Diari de COED i GiTIC (14.12.09). "Exposicions del territori"

Aquí us deixo la presentació de PowerPoint sobre l'exposició del territori (Els castellers de Vilafranca) feta per mi i l'Elena Carmona.

Els Castellers De Vilafrancanuevo

View more presentations from alba6.

Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.

Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell


Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.

El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...

Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.

Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.

Què és l'amistat?

Què entenem per amistat?
Per mi l'amistat és l'afecció que té una persona envers una altra.

Un amic és aquell que et fa sentir a gust quan estàs al seu costat, que t'aporta confiança, que et fa feliç, que t'ajuda en el que necessites, que t'entén, que et fa riure...
És aquell amb el què pots compartir moltes coses, ja siguin experiències, emocions, ideologies, etc.

Per tant, un amic és aquell amb qui comparteixes els millors moments, aquell que t'escolta, que et comprèn, que sap quan estàs bé i quan estàs malament, que no et menteix...

Normalment és té l'error de comparar el companyerisme amb l'amistat. Aquests dos conceptes no tenen res a veure l'un de l'altre, ja que un company és una persona que està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.
Sí que pot ser que a partir del companyerisme es formi una amistat, o fins i tot, una gran amistat.

Crec, que l'amistat és indispensable. Tots necessitem tenir sempre algú al nostre costat en els moments més difícils. Però també és important saber a qui escollir com amics, ja que moltes vegades ens adonem que aquell amic o amiga que creiem que podíem confiar en ells en el que fos, no han estat el que nosaltres esperàvem.

Diari de seminari (11.12.09)

Descripció:
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.

Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.

Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.

Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.



Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.

Sessió 11: WEBQUEST

Aquesta intervenció ha estat creada per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.

Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent: http://www.xtec.cat/~mlluelle/fcb/index.htm

Descripció:
És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.
En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.

També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.

Valoració:
Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d'activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.

Sessió 11: PROJECTE TELEMÀTIC

Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.

Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/

Descripció:
Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.
A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.
A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.
Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.
Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.

Valoració:
Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.

Diari de Seminari (09.12.09)

Descripció:
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.

La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.

A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.

D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.

Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.

Visita al CEIP AURÓ

El dijous 19 de la setmana extraordinària, em va tocar anar a fer una visita al CEIP AURÓ de Barcelona, situat al Carrer Mallorca, 106.

És un centre no gaire gran, el qual és una fusió de dos centres d'escoles del CEPEC. És a dir, no eren públiques sinó que era una cooperació on els pares i els mestres treballaven conjuntament. Aquestes dues escoles fusionades eren Fausa i Roure. Aquest tret és important perquè és una de les poques escoles on no es fa religió.

La directora del centre ens va explicar que era una escola privilegiada ja que no hi ha gaires conflictes. Està estructurada per plantes. A la planta baixa hi trobem els serveis grans: menjador de primària... I a la planta del mig hi trobem el menjador dels petits.

El centre consta de quatre plantes: el parvulari, el cicle infantil, el cicle mitjà i el cicle superior.

Els nens i nenes de P-3 fan totes les classes en una mateixa aula, excepte música i psicomotricitat que les fan a les seves respectives classes. En canvi, els nens i nenes de P-4 i P-5 es mouen més d'aules, perquè puguin investigar nous espais i no només es quedin tancats en un de concret.

A baix de tot hi ha el pati gran i el gimnàs, i a dalt de tot una terrassa que també l'utilitzen com a pati pels alumnes de sisè.

Tenen un professor especialista en plàstica, ja que antigament no en tenien.

És una escola d'integració de sords. Si hi ha algun nen amb dificultats auditives a l'eixample, l'escola l'acull. També, tenen un logopeda que porta alguns nens.
Un altre aspecte important és que també hi ha nens de la USEE (Unitat de suport a l'Educació Especial) per intentar integrar-los dins un grup. Va ser una de les primeres escoles que feien la USEE.
Tenen el suport d'una mestra especial i d'educadores.

El que em va semblar molt interessant d'aquest centre era que a tots els passadissos hi trobàvem treballs fets pels nens penjats per les parets. També que en alguna classe hi havia tres professores, la tutora, la mestra d'educació especial i una noia de pràctiques.
Els nens i nenes de cinquè i sisè s'agrupaven per treballar i es posaven amb taules i cadires per fora dels passadissos.