dissabte, 17 d’octubre del 2009

Diari de COED (16.10.09)

Aquesta setmana només hem tingut una sessió de Comunicació oral, escrita i digital, la d’ahir divendres 16.
Vem continuar els apunts que vem deixar a mitges la setmana passada que tenien per títol: l’expressió oral i l’expressió escrita.

Aprofundiment:
Vem continuar pel punt set de l’expressió oral. L’ús de frases fetes i refranys. Un exemple molt clar de frase feta és: fer cinc cèntims, que en realitat no vol dir crear una moneda de cinc cèntims sinó explicar una cosa molt resumida. I com a refrany un exemple pot ser: Sol rogent, pluja o vent, el qual veiem com ens diu un missatge que hi apareixen dues idees diferents.
Pel que fa al punt vuit -la morfosintaxi genuïna- hem de saber que la combinació de la morfologia i la sintaxi han de ser adequades a cada llengua.
Com a últim punt de l’expressió oral trobem l’ús correcte dels verbs.
D’altra banda tenim l’expressió escrita. El primer punt és la correcció ortogràfica, on s’ha deixat molt de banda amb l’excusa de dir que l’important és que s’entengui.
També tenim l’estructuració del text, que és el segon punt, el qual s’estructura en tres propietats: l’adequació, la coherència i la cohesió.
El tercer punt dins l’expressió escrita és la puntuació, la qual informa que és imprescindible fer-ne un bon ús perquè del contrari podríem fer una contradicció del que volguéssim dir.
Pel que fa als punts quatre, cinc, sis, set, vuit i nou ens donen la mateixa informació que els punts de l’expressió oral.
I finalment, el punt deu; cal•ligrafia i pulcritud. S’ha de tenir en compte a l’hora d’escriure un text per tal de causar bon efecte i bona impressió.

Reflexió:
Els mestres han de fer un bon ús de les frases fetes i dels refranys i han de ser conscients a l’hora d’ensenyar-los als nens.
També crec que per ser un bon mestre s’ha de tenir clares les normes i els criteris del Català i, sobretot, no confondre’ls amb els del Castellà.
Pel que fa a l’expressió escrita penso que els mestres han de tenir un bon nivell d’ortografia, no pot ser que un mestre s’equivoqui en corregir les faltes dels seus alumnes.
També crec que és molt important que els mestres siguin ordenats i no barregin idees a l’hora d’escriure un text i, sobretot, han de ser exigents i molt radicals en la cal•ligrafia i la pulcritud per tal de donar bona impressió, ja que pels nens, els mestres són models i, per tant, els copien les maneres d’escriure.

Diari de Seminari (14.10 - 16.10)

La primera sessió de seminari, és a dir, la de dimecres la vem dedicar a llegir i comentar les descripcions de les nostres experiències escolars, per parelles.
Mentre llegíem havíem d'anar indicant quin tipus d'emocions havia sentit aquella persona a l'hora d'escriure aquella experiència, ja sigui estat de tristesa, com d'alegria, o por...
A part d'això també havíem d'intentar encertar de qui era la descripció, i una vegada ho encertàvem obríem el bloc i entre tots anàvem mirant s hi havien faltes d'ortografia, d'expressió...

Reflexió:
Crec que és bona idea això d'escriure experiències de la infància perquè són records que queden per sempre i va bé recordar-los i explicar-los a altra gent.
D'altra banda, crec que és molt positiu això d'anar comentat entre tots els errors sobre les faltes d'ortografia, d'expressió... perquè d'aquesta manera, a la propera vegada vas més en compte i et fixes més a l'hora d'escriure.


Com cada setmana, la sessió de divendres la dediquem mitja hora a parlar sobre l'actualitat educativa.
Van ser la Lorena i la Judit les que aquest passat divendres ens van informar sobre les notícies d'educació que han anar succeint al llarg de la setmana. En van explicar dues. La primera feia referència a la notícia ja explicada la setmana anterior, la qual ens informava sobre un avançament de l'inici de classes al setembre i una setmana de festa al febrer.
L'altra notícia que ens van comentar ens explica que volen incloure Educació vial com a nova assignatura a les escoles, per tant, això voldrà dir que els nens faran més hores de classes a la setmana, ja que aquesta assignatura no se substituirà per cap altra.
En acabar la petita intervenció sobre actualitat educativa, vem comentar l'article "Aprendiendo a aprender", el qual havíem de subratllar les idees més importants.

