L'ús del bloc m'ha estat de gran utilitat. En un principi sabia que el "blogger" existia, ja que molts amics/gues l'utilitzen, però mai havia pensat de crear-me un compte i entrar dins aquest món de "blocaires".
Quan el professor de l'assignatura de GiTIC ens va proposar de crear-nos un compte per així poder-ne fer ús durant tot el primer semestre, vaig pensar que seria una bona oportunitat per endinssar-me més en aquest món.
Considero que la utilització que hem anat fent del bloc durant aquests tres mesos ha estat molt profistosa, ja que setmanalment hem hagut d'anar-hi introduint les feines a realitzar. Gràcies a aquesta implicació constant d'actualitzar el bloc, hem anat creant un "diari" on hi hem anotat tot allò que hem anat fent i, d'aquesta manera, ens dóna molta més ajuda i facilitat a l'hora d'estudiar per l'examen.
Pel que fa a les intervencions, les he anat seguint dia rere dia i, a part, de les intervencions demanades pel professor de l'assignatura també n'he afegit d'opcionals. Gràcies a totes aquestes intervencions, he pogut fer valoracions personals, les quals requerien concentració i un cert interès pel tema qe tractava.
Un dels punts importants a l'hora de crear noves entrades eren els d'afegir al text un suport, ja sigués fotografies, com vídeos, com sons, etc. Per tant, aquesta part també l'he seguit bé, perquè penso que així el text sembla més elaborat i més rellevant.
Un altre punt és el de l'expressió lingüística, que també l'he tingut molt en compte perquè el bloc el pot veure tothom (tothom que tingui bloc) i s'ha de crear bona impressió.
Les dues intervencions que considero que han estat les més significatives són:
Fragment d'àudio: En Patufet
http://albaestra.blogspot.com/2009/10/fragment-daudio-en-patufet-gitic.html
He escollit la intervenció de la modificació del fragment d'àudio perquè per modificar la veu vem haver d'utilitzar un programa anomenat Audacity, que et permet fer modificacions d'audicions i no el coneixia, és a dir, era nou per mi ja que no en en sabia res d'ell, i a l'hora de fer-ne ús vaig veure que serveix per moltes coses.
En el nostre cas, l'exercici demanat era modificar la veu en un text de qualsevol diàleg que escollíssim. Jo vaig escollir un petit fragment d'en Patufet i vaig posar-hi tot tipus de canvis; sons més greus, més aguts, etc.
En fer aquest exercici m'ho vaig passar molt bé, perquè podia escollir quin to de veu posar-hi i el vaig modificar moltes vegades perquè volia provar tot tipus de tons.
Sessió 7: Llenguatge audiovisual
http://albaestra.blogspot.com/2009/11/sessio-7-llenguatge-audiovisual.html
L'altre intervenció que he escollit és la de l'escena que havíem de muntar amb grups de cinc persones.
Havíem de muntar un guió; amb els diàlegs, els muntatges, els decorats, la roba, etc. i després muntar el vídeo i grabar-lo.
Fent aquest exercici m'ho vaig passar molt bé perquè havíem de repetir les escenes moltes vegades ja que no sortien bé perquè ens posàvem a riure en tot moment.
dilluns, 28 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (21.12.09).
Descripció:
L'última sessió de petit grup de COED va ser ahir dilluns dia 21. En aquesta sessió vem acabar d'enllestir les exposicions del Territori.
Les quatre últimes parelles que van exposar van ser:
- Eva Gómez i Mònica Gutiérrez -> Plats tradicionals catalans
- Albert Guix i Cristian Cubillo -> El modernisme, Domènech i Montaner
- Marta Juny i Mónica De Haro -> Els dialectes del català
- Irene Recio i David Cortès -> Sanse '09
El procediment ha seguir va ser el mateix de sempre. És a dir, ens havíem de fixar en els aspectes positius i en els nagatius. Com per exemple: si el registre és l'adequat; el to, volum... de la veu; els recursos o mitjans utilitzats; etc.
