L'ús del bloc m'ha estat de gran utilitat. En un principi sabia que el "blogger" existia, ja que molts amics/gues l'utilitzen, però mai havia pensat de crear-me un compte i entrar dins aquest món de "blocaires".
Quan el professor de l'assignatura de GiTIC ens va proposar de crear-nos un compte per així poder-ne fer ús durant tot el primer semestre, vaig pensar que seria una bona oportunitat per endinssar-me més en aquest món.
Considero que la utilització que hem anat fent del bloc durant aquests tres mesos ha estat molt profistosa, ja que setmanalment hem hagut d'anar-hi introduint les feines a realitzar. Gràcies a aquesta implicació constant d'actualitzar el bloc, hem anat creant un "diari" on hi hem anotat tot allò que hem anat fent i, d'aquesta manera, ens dóna molta més ajuda i facilitat a l'hora d'estudiar per l'examen.
Pel que fa a les intervencions, les he anat seguint dia rere dia i, a part, de les intervencions demanades pel professor de l'assignatura també n'he afegit d'opcionals. Gràcies a totes aquestes intervencions, he pogut fer valoracions personals, les quals requerien concentració i un cert interès pel tema qe tractava.
Un dels punts importants a l'hora de crear noves entrades eren els d'afegir al text un suport, ja sigués fotografies, com vídeos, com sons, etc. Per tant, aquesta part també l'he seguit bé, perquè penso que així el text sembla més elaborat i més rellevant.
Un altre punt és el de l'expressió lingüística, que també l'he tingut molt en compte perquè el bloc el pot veure tothom (tothom que tingui bloc) i s'ha de crear bona impressió.
Les dues intervencions que considero que han estat les més significatives són:
Fragment d'àudio: En Patufet
http://albaestra.blogspot.com/2009/10/fragment-daudio-en-patufet-gitic.html
He escollit la intervenció de la modificació del fragment d'àudio perquè per modificar la veu vem haver d'utilitzar un programa anomenat Audacity, que et permet fer modificacions d'audicions i no el coneixia, és a dir, era nou per mi ja que no en en sabia res d'ell, i a l'hora de fer-ne ús vaig veure que serveix per moltes coses.
En el nostre cas, l'exercici demanat era modificar la veu en un text de qualsevol diàleg que escollíssim. Jo vaig escollir un petit fragment d'en Patufet i vaig posar-hi tot tipus de canvis; sons més greus, més aguts, etc.
En fer aquest exercici m'ho vaig passar molt bé, perquè podia escollir quin to de veu posar-hi i el vaig modificar moltes vegades perquè volia provar tot tipus de tons.
Sessió 7: Llenguatge audiovisual
http://albaestra.blogspot.com/2009/11/sessio-7-llenguatge-audiovisual.html
L'altre intervenció que he escollit és la de l'escena que havíem de muntar amb grups de cinc persones.
Havíem de muntar un guió; amb els diàlegs, els muntatges, els decorats, la roba, etc. i després muntar el vídeo i grabar-lo.
Fent aquest exercici m'ho vaig passar molt bé perquè havíem de repetir les escenes moltes vegades ja que no sortien bé perquè ens posàvem a riure en tot moment.
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (21.12.09).
Descripció:
L'última sessió de petit grup de COED va ser ahir dilluns dia 21. En aquesta sessió vem acabar d'enllestir les exposicions del Territori.
Les quatre últimes parelles que van exposar van ser:
- Eva Gómez i Mònica Gutiérrez -> Plats tradicionals catalans
- Albert Guix i Cristian Cubillo -> El modernisme, Domènech i Montaner
- Marta Juny i Mónica De Haro -> Els dialectes del català
- Irene Recio i David Cortès -> Sanse '09
El procediment ha seguir va ser el mateix de sempre. És a dir, ens havíem de fixar en els aspectes positius i en els nagatius. Com per exemple: si el registre és l'adequat; el to, volum... de la veu; els recursos o mitjans utilitzats; etc.
Reflexió:
Personalment aquest exercici és el que més m'ha interessat, ja que gràcies a aquest he pogut saber coses d'altres indrets que desconeixia.
A més, ha estat un exercici molt entretingut i que en tot moment havies d'estar pendent per saber el que explicaven els companys que exposaven.
Un dels trets més interessants que vaig veure ahir amb les exposicions dels meus companys/es va ser l'índex o introducció de l'exposició sobre els plats tradicionals catalans. Ja que el van fer a través d'un menú.
