dimecres, 16 de desembre del 2009

Diari de COED (11.12.09)

El divendres passat, dia onze, vem continuar amb les recitacions, com cada setmana. Els va tocar recitar des l'Anna Illa fins el Pere Mussoll. Va ser l'última setmana de recitacions.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:

- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.

A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.

Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:

Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.

La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.


Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.

El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.


Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.

Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Diari de COED i GiTIC (14.12.09). "Exposicions del territori"

Aquí us deixo la presentació de PowerPoint sobre l'exposició del territori (Els castellers de Vilafranca) feta per mi i l'Elena Carmona.



Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.

Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell


Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.

El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...

Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.

Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Què és l'amistat?


Què entenem per amistat?
Per mi l'amistat és l'afecció que té una persona envers una altra.

Un amic és aquell que et fa sentir a gust quan estàs al seu costat, que t'aporta confiança, que et fa feliç, que t'ajuda en el que necessites, que t'entén, que et fa riure...
És aquell amb el què pots compartir moltes coses, ja siguin experiències, emocions, ideologies, etc.

Per tant, un amic és aquell amb qui comparteixes els millors moments, aquell que t'escolta, que et comprèn, que sap quan estàs bé i quan estàs malament, que no et menteix...

Normalment és té l'error de comparar el companyerisme amb l'amistat. Aquests dos conceptes no tenen res a veure l'un de l'altre, ja que un company és una persona que està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.
Sí que pot ser que a partir del companyerisme es formi una amistat, o fins i tot, una gran amistat.

Crec, que l'amistat és indispensable. Tots necessitem tenir sempre algú al nostre costat en els moments més difícils. Però també és important saber a qui escollir com amics, ja que moltes vegades ens adonem que aquell amic o amiga que creiem que podíem confiar en ells en el que fos, no han estat el que nosaltres esperàvem.

dissabte, 12 de desembre del 2009

Diari de seminari (11.12.09)

Descripció:
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.

Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.

Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.

Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.



Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.

divendres, 11 de desembre del 2009

Sessió 11: WEBQUEST


Aquesta intervenció ha estat creada per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.

Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent: http://www.xtec.cat/~mlluelle/fcb/index.htm

Descripció:
És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.
En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.

També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.

Valoració:
Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d'activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.

Sessió 11: PROJECTE TELEMÀTIC



Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.

Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/

Descripció:
Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.
A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.
A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.
Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.
Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.

Valoració:
Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.

dijous, 10 de desembre del 2009

Diari de Seminari (09.12.09)

Descripció:
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.

La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.

A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.

D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.

Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.