Reflexió:
Personalment aquest exercici és el que més m'ha interessat, ja que gràcies a aquest he pogut saber coses d'altres indrets que desconeixia.
A més, ha estat un exercici molt entretingut i que en tot moment havies d'estar pendent per saber el que explicaven els companys que exposaven.
Un dels trets més interessants que vaig veure ahir amb les exposicions dels meus companys/es va ser l'índex o introducció de l'exposició sobre els plats tradicionals catalans. Ja que el van fer a través d'un menú.
L'última sessió de petit grup de COED va ser ahir dilluns dia 21. En aquesta sessió vem acabar d'enllestir les exposicions del Territori.
Les quatre últimes parelles que van exposar van ser:
- Eva Gómez i Mònica Gutiérrez -> Plats tradicionals catalans
- Albert Guix i Cristian Cubillo -> El modernisme, Domènech i Montaner
- Marta Juny i Mónica De Haro -> Els dialectes del català
- Irene Recio i David Cortès -> Sanse '09
El procediment ha seguir va ser el mateix de sempre. És a dir, ens havíem de fixar en els aspectes positius i en els nagatius. Com per exemple: si el registre és l'adequat; el to, volum... de la veu; els recursos o mitjans utilitzats; etc.
Reflexió:
Personalment aquest exercici és el que més m'ha interessat, ja que gràcies a aquest he pogut saber coses d'altres indrets que desconeixia.
A més, ha estat un exercici molt entretingut i que en tot moment havies d'estar pendent per saber el que explicaven els companys que exposaven.
Un dels trets més interessants que vaig veure ahir amb les exposicions dels meus companys/es va ser l'índex o introducció de l'exposició sobre els plats tradicionals catalans. Ja que el van fer a través d'un menú.
dissabte, 19 de desembre del 2009
Diari de Seminari (18.12.09)
Descripció:
La sessió d'ahir de seminari va ser la última del primer semestre.
En aquesta, la primera part la vem dedicar a l'explicació de les notícies sobre l'actualitat educativa.
La primera explicació va ser la de la implantació del nou calendari escolar, feta per l'Esteve Clop i el Carles Costa.
Aquesta notícia que ens van explicar ja l'havíem comentat en sessions anterior, ja que és un tema prou interessant. Ens explica que volen adelantar l'inici de classes al 7 de setembre, i aquesta setmana l'afegiran al febrer o març, perquè les vacances siguin més variades.
Després, la Núria Maldonado i la Mar Gascó ens van explicar una notícia que tractava de l'escolarització a casa. Hia ha famílies que estan en contra de portar als seus fills a les escoles perquè els eduquin i, per això, ho decideixen fer elles.
Aquí us deixo un vídeo sobre aquesta notícia: http://www.youtube.com/watch?v=1RgI8agGFX4
A continuació, vem donar pas a l'amic invisible i al pica pica final de semestre.
I desitjar-vos Bon Nadal i Feliç any nou 2010.
Reflexió:
Pel que fa a les notícies, crec que han sigut molt interessant de fer-les, ja que havíem de fer un esforç per buscar informació, per aprofundir en aquell tema...
També, ens serveix per saber controlar els nervis, per saber parlar bé davant d'un públic, per saber sintetizar les idees, per saber expressar-nos davant la gent...
La sessió d'ahir de seminari va ser la última del primer semestre.
En aquesta, la primera part la vem dedicar a l'explicació de les notícies sobre l'actualitat educativa.
La primera explicació va ser la de la implantació del nou calendari escolar, feta per l'Esteve Clop i el Carles Costa.
Aquesta notícia que ens van explicar ja l'havíem comentat en sessions anterior, ja que és un tema prou interessant. Ens explica que volen adelantar l'inici de classes al 7 de setembre, i aquesta setmana l'afegiran al febrer o març, perquè les vacances siguin més variades.
Després, la Núria Maldonado i la Mar Gascó ens van explicar una notícia que tractava de l'escolarització a casa. Hia ha famílies que estan en contra de portar als seus fills a les escoles perquè els eduquin i, per això, ho decideixen fer elles.