L'última sessió de petit grup de COED va ser ahir dilluns dia 21. En aquesta sessió vem acabar d'enllestir les exposicions del Territori.
Les quatre últimes parelles que van exposar van ser:
- Eva Gómez i Mònica Gutiérrez -> Plats tradicionals catalans
- Albert Guix i Cristian Cubillo -> El modernisme, Domènech i Montaner
- Marta Juny i Mónica De Haro -> Els dialectes del català
- Irene Recio i David Cortès -> Sanse '09
El procediment ha seguir va ser el mateix de sempre. És a dir, ens havíem de fixar en els aspectes positius i en els nagatius. Com per exemple: si el registre és l'adequat; el to, volum... de la veu; els recursos o mitjans utilitzats; etc.
Reflexió:
Personalment aquest exercici és el que més m'ha interessat, ja que gràcies a aquest he pogut saber coses d'altres indrets que desconeixia.
A més, ha estat un exercici molt entretingut i que en tot moment havies d'estar pendent per saber el que explicaven els companys que exposaven.
Un dels trets més interessants que vaig veure ahir amb les exposicions dels meus companys/es va ser l'índex o introducció de l'exposició sobre els plats tradicionals catalans. Ja que el van fer a través d'un menú.
dissabte, 19 de desembre del 2009
Diari de Seminari (18.12.09)
Descripció:
La sessió d'ahir de seminari va ser la última del primer semestre.
En aquesta, la primera part la vem dedicar a l'explicació de les notícies sobre l'actualitat educativa.
La primera explicació va ser la de la implantació del nou calendari escolar, feta per l'Esteve Clop i el Carles Costa.
Aquesta notícia que ens van explicar ja l'havíem comentat en sessions anterior, ja que és un tema prou interessant. Ens explica que volen adelantar l'inici de classes al 7 de setembre, i aquesta setmana l'afegiran al febrer o març, perquè les vacances siguin més variades.
Després, la Núria Maldonado i la Mar Gascó ens van explicar una notícia que tractava de l'escolarització a casa. Hia ha famílies que estan en contra de portar als seus fills a les escoles perquè els eduquin i, per això, ho decideixen fer elles.
Aquí us deixo un vídeo sobre aquesta notícia: http://www.youtube.com/watch?v=1RgI8agGFX4
A continuació, vem donar pas a l'amic invisible i al pica pica final de semestre.
I desitjar-vos Bon Nadal i Feliç any nou 2010.
Reflexió:
Pel que fa a les notícies, crec que han sigut molt interessant de fer-les, ja que havíem de fer un esforç per buscar informació, per aprofundir en aquell tema...
També, ens serveix per saber controlar els nervis, per saber parlar bé davant d'un públic, per saber sintetizar les idees, per saber expressar-nos davant la gent...
La sessió d'ahir de seminari va ser la última del primer semestre.
En aquesta, la primera part la vem dedicar a l'explicació de les notícies sobre l'actualitat educativa.
La primera explicació va ser la de la implantació del nou calendari escolar, feta per l'Esteve Clop i el Carles Costa.
Aquesta notícia que ens van explicar ja l'havíem comentat en sessions anterior, ja que és un tema prou interessant. Ens explica que volen adelantar l'inici de classes al 7 de setembre, i aquesta setmana l'afegiran al febrer o març, perquè les vacances siguin més variades.
Després, la Núria Maldonado i la Mar Gascó ens van explicar una notícia que tractava de l'escolarització a casa. Hia ha famílies que estan en contra de portar als seus fills a les escoles perquè els eduquin i, per això, ho decideixen fer elles.
Aquí us deixo un vídeo sobre aquesta notícia: http://www.youtube.com/watch?v=1RgI8agGFX4
A continuació, vem donar pas a l'amic invisible i al pica pica final de semestre.
I desitjar-vos Bon Nadal i Feliç any nou 2010.
Reflexió:
Pel que fa a les notícies, crec que han sigut molt interessant de fer-les, ja que havíem de fer un esforç per buscar informació, per aprofundir en aquell tema...
També, ens serveix per saber controlar els nervis, per saber parlar bé davant d'un públic, per saber sintetizar les idees, per saber expressar-nos davant la gent...
Diari de COED (18.12.09)
Descripció:
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
divendres, 18 de desembre del 2009
Us desitgem un BON NADAL!
