.
Comentar, també que la millor fotografia, és a dir, la que va tenir més èxit va ser la de l’Òscar.
Reflexió:
Pel que fa a la notícia d’actualitat educativa, volia comentar que crec que no és correcte que s’estableixi una “relació” entre alumnes i professors a través d’internet, és a dir, d’una web semblant a facebook.
Si els nens/es tenen la possibilitat d’explicar els seus dubtes per e-mail, a l’hora de classe ningú dirà res perquè tot s’haurà resolt, i d’aquesta manera els altres companys no podran saber quin ha estat el dubte de l’altre.
D'altra banda, sobre l'exercici de les fotografies, crec que t'ajuda a comparar les diferents tècniques que tenim entre els companys per ordenar-les i veure les raons per les quals les fotografies s'han ordenat d'aquella manera.
El divendres dia 6 vem començar la classe comentant les notícies d’actualitat educativa, que la Núria i la Mar ens van explicar.
Van fer un recull de notícies que van anar trobant al llarg de la setmana i la que ens van explicar amb més profunditat, i que després es va formar un debat a través de tres preguntes va ser: Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos, extret del diari el Pais.
Seguidament, el tutor de seminari ens va comentar el procés que seguirem durant la setmana de visites a diverses escoles.
I, finalment, vem acabar la classe fent una activitat, en la què tots vem haver de penjar unes fotografies a la paret i nombrar-les. Després les havíem d’agrupar de la manera que a nosaltres ens semblés més adequada, i per acabar cadascú anava dient el títol que li havia posat a la fotografia i vem fer votacions per saber quina era la que més ens havia impactat.
Comentar, també que la millor fotografia, és a dir, la que va tenir més èxit va ser la de l’Òscar.
Reflexió:
Pel que fa a la notícia d’actualitat educativa, volia comentar que crec que no és correcte que s’estableixi una “relació” entre alumnes i professors a través d’internet, és a dir, d’una web semblant a facebook.
Si els nens/es tenen la possibilitat d’explicar els seus dubtes per e-mail, a l’hora de classe ningú dirà res perquè tot s’haurà resolt, i d’aquesta manera els altres companys no podran saber quin ha estat el dubte de l’altre.
D'altra banda, sobre l'exercici de les fotografies, crec que t'ajuda a comparar les diferents tècniques que tenim entre els companys per ordenar-les i veure les raons per les quals les fotografies s'han ordenat d'aquella manera.
dijous, 5 de novembre del 2009
Passos de la descripció “QUI ETS TU?” (COED)
La meva descripció de “Qui ets tu?” va destinada a la Marta Juny, una de les primeres persones que vaig conèixer el primer dia de classes.
Podria dir que ara és quan ens estem coneixent, i per això, la descripció estaria millor dintre d’un temps, quan portéssim més dies convivint juntes a la Facultat.
Per començar la descripció em vaig basar, durant un temps d’observar els seus trets més característics, com són els seus ulls blaus, la seva manera de vestir, la manera en què es comunica amb els altres, ja que el primer dia que ens vem conèixer va ser el que més em va impactar d’ella.
Hi ha coses que a simple vista hagués pogut endevinar. Com per exemple, que és molt presumida, molt coqueta, molt estudiosa, molt amigable... Però n’hi ha d’altres que si no me les hagués explicat no les hagués sabut.
Bé, per conèixer millor els seus gustos, les seves manies, les seves pors, les seves aficions... vaig passar-li una mena de qüestionari amb quatre preguntes perquè me les contestes i m’ajudés a completar aquesta descripció.
D’altra banda, també, dia a dia podia anar veient altres coses sobre ella que em servissin. De tant en tant, a l’aula li anava fent alguna pregunta sobre la seva vida personal i ella me les contestava sense problema.
Els passos que he seguit han estat aquests. Crec que la descripció ha quedat prou completa per la informació que he pogut aconseguir. I com bé he comentat abans, queden molts dies per coneix-se’ns. Per tant, més endavant aquesta descripció podria contenir el doble o el triple d’informació.
Podria dir que ara és quan ens estem coneixent, i per això, la descripció estaria millor dintre d’un temps, quan portéssim més dies convivint juntes a la Facultat.