Aquí us deixo un vídeo sobre aquesta notícia: http://www.youtube.com/watch?v=1RgI8agGFX4
A continuació, vem donar pas a l'amic invisible i al pica pica final de semestre.
I desitjar-vos Bon Nadal i Feliç any nou 2010.
Reflexió:
Pel que fa a les notícies, crec que han sigut molt interessant de fer-les, ja que havíem de fer un esforç per buscar informació, per aprofundir en aquell tema...
També, ens serveix per saber controlar els nervis, per saber parlar bé davant d'un públic, per saber sintetizar les idees, per saber expressar-nos davant la gent...
Diari de COED (18.12.09)
Descripció:
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
La sessió d'ahir divendres dia 18 de desembre vem fer diverses activitats.
La primera va ser una exposició sobre territori, ja que una de les companyes que ha d'exposar dilluns vinent no podrà assisstir. La parella en exposar va ser la formada per l'Ariadna Garcia i la Norma Augusto i el tema sobre territori era "La dansa".
Seguidament es van fer quatre recitacions, ja que els companys que van haver de recitar no van poder assisstir el dia que els tocava fer-ho. Aquests, amb les seves respectives recitacions van ser:
- Adrià Miquel: poema d'un llibre de Joan Margarit
- Sergio Ramírez: Alzeimer (anònim)
- David Cortés: conte anomenat "La lògica del borratxo"
- Macià Bagur: llegenda menorquina
Després, tres companys que tampoc van poder assistir a classe el dia que els tocava fer l'explicació de la descripció de "Qui ets tu?", la van haver de fer.
Aquests companys eren:
- Blanca Vivet que descrivia a la Sònia Pérez i la Mireia Toro
- Adrià Miquel que descrivia al Martí Villegas
- Cristina Sansalvadó que descrivia a la Sandra Ferré
A continuació, hem donat pas al debat que quedava per fer. El tema que tractaven era "La religió a les escoles".
L'equip que estava en contra estava format per: Martí Villegas, Àngel Caloca, Adrià Miquel, Sergio Ramírez i Cristina valera. Aquest defensava que no estaven en contra de la història de la religió, sinó que de la religió en si. I l'equip que estava a favor era format per: Rafa Moya, Laura Navarro, Òscar Garcia, Bea González i Pau Nin, defensava que la religió és cultura, que tot tipus d'escultures, de monuments, de pintures, d'esglésis gòtiques... formen part de la nostra religió i que ensenyar religió a les aules és ensenyar i respectar la societat.
Finalment, la professora de COED ens va repartir uns fulls per fer l'avaluació de l'assignatura i d'ella. I ens va dedicar un poema.
Aprofundiment:
Pel que fa referència al debat sobre la relgió a les escoles he trobat un article al diari avui molt interessant.
http://www.20minutos.es/carta/181375/0/religio/escoles/
Poso una breu descripció de Joan Margarit.
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el front d'Aragó ja era a prop d'aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l'Ametlla de Mar.
Alguns dels seus poemes són:
- L'ombra de l'altre mar Barcelona: Edicions 62, 1981
- Vell malentès València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
- El passat i la joia Vic: Eumo, 1982
- Cants d'Hekatònim de Tifundis Barcelona: La Gaia Ciència, 1982
- Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe Barcelona: Edicions 62, 1983
- L'ordre del temps Barcelona: Edicions 62, 1985
Reflexió:
La sessió d'ahir va ser l'última del curs, ja que al segon semestres no seguirem fent COED. Ha estat dinàmica i entretinguda perquè hem realitzat varies activitats.
Pel que fa a les recitacions, com bé he comentat en altres intervencions, crec que ens han servit molt per aprendre a controlar els nervis i per poder fer una bona memorització.
D'altra banda, pel que fa als debats, crec que ens han servit per aprofundir més en els temes que hem pogut triar i també per saber controlar els nervis, ja que havíem de trasmetre un missatge entenedor a la resta de la classe.
divendres, 18 de desembre del 2009
Us desitgem un BON NADAL!