Bon Nadal!!!
De part de l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Elena Ruiz!!
Bon Nadal i feliç any nou 2010!!!
dijous, 17 de desembre del 2009
Autoavaluació de la recitació
El divendres 04 de desembre em va tocar fer la recitació d'un poema, una llegenda, un conte... Vaig escollir recitar una llegenda, la qual era la d' El Pont del Diable de Martorell.
A continuació us poso l'autoavaluació:
ELECCIÓ DEL TEXT
Com he esmentat anteriorment, el text que vaig recitar és la llegenda d' El Pont del Diable de Martorell.
EXPRESSIÓ ORAL
Crec que l'expressió oral va ser adequada, ja que s'entenia força bé el que deia. Tot i que, a causa dels nervis, en algun moment vaig haver de mirar el full perquè m'entrebancava.
MIRADA
Trobo que anava canviant la mirada, és a dir, no mirava a un punt fix. Intentava anar mirant a tothom, però, sobretot a aquella gent que m'aportava més confiança i que em van fer sentir més segura.
VEU
Crec que el to de veu i el volum eren correctes, ja que se m'entenia força i, també, se m'escoltava per tota l'aula.
Vaig intentar fer pauses, però potser pels nervis no es notaven gaire.
POSTURA
Penso que la meva postura era correcta, ja que estava de cara al públic, mirant endavant i recta.
GESTICULACIÓ
En realitat no vaig gesticular gaire. Només movia el braç esquerre, però molt poc.
Potser el diàleg que s'establia era un pèl monòton.
CONTROL DELS NERVIS
Al principi de la recitació, em vaig posar força nerviosa, tot i que pel que els meus companys/es em van comentar, no se'm veia gens nerviosa.
També dir que, portava el text bastant ben preparat, i quan l'assajava a casa meva em sortia de manera natural i sense entrebancar-me.
Al final de la recitació, em van passar els nervis i vaig poder acabar més tranquil·la.
ALTRES
Em van faltar uns segons per arribar als dos minuts, crec que això va ser a causa dels nervis, ja que potser vaig voler acabar ràpid.
També dir que, el vídeo que he penjat, el de la meva recitació no està sencer, ja que les companyes que em grabaven van tenir alguns problemes amb la càmera i la van haver de canviar.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Diari de Seminari (16.12.09)
Descripció:
Avui, a la classe de Seminari hem continuat amb les explicacions i l'aprofundiment sobre les notícies d'actualitat educativa.
La primera parella que ha exposat una notícia són: el Marc Pérez i la Sara Garcia.
La notícia més rellevant que han trobat per explicar-nos és: Les creus en les escoles italianes, un tema que crea polèmica.
Aquesta, ja l'havíem comentat en una altra sessió. Resulta que en algunes escoles públiques d'Itàlia encara hi podem trobar creus penjades a les parets decada aula.
Com a idees més emblemàtiques d'aquesta notícia tenim: que a les escoles públiques aquestes creus violen les llibertats religioses dels alumnes, que una dona vol que a l'escola on estudien els seus fills treguin aquestes creus...
Després ens han passat un vídeo que fa referència a la notícia, anomenat: La condena europea al cricifijo en la esculea suscita pesar.
Aquest fet no va repercutir en altres països com són Polònia i Espanya, ja que són els dos països, conjuntament amb Itàlia amb més tradició religiosa.
Pel que fa a Espanya, hi ha molts pares que es queixen i volen que les treguin. Per tant, aquelles famílies que no vulguin que a les classes dels seus fills tinguin creus, l'escola les podrà treure.
Seguidament, l'Òscar Valverde i el Pere Mussoll han exposat la seva notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Les idees més rellevants que han extret d'aquesta notícia són: que els alumnes que deixen els estudis amb 16 anys no estan prou preparats per afrontar-se a la vida econòmica; que si s'augmenta l'edat per estudiar, també s'haurien d'augmentar les opcions o els estudis perquè els alumnes tinguin més possibilitats per poder seguir estudiant; que no ha de ser una llei que s'hagi d'aplicar ràpidament, sinó que s'ha de pensar.
Després, ens han informat sobre diversos diaris en què també tenen notícies relacionada amb aquesta. També ens han explicat que han trobat diverses opinions, com per exemple del Partit Popular (PP), de la Rosa Cañadell i de diversos Fòrums.