Per començar la descripció em vaig basar, durant un temps d’observar els seus trets més característics, com són els seus ulls blaus, la seva manera de vestir, la manera en què es comunica amb els altres, ja que el primer dia que ens vem conèixer va ser el que més em va impactar d’ella.
Hi ha coses que a simple vista hagués pogut endevinar. Com per exemple, que és molt presumida, molt coqueta, molt estudiosa, molt amigable... Però n’hi ha d’altres que si no me les hagués explicat no les hagués sabut.
Bé, per conèixer millor els seus gustos, les seves manies, les seves pors, les seves aficions... vaig passar-li una mena de qüestionari amb quatre preguntes perquè me les contestes i m’ajudés a completar aquesta descripció.
D’altra banda, també, dia a dia podia anar veient altres coses sobre ella que em servissin. De tant en tant, a l’aula li anava fent alguna pregunta sobre la seva vida personal i ella me les contestava sense problema.
Els passos que he seguit han estat aquests. Crec que la descripció ha quedat prou completa per la informació que he pogut aconseguir. I com bé he comentat abans, queden molts dies per coneix-se’ns. Per tant, més endavant aquesta descripció podria contenir el doble o el triple d’informació.
dimecres, 4 de novembre del 2009
FÒRUM, Revista d'Organització i Gestió educativa
La revista que he escollit és: FÒRUM, revista d’Organització i Gestió educativa.
Després de fer-li una ullada, considero que és de molta utilitat i molt interessant.
Perquè sapigueu una mica més de quines parts conté, de què tracta, etc. us explicaré una mica la seva fitxa tècnica, seguint els passos que vem fer a classe.
La periodicitat:
La periodicitat d’aquesta revista és trimestral, és a dir, surt a la venda cada tres mesos.
La data d’inici:
Es va posar a la venda per primera vegada ara fa 21 anys, per tant, des del 1988.
Els editors són:
Editorial Graó, el Departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i el FEAEC (Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació a Catalunya).
El preu:
El preu de la revista és de 11,00€.
Els seus col•laboradors són:
La Diputació de Barcelona.
Les seccions d’aquesta revista són:
1. Editorial.
2. Opinió: organització en xarxa.
3. Experiències.
4. Tribuna.
5. Informacions.
Va dirigida, principalment als estudiants i també als mestres.
Aspectes formals que hi trobem:
Hi ha un gran recull de fotografies, però pel que he pogut observar són en blanc i negre, també ho són les lletres, és a dir, l’escrit de la revista. Excepte la portada i la contraportada que són en color.
Considero que si una revista té poc color, pot ser avorrida i pot no cridar l’atenció del lector, per tant, el lector es pot mostrar amb poc interès.
D’altra banda, també hi podem trobar propaganda o anuncis de educaweb.com, de la Generalitat de Catalunya i de Catalunya ràdio.
Consta de 39 pàgines.
- Aquesta només és una de les moltes revistes sobre educació que podem trobar. Algunes altres revistes d’interès són:
Barcelona educació
Escola Catalana
Escuela en acción (Infantil)
Estris
Guix
In-fàn-ci-a
Perspectiva escolar
Religión y escuela
Suports
Protagonistes, Ja!
- I d'altres on-line:
Comunidad escolar
Contexto educativo
Monitor educador
Novedades educativas
dilluns, 2 de novembre del 2009
Diari de COED: 02.11.09
Descripció:
La sessió d'avui, dia 2 de novembre l'hem tractat en explicar davant de tots els companys i companyes de la classe la nostra descripció de QUI ETS TU?.
Primerament, hem penjat fotos de la persona a qui anava destinada la descripció per les parets de l'aula. Després un per un hem anat fent la nostra exposició, hem explicat quins trets més característics havíem vist en aquella persona, els passos que havíem anat seguint per tan de dur a terme la descripció...
La majoria de gent s'ha basat, primer de tot, en fer un anàlisi de la persona mitjançant l'observació i després anar-li fent preguntes a aquella persona perquè ens poguessin servir d'ajuda.
Bé, com tots podeu veure, en el meu bloc hi ha penjada la descripció que li he fet a la Marta Juny (una de les primeres persones que vaig conèixer en entrar a la facultat i també una de les primeres en parlar).