Bon Nadal!!!
De part de l'Elena Carmona, l'Alba Estragué, l'Eva Gómez, la Marta Juny i l'Elena Ruiz!!
Bon Nadal i feliç any nou 2010!!!
dijous, 17 de desembre del 2009
Autoavaluació de la recitació
El divendres 04 de desembre em va tocar fer la recitació d'un poema, una llegenda, un conte... Vaig escollir recitar una llegenda, la qual era la d' El Pont del Diable de Martorell.
A continuació us poso l'autoavaluació:
ELECCIÓ DEL TEXT
Com he esmentat anteriorment, el text que vaig recitar és la llegenda d' El Pont del Diable de Martorell.
EXPRESSIÓ ORAL
Crec que l'expressió oral va ser adequada, ja que s'entenia força bé el que deia. Tot i que, a causa dels nervis, en algun moment vaig haver de mirar el full perquè m'entrebancava.
MIRADA
Trobo que anava canviant la mirada, és a dir, no mirava a un punt fix. Intentava anar mirant a tothom, però, sobretot a aquella gent que m'aportava més confiança i que em van fer sentir més segura.
VEU
Crec que el to de veu i el volum eren correctes, ja que se m'entenia força i, també, se m'escoltava per tota l'aula.
Vaig intentar fer pauses, però potser pels nervis no es notaven gaire.
POSTURA
Penso que la meva postura era correcta, ja que estava de cara al públic, mirant endavant i recta.
GESTICULACIÓ
En realitat no vaig gesticular gaire. Només movia el braç esquerre, però molt poc.
Potser el diàleg que s'establia era un pèl monòton.
CONTROL DELS NERVIS
Al principi de la recitació, em vaig posar força nerviosa, tot i que pel que els meus companys/es em van comentar, no se'm veia gens nerviosa.
També dir que, portava el text bastant ben preparat, i quan l'assajava a casa meva em sortia de manera natural i sense entrebancar-me.
Al final de la recitació, em van passar els nervis i vaig poder acabar més tranquil·la.
ALTRES
Em van faltar uns segons per arribar als dos minuts, crec que això va ser a causa dels nervis, ja que potser vaig voler acabar ràpid.
També dir que, el vídeo que he penjat, el de la meva recitació no està sencer, ja que les companyes que em grabaven van tenir alguns problemes amb la càmera i la van haver de canviar.
dimecres, 16 de desembre del 2009
Diari de Seminari (16.12.09)
Descripció:
Avui, a la classe de Seminari hem continuat amb les explicacions i l'aprofundiment sobre les notícies d'actualitat educativa.
La primera parella que ha exposat una notícia són: el Marc Pérez i la Sara Garcia.
La notícia més rellevant que han trobat per explicar-nos és: Les creus en les escoles italianes, un tema que crea polèmica.
Aquesta, ja l'havíem comentat en una altra sessió. Resulta que en algunes escoles públiques d'Itàlia encara hi podem trobar creus penjades a les parets decada aula.
Com a idees més emblemàtiques d'aquesta notícia tenim: que a les escoles públiques aquestes creus violen les llibertats religioses dels alumnes, que una dona vol que a l'escola on estudien els seus fills treguin aquestes creus...
Després ens han passat un vídeo que fa referència a la notícia, anomenat: La condena europea al cricifijo en la esculea suscita pesar.
Aquest fet no va repercutir en altres països com són Polònia i Espanya, ja que són els dos països, conjuntament amb Itàlia amb més tradició religiosa.
Pel que fa a Espanya, hi ha molts pares que es queixen i volen que les treguin. Per tant, aquelles famílies que no vulguin que a les classes dels seus fills tinguin creus, l'escola les podrà treure.
