El passat divendres 25 de novembre, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de Barcelona va tenir lloc el concert de Santa Cecília organitzat pels estudiants de tercer curs de magisteri especialitzats en música.
El concert va ser molt entretingut, els estudiants de tercer curs van cantar (tot tipus d'audicions), van ballar, van tocar instruments (com la flauta dolça, la trompeta, el xilofon...), etc.
En un moment del concert, una alumna de primer curs va sortir a cantar la cançó de "Héroe" (en anglès). Va fer aixecar tot el públic amb la seva veu. També es podia veure molta gent emocionada i, fins i tot, els pèls es posaven de punta.
Seguint amb l'actuació, van donar pas a dos alumnes de tercer que van cantar.
El públic mostrava molta participació, moltes ganes per sentir aquell concert... la gent no va parar d'aplaudir, de cantar, de seguir el ritme de les cançons.
El concert va acabar amb una actuació molt emotiva que tots els alumnes de tercer van fer. Van acabar cantant "Amigos para Siempre". Va ser molt especial per ells, ja que aquest és l'últim any de carrera i, per tant, cadascú haurà de seguir el seu camí.
diumenge, 6 de desembre del 2009
dissabte, 5 de desembre del 2009
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
La classe de GiTIC del dia 24 de novembre la vem dedicar a realitzar quatre exercicis diferents:
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
divendres, 4 de desembre del 2009
Diari de Seminari (04.12.09)
Descipció:
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
Diari de COED (04.12.09)
Descripció:
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Treball Col·laboratiu. Viquipèdia
Resum de l'experiència:
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure d’accés gratuït i mantinguda per la Fundació Wikimedia.
El nom de wiki nom reflexa l'intent de crear un concepte que faci possible el desenvolupament i organització ràpids de pàgines web. Una característica molt important sobre aquesta eina és que el contingut dels treballs es poden millorar gràcies a les modificacions que fan altres usuaris. Per tant, és un punt a favor el fet que siguin moltes les persones que puguin editar tot tipus de textos. Això farà que les errades que no veu un col·laborador, les vegi un altre i les pugui rectificar.
El meu grup de treball, format per l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Eva Gómez i jo hem afegit a l'enciclopèdia un nou article. En aquest hi hem explicat la Típula, que és un tipus de mosquit. Se'ns va ocórrer aquesta idea de crear un nou article sobre la típula perquè l'Eva Gómez en tenia molta informació.
La part que jo vaig afegir va ser la de l'aparellament.
Gràcies a aquesta intervenció que he pogut fer a l'enciclopèdia he pogut observar quines eren les dificultats a l'hora de crear-la, publicar-la, editar-la...
Després d'haver-me llegit el llibre d'estil i les normes vaig tenir més clar el procediment que s'havia de seguir per escriure un article nou.
El dia després de publicar l'article les meves companyes i jo vem veure que un dels administradors d'aquesta enciclopèdia havia millorat el nostre contingut i l'havia posat més en ordre. I, també ens havia rectificat algunes errades que havíem comès.
Enllaç a la Viquipèdia amb l'article creat o modificat:
En aquest cas, com he dit anteriorment, l'article no ha estat modificat, sinó que ha estat creat.
El tema que vem tractar és: La Típula, un tipus de mosquit.
Per tal de veure aquest article podeu enllaçar-hi a través de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%ADpula
Valoració de l'aportació individual al grup:
Considero que fer una nova aportació a la Viquipèdia és una bona manera per poder conèixer tot aquest món.
En aquesta enciclopèdia hi ha milers d'usuaris registrats, i per aquesta simple raó les una de les més visitades del món.
Crec que haver realitzat aquest exercici a la Viquipèdia ens ha ajudat a mi i a les meves companyes a saber el procediment d'aquesta i a de quina manera funciona.
A més, és de total fiabilitat, és a dir, és totalment segura. Mai hi trobarem informació inventada o falsa, ja que gràcies a tot un grup d'administradors que està al darrera fan possible que tota aquesta informació quedi restringida.
Diari de Seminari (02.12.09)
Descripció:
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
Conferència "Fer de mestra"
El primer dia de setmana d'activitats extraordinàries, el 16 de novembre, l'Eulàlia Bosch va venir a la Facultat Blanquerna a fer-nos una conferència sobre "Fer de mestra".
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