Aprofundiment:
He trobat una pàgina web d'una revista d'una escola de Catalunya, on els nens i nenes han fet descripcions d'altres nens i, a més hi han inclòs dibuixos fets per ells.
Espero que us serveixi.
Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.
http://blocs.xtec.cat/agulla/2007/11/27/descripcio-duna-persona/comment-page-1/
Reflexió:
Penso que aquesta feina ens ha servit a tots per conèixer una mica més com són els companys de classe. A mi, personalment m'ha servit de molt, ja que he pogut veure trets d'altra gent que no m'imaginava pas.
D'altra banda crec que també ens ha ajudat molt per perdre la por o el neguit de parlar en públic.
A més, la classe ha estat molt dinàmica i molt entretinguda.
La sessió d'avui, dia 2 de novembre l'hem tractat en explicar davant de tots els companys i companyes de la classe la nostra descripció de QUI ETS TU?.
Primerament, hem penjat fotos de la persona a qui anava destinada la descripció per les parets de l'aula. Després un per un hem anat fent la nostra exposició, hem explicat quins trets més característics havíem vist en aquella persona, els passos que havíem anat seguint per tan de dur a terme la descripció...
La majoria de gent s'ha basat, primer de tot, en fer un anàlisi de la persona mitjançant l'observació i després anar-li fent preguntes a aquella persona perquè ens poguessin servir d'ajuda.
Bé, com tots podeu veure, en el meu bloc hi ha penjada la descripció que li he fet a la Marta Juny (una de les primeres persones que vaig conèixer en entrar a la facultat i també una de les primeres en parlar).
Aprofundiment:
He trobat una pàgina web d'una revista d'una escola de Catalunya, on els nens i nenes han fet descripcions d'altres nens i, a més hi han inclòs dibuixos fets per ells.
Espero que us serveixi.
Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.
http://blocs.xtec.cat/agulla/2007/11/27/descripcio-duna-persona/comment-page-1/
Reflexió:
Penso que aquesta feina ens ha servit a tots per conèixer una mica més com són els companys de classe. A mi, personalment m'ha servit de molt, ja que he pogut veure trets d'altra gent que no m'imaginava pas.
D'altra banda crec que també ens ha ajudat molt per perdre la por o el neguit de parlar en públic.
A més, la classe ha estat molt dinàmica i molt entretinguda.
Sessió 6: Reflexió personal sobre alguns tòpics
tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.
Referent a aquest tòpic, crec que a vegades ens serveix per molt. Moltes vegades, quan veiem una imatge podem interpretar el que realment es veu, és a dir, no ens fa falta cap explicació que ens matisi allò. Per exemple, si t'ensenyen una imatge on hi surt una parella agafada de la mà, o mirant-se... pots interpretar que estan enamorats, per tant, no et caldrà cap explicació de ningú per entendre la realitat d'aquella.
D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació. Moltes vegades a la televisió veiem anuncis on no expliquen res, només emeten un missatge a través d'imatges, i això pot provocar que les persones no ho entenguin o tinguin confusions sobre l'explicació d'aquell producte.
tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquest tòpic és cert. Moltes vegades, estem davant del televisor i després quan ens pregunten que ha passat, o que és el que hem vist, no ho recordem.
Si que, quan s'està mirant el televisor utilitzem els sentits, com són: l'oïda, la vista... perquè nosaltres sentim el que expliquen, el que anuncien, sentim uns sorolls, però, tot i així, no estem concentrats al 100%.
tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".
El televisor anuncia, contínuament, coses que es diuen que ara estan de moda. Com per exemple, la roba. Quan es fan passarel•les t'inciten a comprar-te roba, aquella roba que anuncien i que està de moda.
I, llavors, resulta que t'ho compres i que al cap d'un temps aquella moda ha canviat i n'ha sorgit una altra. Això són les confusions que es creen en les persones. Elles estan il•lusionades a comprar-se un vestit d'última moda per anar a una festa i, resulta que al cap d'una setmana aquell vestit ja no els agrada perquè ningú el porta, o perquè no l'anuncien pel televisor, o perquè ja no està de moda...