Seguidament, l'Òscar Valverde i el Pere Mussoll han exposat la seva notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Les idees més rellevants que han extret d'aquesta notícia són: que els alumnes que deixen els estudis amb 16 anys no estan prou preparats per afrontar-se a la vida econòmica; que si s'augmenta l'edat per estudiar, també s'haurien d'augmentar les opcions o els estudis perquè els alumnes tinguin més possibilitats per poder seguir estudiant; que no ha de ser una llei que s'hagi d'aplicar ràpidament, sinó que s'ha de pensar.
Després, ens han informat sobre diversos diaris en què també tenen notícies relacionada amb aquesta. També ens han explicat que han trobat diverses opinions, com per exemple del Partit Popular (PP), de la Rosa Cañadell i de diversos Fòrums.
A continuació, hem estat comentant les visites que vem realitzar l'últim dia d'activitats extraordinàries (20.11.09). En el meu cas i el de l'Elena Ruiz, hem explicat la visita que vem fer al Museu de Xocolata.
Reflexió:
Considero que aquestes explicacions de diverses notícies que podem anar trobant per internet o pels diaris, ens serveixen per anar-nos posant el dia pel que fa el tema d'educació.
I crec també, que moltes d'aquestes notícies, en un futur ens podran repercutir com a mestres, ja que per exemple, ens podrem trobar amb creus a les aules, que tindrem una setmana de "vacances" al febrer...
Avui, a la classe de Seminari hem continuat amb les explicacions i l'aprofundiment sobre les notícies d'actualitat educativa.
La primera parella que ha exposat una notícia són: el Marc Pérez i la Sara Garcia.
La notícia més rellevant que han trobat per explicar-nos és: Les creus en les escoles italianes, un tema que crea polèmica.
Aquesta, ja l'havíem comentat en una altra sessió. Resulta que en algunes escoles públiques d'Itàlia encara hi podem trobar creus penjades a les parets decada aula.
Com a idees més emblemàtiques d'aquesta notícia tenim: que a les escoles públiques aquestes creus violen les llibertats religioses dels alumnes, que una dona vol que a l'escola on estudien els seus fills treguin aquestes creus...
Després ens han passat un vídeo que fa referència a la notícia, anomenat: La condena europea al cricifijo en la esculea suscita pesar.
Aquest fet no va repercutir en altres països com són Polònia i Espanya, ja que són els dos països, conjuntament amb Itàlia amb més tradició religiosa.
Pel que fa a Espanya, hi ha molts pares que es queixen i volen que les treguin. Per tant, aquelles famílies que no vulguin que a les classes dels seus fills tinguin creus, l'escola les podrà treure.
Seguidament, l'Òscar Valverde i el Pere Mussoll han exposat la seva notícia: A clase hasta los 18, quieras o no.
Les idees més rellevants que han extret d'aquesta notícia són: que els alumnes que deixen els estudis amb 16 anys no estan prou preparats per afrontar-se a la vida econòmica; que si s'augmenta l'edat per estudiar, també s'haurien d'augmentar les opcions o els estudis perquè els alumnes tinguin més possibilitats per poder seguir estudiant; que no ha de ser una llei que s'hagi d'aplicar ràpidament, sinó que s'ha de pensar.
Després, ens han informat sobre diversos diaris en què també tenen notícies relacionada amb aquesta. També ens han explicat que han trobat diverses opinions, com per exemple del Partit Popular (PP), de la Rosa Cañadell i de diversos Fòrums.
A continuació, hem estat comentant les visites que vem realitzar l'últim dia d'activitats extraordinàries (20.11.09). En el meu cas i el de l'Elena Ruiz, hem explicat la visita que vem fer al Museu de Xocolata.
Reflexió:
Considero que aquestes explicacions de diverses notícies que podem anar trobant per internet o pels diaris, ens serveixen per anar-nos posant el dia pel que fa el tema d'educació.
I crec també, que moltes d'aquestes notícies, en un futur ens podran repercutir com a mestres, ja que per exemple, ens podrem trobar amb creus a les aules, que tindrem una setmana de "vacances" al febrer...