A continuació, hem estat comentant les visites que vem realitzar l'últim dia d'activitats extraordinàries (20.11.09). En el meu cas i el de l'Elena Ruiz, hem explicat la visita que vem fer al Museu de Xocolata.
Reflexió:
Considero que aquestes explicacions de diverses notícies que podem anar trobant per internet o pels diaris, ens serveixen per anar-nos posant el dia pel que fa el tema d'educació.
I crec també, que moltes d'aquestes notícies, en un futur ens podran repercutir com a mestres, ja que per exemple, ens podrem trobar amb creus a les aules, que tindrem una setmana de "vacances" al febrer...
Avui, a la classe de Seminari hem continuat amb les explicacions i l'aprofundiment sobre les notícies d'actualitat educativa.
La primera parella que ha exposat una notícia són: el Marc Pérez i la Sara Garcia.
La notícia més rellevant que han trobat per explicar-nos és: Les creus en les escoles italianes, un tema que crea polèmica.
Aquesta, ja l'havíem comentat en una altra sessió. Resulta que en algunes escoles públiques d'Itàlia encara hi podem trobar creus penjades a les parets decada aula.
Com a idees més emblemàtiques d'aquesta notícia tenim: que a les escoles públiques aquestes creus violen les llibertats religioses dels alumnes, que una dona vol que a l'escola on estudien els seus fills treguin aquestes creus...
Després ens han passat un vídeo que fa referència a la notícia, anomenat: La condena europea al cricifijo en la esculea suscita pesar.
Aquest fet no va repercutir en altres països com són Polònia i Espanya, ja que són els dos països, conjuntament amb Itàlia amb més tradició religiosa.
Pel que fa a Espanya, hi ha molts pares que es queixen i volen que les treguin. Per tant, aquelles famílies que no vulguin que a les classes dels seus fills tinguin creus, l'escola les podrà treure.
Seguidament, l'Òscar Valverde i el Pere Mussoll han exposat la seva notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Les idees més rellevants que han extret d'aquesta notícia són: que els alumnes que deixen els estudis amb 16 anys no estan prou preparats per afrontar-se a la vida econòmica; que si s'augmenta l'edat per estudiar, també s'haurien d'augmentar les opcions o els estudis perquè els alumnes tinguin més possibilitats per poder seguir estudiant; que no ha de ser una llei que s'hagi d'aplicar ràpidament, sinó que s'ha de pensar.
Després, ens han informat sobre diversos diaris en què també tenen notícies relacionada amb aquesta. També ens han explicat que han trobat diverses opinions, com per exemple del Partit Popular (PP), de la Rosa Cañadell i de diversos Fòrums.
A continuació, hem estat comentant les visites que vem realitzar l'últim dia d'activitats extraordinàries (20.11.09). En el meu cas i el de l'Elena Ruiz, hem explicat la visita que vem fer al Museu de Xocolata.
Reflexió:
Considero que aquestes explicacions de diverses notícies que podem anar trobant per internet o pels diaris, ens serveixen per anar-nos posant el dia pel que fa el tema d'educació.
I crec també, que moltes d'aquestes notícies, en un futur ens podran repercutir com a mestres, ja que per exemple, ens podrem trobar amb creus a les aules, que tindrem una setmana de "vacances" al febrer...
Diari de COED (11.12.09)
El divendres passat, dia onze, vem continuar amb les recitacions, com cada setmana. Els va tocar recitar des l'Anna Illa fins el Pere Mussoll. Va ser l'última setmana de recitacions.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (14.12.09). "Exposicions del territori"
Aquí us deixo la presentació de PowerPoint sobre l'exposició del territori (Els castellers de Vilafranca) feta per mi i l'Elena Carmona.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
Els Castellers De Vilafrancanuevo
View more presentations from alba6.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Què és l'amistat?
Què entenem per amistat?
Per mi l'amistat és l'afecció que té una persona envers una altra.
Un amic és aquell que et fa sentir a gust quan estàs al seu costat, que t'aporta confiança, que et fa feliç, que t'ajuda en el que necessites, que t'entén, que et fa riure...
És aquell amb el què pots compartir moltes coses, ja siguin experiències, emocions, ideologies, etc.
Per tant, un amic és aquell amb qui comparteixes els millors moments, aquell que t'escolta, que et comprèn, que sap quan estàs bé i quan estàs malament, que no et menteix...
