divendres, 6 de novembre del 2009

Diari de COED (06.11.09)

Descripció:
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.

Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.

EL SILENCI

I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.

És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.

I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.

Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.

II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.

Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.

Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.

Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.

III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.

No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.

I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.

I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...


“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.

Miquel Martí i Pol

Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.

Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.

Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).

Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:


Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.

Diari de Seminari (06.11.09)

Descripció:
El divendres dia 6 vem començar la classe comentant les notícies d’actualitat educativa, que la Núria i la Mar ens van explicar.
Van fer un recull de notícies que van anar trobant al llarg de la setmana i la que ens van explicar amb més profunditat, i que després es va formar un debat a través de tres preguntes va ser: Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos, extret del diari el Pais.

Seguidament, el tutor de seminari ens va comentar el procés que seguirem durant la setmana de visites a diverses escoles.

I, finalment, vem acabar la classe fent una activitat, en la què tots vem haver de penjar unes fotografies a la paret i nombrar-les. Després les havíem d’agrupar de la manera que a nosaltres ens semblés més adequada, i per acabar cadascú anava dient el títol que li havia posat a la fotografia i vem fer votacions per saber quina era la que més ens havia impactat.
Comentar, també que la millor fotografia, és a dir, la que va tenir més èxit va ser la de l’Òscar.

Reflexió:
Pel que fa a la notícia d’actualitat educativa, volia comentar que crec que no és correcte que s’estableixi una “relació” entre alumnes i professors a través d’internet, és a dir, d’una web semblant a facebook.
Si els nens/es tenen la possibilitat d’explicar els seus dubtes per e-mail, a l’hora de classe ningú dirà res perquè tot s’haurà resolt, i d’aquesta manera els altres companys no podran saber quin ha estat el dubte de l’altre.
D'altra banda, sobre l'exercici de les fotografies, crec que t'ajuda a comparar les diferents tècniques que tenim entre els companys per ordenar-les i veure les raons per les quals les fotografies s'han ordenat d'aquella manera.

dijous, 5 de novembre del 2009

Passos de la descripció “QUI ETS TU?” (COED)

La meva descripció de “Qui ets tu?” va destinada a la Marta Juny, una de les primeres persones que vaig conèixer el primer dia de classes.
Podria dir que ara és quan ens estem coneixent, i per això, la descripció estaria millor dintre d’un temps, quan portéssim més dies convivint juntes a la Facultat.

Per començar la descripció em vaig basar, durant un temps d’observar els seus trets més característics, com són els seus ulls blaus, la seva manera de vestir, la manera en què es comunica amb els altres, ja que el primer dia que ens vem conèixer va ser el que més em va impactar d’ella.

Hi ha coses que a simple vista hagués pogut endevinar. Com per exemple, que és molt presumida, molt coqueta, molt estudiosa, molt amigable... Però n’hi ha d’altres que si no me les hagués explicat no les hagués sabut.

Bé, per conèixer millor els seus gustos, les seves manies, les seves pors, les seves aficions... vaig passar-li una mena de qüestionari amb quatre preguntes perquè me les contestes i m’ajudés a completar aquesta descripció.
D’altra banda, també, dia a dia podia anar veient altres coses sobre ella que em servissin. De tant en tant, a l’aula li anava fent alguna pregunta sobre la seva vida personal i ella me les contestava sense problema.

Els passos que he seguit han estat aquests. Crec que la descripció ha quedat prou completa per la informació que he pogut aconseguir. I com bé he comentat abans, queden molts dies per coneix-se’ns. Per tant, més endavant aquesta descripció podria contenir el doble o el triple d’informació.

dimecres, 4 de novembre del 2009

FÒRUM, Revista d'Organització i Gestió educativa


La revista que he escollit és: FÒRUM, revista d’Organització i Gestió educativa.
Després de fer-li una ullada, considero que és de molta utilitat i molt interessant.

Perquè sapigueu una mica més de quines parts conté, de què tracta, etc. us explicaré una mica la seva fitxa tècnica, seguint els passos que vem fer a classe.