Diari de COED (11.12.09)
El divendres passat, dia onze, vem continuar amb les recitacions, com cada setmana. Els va tocar recitar des l'Anna Illa fins el Pere Mussoll. Va ser l'última setmana de recitacions.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
Els recitants amb les seves respectives recitacions eren:
- Paula Antonell: Narcís.
- Anna Illa: El sultà, els seus formatges i els ratolins.
- Marta Juny: El pi de Formentor de Costa i Llobera.
- Eva Ladevesa: Llegenda de Montesquieu.
- Anna Llongueres: un fragment de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda.
- Sara López: Vora la mar de Jacint Verdaguer.
- Núria Maldonado: Construir ponts en lloc de tanques de Contes per telèfon.
- Alba Mayol: L'Atlàntida de Jacint Verdaguer.
- Ailèn Merino: Veritat i mentida de Lluís Llach.
- Laura Millán: Huascaran i Huandoy, Llegenda de Perú.
- Rafa Moya: El pelegrí de Tossa de Mar.
- Pere Mussoll: Pere i el llop.
A continuació, vam seguir amb els debats. L'únic debat que es va tractar va ser sobre el nou calendari escolar.
El grup que anava a favor estava format per: la Carolina Garcia, l'Eulàlia Palmero, l'Anna Español, la Clara Boix i l'Helena Vall. Per contra, l'altre grup estava format per: la Mireia González, l'Alex Ramos, la Sara López, la Linda Camacho i la Laura Sendín.
El grup a favor comentaven que s'aplica el nou calendari escolar els nens aniran més descansats i, per tant, podran augmentar el rendiment escolar.
I, el grup en contra deia que els pares al mes de febrer (durant la setmana no lectiva) no podràn fer festa i hauràn de pagar esplais, cangurs o altres institucions per a poder tenir els fills allà, mentre ells estiguin treballant.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, com que es va tractar el debat sobre el nou calendari escolar, deixo informació sobre aquesta proposta:
Educació proposa avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer:
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha enviat al president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, una proposta de reforma del calendari perquè aquest òrgan, format per la comunitat educativa, n'emeti un dictamen.
La proposta preveu avançar una setmana l'inici de les classes i establir una setmana de vacances el mes de febrer. El mes de juny, les escoles d'educació infantil i primària mantindrien l'horari habitual de tot el curs. Educació deixa la porta oberta perquè l'entrada en vigor del nou calendari escolar pugui ser el curs 2009-2010 o es deixi aprovada la reforma per aplicar-la el curs 2010-2011.
Una proposta basada en criteris pedagògics:
En la presentació de la proposta, la conselleria d'Educació ha tingut en compte l'informe elaborat per una comissió que ha analitzat els calendaris escolars dels diferents països europeus, la resta de comunitats autònomes de l'Estat i ha valorat els pros i contres dels diferents models de calendari.
El Departament d'Educació ha proposat l'opció més idònia des del punt de vista pedagògic, ja que tant en el primer com en el tercer trimestre del curs, es produeixen diverses aturades com a conseqüència del calendari laboral vigent. En canvi, en el segon trimestre, no es produeix cap descans en els dies lectius. La setmana de febrer s'ajustarà d'acord amb la Setmana Santa.
Mes de febrer:
Des del curs 2006-2007, el Departament d'Educació publica convocatòries per dur a terme activitats d'Escoles Obertes durant l'última setmana de juny i les dues primeres de setembre. Aquestes convocatòries, adreçades a les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya i als ajuntaments, han sumat entre 2006 i 2008 prop de 6,3 milions d'euros d'ajuts. Malgrat l'oferta, les demandes han estat sempre inferiors al 20 per cent de la quantitat convocada. Educació continuarà obrint aquestes convocatòries incloent-hi el concepte d'activitats d'Escoles Obertes la setmana festiva del mes de febrer.