Normalment és té l'error de comparar el companyerisme amb l'amistat. Aquests dos conceptes no tenen res a veure l'un de l'altre, ja que un company és una persona que està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.
Sí que pot ser que a partir del companyerisme es formi una amistat, o fins i tot, una gran amistat.
Crec, que l'amistat és indispensable. Tots necessitem tenir sempre algú al nostre costat en els moments més difícils. Però també és important saber a qui escollir com amics, ja que moltes vegades ens adonem que aquell amic o amiga que creiem que podíem confiar en ells en el que fos, no han estat el que nosaltres esperàvem.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Diari de seminari (11.12.09)
Descripció:
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.
Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.
Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.
Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.
Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.
Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.
Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.
Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.
Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.
divendres, 11 de desembre del 2009
Sessió 11: WEBQUEST
Aquesta intervenció ha estat creada per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent: http://www.xtec.cat/~mlluelle/fcb/index.htm
Descripció:
És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.
En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.
També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.
Valoració:
Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d'activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.
Sessió 11: PROJECTE TELEMÀTIC
Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/
Descripció:
Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.
A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.
A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.
Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.
Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.
Valoració:
Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.
dijous, 10 de desembre del 2009
Diari de Seminari (09.12.09)
Descripció:
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.
La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.
A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.
D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.
Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.
La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.
A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.
D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.
Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Visita al CEIP AURÓ
El dijous 19 de la setmana extraordinària, em va tocar anar a fer una visita al CEIP AURÓ de Barcelona, situat al Carrer Mallorca, 106.
És un centre no gaire gran, el qual és una fusió de dos centres d'escoles del CEPEC. És a dir, no eren públiques sinó que era una cooperació on els pares i els mestres treballaven conjuntament. Aquestes dues escoles fusionades eren Fausa i Roure. Aquest tret és important perquè és una de les poques escoles on no es fa religió.
La directora del centre ens va explicar que era una escola privilegiada ja que no hi ha gaires conflictes. Està estructurada per plantes. A la planta baixa hi trobem els serveis grans: menjador de primària... I a la planta del mig hi trobem el menjador dels petits.
El centre consta de quatre plantes: el parvulari, el cicle infantil, el cicle mitjà i el cicle superior.
Els nens i nenes de P-3 fan totes les classes en una mateixa aula, excepte música i psicomotricitat que les fan a les seves respectives classes. En canvi, els nens i nenes de P-4 i P-5 es mouen més d'aules, perquè puguin investigar nous espais i no només es quedin tancats en un de concret.
A baix de tot hi ha el pati gran i el gimnàs, i a dalt de tot una terrassa que també l'utilitzen com a pati pels alumnes de sisè.
Tenen un professor especialista en plàstica, ja que antigament no en tenien.
És una escola d'integració de sords. Si hi ha algun nen amb dificultats auditives a l'eixample, l'escola l'acull. També, tenen un logopeda que porta alguns nens.
Un altre aspecte important és que també hi ha nens de la USEE (Unitat de suport a l'Educació Especial) per intentar integrar-los dins un grup. Va ser una de les primeres escoles que feien la USEE.
Tenen el suport d'una mestra especial i d'educadores.
El que em va semblar molt interessant d'aquest centre era que a tots els passadissos hi trobàvem treballs fets pels nens penjats per les parets. També que en alguna classe hi havia tres professores, la tutora, la mestra d'educació especial i una noia de pràctiques.
Els nens i nenes de cinquè i sisè s'agrupaven per treballar i es posaven amb taules i cadires per fora dels passadissos.
diumenge, 6 de desembre del 2009
CONCERT DE SANTA CECÍLIA
El passat divendres 25 de novembre, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de Barcelona va tenir lloc el concert de Santa Cecília organitzat pels estudiants de tercer curs de magisteri especialitzats en música.
El concert va ser molt entretingut, els estudiants de tercer curs van cantar (tot tipus d'audicions), van ballar, van tocar instruments (com la flauta dolça, la trompeta, el xilofon...), etc.
En un moment del concert, una alumna de primer curs va sortir a cantar la cançó de "Héroe" (en anglès). Va fer aixecar tot el públic amb la seva veu. També es podia veure molta gent emocionada i, fins i tot, els pèls es posaven de punta.
Seguint amb l'actuació, van donar pas a dos alumnes de tercer que van cantar.
El públic mostrava molta participació, moltes ganes per sentir aquell concert... la gent no va parar d'aplaudir, de cantar, de seguir el ritme de les cançons.