La periodicitat:
La periodicitat d’aquesta revista és trimestral, és a dir, surt a la venda cada tres mesos.

La data d’inici:
Es va posar a la venda per primera vegada ara fa 21 anys, per tant, des del 1988.

Els editors són:
Editorial Graó, el Departament de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i el FEAEC (Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació a Catalunya).

El preu:
El preu de la revista és de 11,00€.

Els seus col•laboradors són:
La Diputació de Barcelona.

Les seccions d’aquesta revista són:
1. Editorial.
2. Opinió: organització en xarxa.
3. Experiències.
4. Tribuna.
5. Informacions.

Va dirigida, principalment als estudiants i també als mestres.

Aspectes formals que hi trobem:
Hi ha un gran recull de fotografies, però pel que he pogut observar són en blanc i negre, també ho són les lletres, és a dir, l’escrit de la revista. Excepte la portada i la contraportada que són en color.
Considero que si una revista té poc color, pot ser avorrida i pot no cridar l’atenció del lector, per tant, el lector es pot mostrar amb poc interès.
D’altra banda, també hi podem trobar propaganda o anuncis de educaweb.com, de la Generalitat de Catalunya i de Catalunya ràdio.

Consta de 39 pàgines.

- Aquesta només és una de les moltes revistes sobre educació que podem trobar. Algunes altres revistes d’interès són:

Barcelona educació
Escola Catalana
Escuela en acción (Infantil)
Estris
Guix
In-fàn-ci-a
Perspectiva escolar
Religión y escuela
Suports
Protagonistes, Ja!

- I d'altres on-line:

Comunidad escolar
Contexto educativo
Monitor educador
Novedades educativas

dilluns, 2 de novembre del 2009

Diari de COED: 02.11.09

Descripció:
La sessió d'avui, dia 2 de novembre l'hem tractat en explicar davant de tots els companys i companyes de la classe la nostra descripció de QUI ETS TU?.
Primerament, hem penjat fotos de la persona a qui anava destinada la descripció per les parets de l'aula. Després un per un hem anat fent la nostra exposició, hem explicat quins trets més característics havíem vist en aquella persona, els passos que havíem anat seguint per tan de dur a terme la descripció...
La majoria de gent s'ha basat, primer de tot, en fer un anàlisi de la persona mitjançant l'observació i després anar-li fent preguntes a aquella persona perquè ens poguessin servir d'ajuda.
Bé, com tots podeu veure, en el meu bloc hi ha penjada la descripció que li he fet a la Marta Juny (una de les primeres persones que vaig conèixer en entrar a la facultat i també una de les primeres en parlar).

Aprofundiment:
He trobat una pàgina web d'una revista d'una escola de Catalunya, on els nens i nenes han fet descripcions d'altres nens i, a més hi han inclòs dibuixos fets per ells.
Espero que us serveixi.

Aquí us deixo el link per si hi voleu fer una ullada.

http://blocs.xtec.cat/agulla/2007/11/27/descripcio-duna-persona/comment-page-1/

Reflexió:
Penso que aquesta feina ens ha servit a tots per conèixer una mica més com són els companys de classe. A mi, personalment m'ha servit de molt, ja que he pogut veure trets d'altra gent que no m'imaginava pas.
D'altra banda crec que també ens ha ajudat molt per perdre la por o el neguit de parlar en públic.
A més, la classe ha estat molt dinàmica i molt entretinguda.

Sessió 6: Reflexió personal sobre alguns tòpics

tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.
Referent a aquest tòpic, crec que a vegades ens serveix per molt. Moltes vegades, quan veiem una imatge podem interpretar el que realment es veu, és a dir, no ens fa falta cap explicació que ens matisi allò. Per exemple, si t'ensenyen una imatge on hi surt una parella agafada de la mà, o mirant-se... pots interpretar que estan enamorats, per tant, no et caldrà cap explicació de ningú per entendre la realitat d'aquella.
D'altra banda, però, penso que també pot causar confusions això de només ensenyar una imatge i no fer-ne cap explicació. Moltes vegades a la televisió veiem anuncis on no expliquen res, només emeten un missatge a través d'imatges, i això pot provocar que les persones no ho entenguin o tinguin confusions sobre l'explicació d'aquell producte.