Reflexió:
Dedicar mitja hora a la setmana per posar-nos al dia sobre l'actualitat educativa és una bona manera per no perdre fil sobre el tema, a més a més, sempre acabem fent un debat, el qual sorgeixen moltes qüestions sense resposta. Jo em pregunto: perquè ensenyar l'assignatura d'educació vial als nens? Els mestres també haurem de saber sobre aquest tema? I els professors d'autoescola, quina feina faran si nosaltres els hi traiem?
Com podeu comprovar, estic totalment en contra sobre la incorporació d'aquesta nova assignatura.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Diari de COED (06.10.09)

Descripció:
Ahir, la professora Mª Lluïsa Cirera ens va repartir unes fotocopies sobre la caracterització dels registres socials i un resum sobre les tipologies textuals, per tal que ens ajudessin una mica més amb la presentació de "Qui ets tu" que haurem de fer.
A partir d'aquí ens va proposar dues activitats. Primerament ens vem posar per grups de cins-sis persones i havíem de fer una llista amb cançons que fessin una descripció sobre persones, llocs, etc. per després posar-ho tots en comú.
L'altre activitat, constava d'extreure les idees més importants d'uns textos que descrivien una sèrie de coses. Després totes les idees les vem comentar entre tots i, per facilitar-nos més la feina, vem poder agafar els textos que tenien els altres companys.

Reflexió:
Trobo que aquestes feines ens seran molt útils a l'hora de redactar la nostra descripció de "Qui ets tu". Gràcies a la posada en comú, totes les idees que els altres grups anaven comentant també seran un suport.

Una experiència de la infantesa


Quan ets petit, quasi totes les coses t'impacten, però quan et vas fent gran recordes petits moments que pel que sigui es fan especials.

Això és una petita història d'una nena de 9 anys que li agradava molt fer teatre.
Com cada any, els nens i nenes de cinquè i sisè de primària havien de representar els pastorets l'últim dia de classe abans de les vacances de Nadal. Només quedaven dues setmanes perquè s'estrenés l'obra i ella ja tenia un neguit molt gran dins l'estómac. Estava molt contenta perquè havia de representar el paper de l'Àngel Gabriel.
Quan només quedava una setmana, ella i la resta de companys i companyes que feien "Els Pastorets" es van reunir (fora d'hores de classe) per assajar. Sempre quedaven a la plaça principal del poble, perquè tenien molt d'espai per moure's.
A ella li agradava molt anar a la plaça perquè es gronxava als gronxadors per fer veure que era un Àngel que volava.
El dia abans de l'estrena estaven tots molt nerviosos, creien que no sortiria com s'esperaven. La mestra, a última hora els hi explicava els últims detalls; la roba que havien de portar, els complements, el maquillatge, etc. Aquella mateixa tarda van quedar tots per fer un berenar i, d'aquesta manera s'oblidarien una bona estona de la representació.
El dia va arribar, eren les 3 de la tarda i tots estaven a punt per començar. Ella anava traient el cap per les cortines de la Sala del poble per veure si els seus pares i els seus avis eren allà (efectivament eren allà, i a més a més, a primera fila). De mica en mica la Sala s'anava omplint i els nervis anaven augmentant.
Era l'hora de sortir a l'escenari. Tenia la pell de gallina, els llavis li tremolaven, tenia por de quedar-se en blanc o, que dels nervis quequegés. Tot se li feia un pilot. Aquells 20 segons que tenia per parlar se li van fer eterns fins que, de sobte, tot va acabar. Es va quedar 2 segons sola sense respiració i, de cop i volta, el públic es va aixecar tot i oferint-los un fort aplaudiment.
En ser l'última en actuar va haver de fer el comiat. Per sort, però, va ser precís i entenedor. Com es notava que els nervis s'havien acabat.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Fragment d'àudio: En Patufet - GiTIC


EnPatufet.wav -

Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començar a cridar:

“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”
I en Patufet, de lluny, els contestava:
“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”
Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:
“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
I en Patufet contestava:
“Soc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou.”

dissabte, 3 d’octubre del 2009

Diari de Seminari (30.09 - 02.09)

Pel que fa el seminari de dimecres, va ser força interessant. Vem començar a parlar sobre les notícies actuals referides a l'educació, ja sigui en l'àmbit tecnològic com en el social.
Vam parlar dels avantatges i els inconvenients que tenia això d'utilitzar ordinadors portàtils a l'aula, ja que tal i com van explicar les notícies, els alumnes de 5è o 6è n'hauran de tenir un a classe. Al final vem crear un debat, ja que cadascú mostrava la seva opinió (alguns estaven en contra i d'altres a favor), però tots mostràvem una part d'interès sobre aquest tema, ja que al cap i a la fi serem nosaltres els que ens haurem d'afrontar a tots els canvis tecnològics.
Després cadascú de nosaltres vem escriure una redacció sobre les primeres impressions que vem tenir a l'entrar per primera vegada a la Facultat.

D'altra banda, divendres vem dedicar les dues hores a llegir les redaccions que havíem estat fent el dimecres. Va ser una activitat entretinguda, vem barrejar les redaccions i a cadascú li tocava una que podia o no, ser la seva. D'aquesta manera entre tots havíem d'endevinar a qui pertanyia cadascuna d'elles i, a més a més, comentàvem les faltes que teníem.
La veritat és que fent-ho d'aquesta manera n'aprens molt més dels errors, i a la propera vegada t'hi fixes més.