El concert va acabar amb una actuació molt emotiva que tots els alumnes de tercer van fer. Van acabar cantant "Amigos para Siempre". Va ser molt especial per ells, ja que aquest és l'últim any de carrera i, per tant, cadascú haurà de seguir el seu camí.
El concert va ser molt entretingut, els estudiants de tercer curs van cantar (tot tipus d'audicions), van ballar, van tocar instruments (com la flauta dolça, la trompeta, el xilofon...), etc.
En un moment del concert, una alumna de primer curs va sortir a cantar la cançó de "Héroe" (en anglès). Va fer aixecar tot el públic amb la seva veu. També es podia veure molta gent emocionada i, fins i tot, els pèls es posaven de punta.
Seguint amb l'actuació, van donar pas a dos alumnes de tercer que van cantar.
El públic mostrava molta participació, moltes ganes per sentir aquell concert... la gent no va parar d'aplaudir, de cantar, de seguir el ritme de les cançons.
El concert va acabar amb una actuació molt emotiva que tots els alumnes de tercer van fer. Van acabar cantant "Amigos para Siempre". Va ser molt especial per ells, ja que aquest és l'últim any de carrera i, per tant, cadascú haurà de seguir el seu camí.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
La classe de GiTIC del dia 24 de novembre la vem dedicar a realitzar quatre exercicis diferents:
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
divendres, 4 de desembre del 2009
Diari de Seminari (04.12.09)
Descipció:
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
Diari de COED (04.12.09)
Descripció:
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Treball Col·laboratiu. Viquipèdia
Resum de l'experiència:
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure d’accés gratuït i mantinguda per la Fundació Wikimedia.
El nom de wiki nom reflexa l'intent de crear un concepte que faci possible el desenvolupament i organització ràpids de pàgines web. Una característica molt important sobre aquesta eina és que el contingut dels treballs es poden millorar gràcies a les modificacions que fan altres usuaris. Per tant, és un punt a favor el fet que siguin moltes les persones que puguin editar tot tipus de textos. Això farà que les errades que no veu un col·laborador, les vegi un altre i les pugui rectificar.
El meu grup de treball, format per l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Eva Gómez i jo hem afegit a l'enciclopèdia un nou article. En aquest hi hem explicat la Típula, que és un tipus de mosquit. Se'ns va ocórrer aquesta idea de crear un nou article sobre la típula perquè l'Eva Gómez en tenia molta informació.
La part que jo vaig afegir va ser la de l'aparellament.
Gràcies a aquesta intervenció que he pogut fer a l'enciclopèdia he pogut observar quines eren les dificultats a l'hora de crear-la, publicar-la, editar-la...
Després d'haver-me llegit el llibre d'estil i les normes vaig tenir més clar el procediment que s'havia de seguir per escriure un article nou.
El dia després de publicar l'article les meves companyes i jo vem veure que un dels administradors d'aquesta enciclopèdia havia millorat el nostre contingut i l'havia posat més en ordre. I, també ens havia rectificat algunes errades que havíem comès.
Enllaç a la Viquipèdia amb l'article creat o modificat:
En aquest cas, com he dit anteriorment, l'article no ha estat modificat, sinó que ha estat creat.
El tema que vem tractar és: La Típula, un tipus de mosquit.
Per tal de veure aquest article podeu enllaçar-hi a través de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%ADpula
Valoració de l'aportació individual al grup:
Considero que fer una nova aportació a la Viquipèdia és una bona manera per poder conèixer tot aquest món.
En aquesta enciclopèdia hi ha milers d'usuaris registrats, i per aquesta simple raó les una de les més visitades del món.
Crec que haver realitzat aquest exercici a la Viquipèdia ens ha ajudat a mi i a les meves companyes a saber el procediment d'aquesta i a de quina manera funciona.
A més, és de total fiabilitat, és a dir, és totalment segura. Mai hi trobarem informació inventada o falsa, ja que gràcies a tot un grup d'administradors que està al darrera fan possible que tota aquesta informació quedi restringida.
Diari de Seminari (02.12.09)
Descripció:
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
Conferència "Fer de mestra"
El primer dia de setmana d'activitats extraordinàries, el 16 de novembre, l'Eulàlia Bosch va venir a la Facultat Blanquerna a fer-nos una conferència sobre "Fer de mestra".
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