tòpic 2: Davant de la televisió, el receptor és passiu.
Aquest tòpic és cert. Moltes vegades, estem davant del televisor i després quan ens pregunten que ha passat, o que és el que hem vist, no ho recordem.
Si que, quan s'està mirant el televisor utilitzem els sentits, com són: l'oïda, la vista... perquè nosaltres sentim el que expliquen, el que anuncien, sentim uns sorolls, però, tot i així, no estem concentrats al 100%.

tòpic 3: La televisió és un mitjà generador de "modes".
El televisor anuncia, contínuament, coses que es diuen que ara estan de moda. Com per exemple, la roba. Quan es fan passarel•les t'inciten a comprar-te roba, aquella roba que anuncien i que està de moda.
I, llavors, resulta que t'ho compres i que al cap d'un temps aquella moda ha canviat i n'ha sorgit una altra. Això són les confusions que es creen en les persones. Elles estan il•lusionades a comprar-se un vestit d'última moda per anar a una festa i, resulta que al cap d'una setmana aquell vestit ja no els agrada perquè ningú el porta, o perquè no l'anuncien pel televisor, o perquè ja no està de moda...
Molta culpabilitat que nosaltres ens encapritxem de coses que estan de moda i les comprem la tenen els anuncis. El seu màxim objectiu és incentivar la gent al consumisme.

tòpic 4: La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència.
Aquest tòpic serà cert, només quan una persona es passi la vida mirant programes o pel•lícules on es mostri la violència.
Aquella persona que miri aquest tipus de pel•lícules, però que sàpiga distingir que allò que veu és el que no s'ha de fer mai o és una cosa que està malament, no ho farà. En serà conscient.
En canvi, a vegades en els nens això crea confusió. Si un nen mira aquests programes o pel•lícules i ningú l'avisa que allò que mira no ho pot veure perquè és petit o perquè allò que fan no està bé, ell ho seguirà mirant i creurà que allò que veu està bé, fins al punt de practicar la violència.

diumenge, 1 de novembre del 2009

QUI ETS TU?


La Marta Juny és una noia de Barcelona, que va néixer el 22 de Març de 1991.
És alta i de constitució prima. Té el cabell ros i uns ulls de color blau molt bonics.
Des de sempre ha estat prima. Quan era petita el cabell el tenia més ros i amb molts rinxols.

És una noia molt aplicada, la qual li agrada fer moltes coses. Les seves grans aficions són: llegir, mirar pel·lícules, sortir amb els amics, escoltar música,... i no li importa passar-se tota una tarda a casa seva fent-se la gandula.
També li agraden molt els animals.
No és de menjar gaire, tot i que els seus menjars preferits són la carn i la pizza. D'altra banda, el peix el suporta però no l'entusiasme.
El seu color preferit és el blau, d'aquí ve que tingui aquests ulls tan bonics.
És una persona que sempre intenta donar-ho tot per la gent que aprecia. A vegades també és una mica tossuda i, sobretot, molt perfeccionista.

Una de les coses que li fan por són les vespes. Els hi té pànic!
Ella creu que una de les seves manies és que és massa perfeccionista.

Quan era més petita es va trencar el braç dret. És molt flexible i al no fer esport no reforça el quàdriceps i, per tant, la ròtula se li surt de lloc perquè no se li subjecta bé. Francament, ho passa molt malament.

Un aspecte positiu d'ella és que sempre intenta ajudar i escoltar als qui ho necessiten.

Un tret molt peculiar, és que mai la veuràs sense arracades. Si no va amb elles creu que alguna cosa li falta.
No li agraden les persones egocèntriques, ni les falses. Creu que el més important és la naturalitat.

I fins aquí la meva descripció sobre la Marta. Espero conèixer-la millor i, més endavant, poder fer un descripció més definida sobre ella. Tot i així, m'ha encantat conèixer-la. Va ser una de les primeres persones amb les que vaig parlar quan va començar el curs.