Molta culpabilitat que nosaltres ens encapritxem de coses que estan de moda i les comprem la tenen els anuncis. El seu màxim objectiu és incentivar la gent al consumisme.
tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Aquest tòpic serà cert, només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.
En canvi, a vegades en els nens això crea confusió. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.
Referent a aquest tòpic, crec que a vegades ens serveix per molt. Moltes vegades, quan veiem una imatge podem interpretar el que realment es veu, és a dir, no ens fa falta cap explicació que ens matisi allò. Per exemple, si t'ensenyen una imatge on hi surt una parella agafada de la mà, o mirant-se... pots interpretar que estan enamorats, per tant, no et caldrà cap explicació de ningú per entendre la realitat d'aquella.
D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació. Moltes vegades a la televisió veiem anuncis on no expliquen res, només emeten un missatge a través d'imatges, i això pot provocar que les persones no ho entenguin o tinguin confusions sobre l'explicació d'aquell producte.
tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquest tòpic és cert. Moltes vegades, estem davant del televisor i després quan ens pregunten que ha passat, o que és el que hem vist, no ho recordem.
Si que, quan s'està mirant el televisor utilitzem els sentits, com són: l'oïda, la vista... perquè nosaltres sentim el que expliquen, el que anuncien, sentim uns sorolls, però, tot i així, no estem concentrats al 100%.
tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".
El televisor anuncia, contínuament, coses que es diuen que ara estan de moda. Com per exemple, la roba. Quan es fan passarel•les t'inciten a comprar-te roba, aquella roba que anuncien i que està de moda.
I, llavors, resulta que t'ho compres i que al cap d'un temps aquella moda ha canviat i n'ha sorgit una altra. Això són les confusions que es creen en les persones. Elles estan il•lusionades a comprar-se un vestit d'última moda per anar a una festa i, resulta que al cap d'una setmana aquell vestit ja no els agrada perquè ningú el porta, o perquè no l'anuncien pel televisor, o perquè ja no està de moda...
Molta culpabilitat que nosaltres ens encapritxem de coses que estan de moda i les comprem la tenen els anuncis. El seu màxim objectiu és incentivar la gent al consumisme.
tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Aquest tòpic serà cert, només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.
En canvi, a vegades en els nens això crea confusió. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.
diumenge, 1 de novembre del 2009
QUI ETS TU?
La Marta Juny és una noia de Barcelona, que va néixer el 22 de Març de 1991.
És alta i de constitució prima. Té el cabell ros i uns ulls de color blau molt bonics.
Des de sempre ha estat prima. Quan era petita el cabell el tenia més ros i amb molts rinxols.
És una noia molt aplicada, la qual li agrada fer moltes coses. Les seves grans aficions són: llegir, mirar pel·lícules, sortir amb els amics, escoltar música,... i no li importa passar-se tota una tarda a casa seva fent-se la gandula.
També li agraden molt els animals.
No és de menjar gaire, tot i que els seus menjars preferits són la carn i la pizza. D'altra banda, el peix el suporta però no l'entusiasme.
El seu color preferit és el blau, d'aquí ve que tingui aquests ulls tan bonics.
És una persona que sempre intenta donar-ho tot per la gent que aprecia. A vegades també és una mica tossuda i, sobretot, molt perfeccionista.
Una de les coses que li fan por són les vespes. Els hi té pànic!
Ella creu que una de les seves manies és que és massa perfeccionista.
Quan era més petita es va trencar el braç dret. És molt flexible i al no fer esport no reforça el quàdriceps i, per tant, la ròtula se li surt de lloc perquè no se li subjecta bé. Francament, ho passa molt malament.
Un aspecte positiu d'ella és que sempre intenta ajudar i escoltar als qui ho necessiten.
Un tret molt peculiar, és que mai la veuràs sense arracades. Si no va amb elles creu que alguna cosa li falta.
No li agraden les persones egocèntriques, ni les falses. Creu que el més important és la naturalitat.
I fins aquí la meva descripció sobre la Marta. Espero conèixer-la millor i, més endavant, poder fer un descripció més definida sobre ella. Tot i així, m'ha encantat conèixer-la. Va ser una de les primeres persones amb les que vaig parlar quan va començar el curs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