Reflexió:
Ara que ja s'han acabat les recitacions, considero que ens han servit molt per perdre la por o la vergonya en parlar davant d'un públic. A més, crec que ens serviran molt les diverses rondalles, contes, llegendes, poemes... que tots els companys/es de la classe han explicat, per un futur en què nosaltres, com a mestres haurem de saber i poder explicar als nostres alumnes.
dilluns, 14 de desembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (14.12.09). "Exposicions del territori"
Aquí us deixo la presentació de PowerPoint sobre l'exposició del territori (Els castellers de Vilafranca) feta per mi i l'Elena Carmona.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
Els Castellers De Vilafrancanuevo
View more presentations from alba6.
Descripció:
Avui, a l'hora de COED, hem tornat a fer les exposicions del territori.
Hem estat cuatre parelles les que avui ens tocava fer les diverses exposiocions.
Les parelles amb els seus respectius temes són:
- Elena Carmona i Alba Estragué -> Els castellers de Vilafranca
- Elena Ruiz i Sara Olmo -> Els topònims
- Javi Garcia i Natàlia Carrique -> Els timbaler del Bruc
- Esteve Clop i Carles Costa -> La Seu d'Urgell
Totes les parelles hem utilitzat com a recurs, és a dir, com a suport de l'explicació, un PowerPoint dels respectius territoris. Per tant, en aquest sentit es pot dir que hem utilitzat correctament les eines que es demanen des de l'assignatura de GiTIC.
També, cal dir que totes les parelles hem posat un vídeo del tema que tractàvem. D'aquesta manera l'explicació és molt més visual.
El procediment que hem seguit per avaluar ha estat el mateix que en setmanes anteriors. Cada company/a hem avaluat a cada parella de manera que, hem hagut de tenir en compte els aspectes positius i negatius que hi hem pogut anar trobant al llarg de l'exposició. Alguns d'aquests aspectes que hem hagut d'observar són: objectiu de l'exposició, la introducció, l'exemplificació, la conclusió, el temps, la veu, l'actitud, l'ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir...
Aprofundiment:
A continuació, com a aprofundiment us explicaré el procés que vem seguir jo i la meva companya de treball d'exposició del territori, Elena Carmona.
Quan la professora de Comunicació oral, escrita i digital ens va demanar de fer una exposició per parelles sobre algun territori, jo i l'Elena no teníem massa clar quin lloc de Catalunya explicar, ja que som de llocs diferents.
Al final ens vem decantar per Vilafranca del Penedès. Però, és clar, vem pensar que explicar la història d'aquesta població potser es podria fer avorrida. Llavors, vem decidir introduir una mica el tema de Vilafranca del Penedès com a poble, però fent refèrencia a una gran tradició que tenen, com són els Castellers.
A partir d'aquí, vem muntar una presentació de PowerPoint. Vem quedar un parell de dies per enllestir-ho, ens vem repartir la feina a explicar als companys el dia de l'exposició (avui) i cadascuna pel seu compte ho assàjavem per tal de vigilar amb el temps.
Finalment, vem quedar un altre dia per practicar un parell de vegades l'exposició i per contar el temps. Ja que no volíem quedar-nos ni curtes, ni llargues de temps.
Reflexió:
Pel que he pogut observar, tots hem tingut clares les idees que hem volgut transmetre als nostres companys/es.
També, com bé he comentat anteriorment, l'ús dels PowersPoints són adequats ja que són un suport per a la gent que ha d'explicar diverses coses davant d'un públic.
Un aspecte positiu de totes les parelles que hem exposat avui, crec que és que totes ens hem adaptat força bé al temps requerit. En canvi, un de negatiu, crec que ha estat la pronunciació i vocalització de la veu, en alguns casos. Tot i així, hem de pensar que els nervis, sovint, ens poden crear males passades.
Crec que aquest exercici ens ajuda molt a poder conèixer altres territoris que potser desconeixem.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Què és l'amistat?
Què entenem per amistat?
Per mi l'amistat és l'afecció que té una persona envers una altra.
Un amic és aquell que et fa sentir a gust quan estàs al seu costat, que t'aporta confiança, que et fa feliç, que t'ajuda en el que necessites, que t'entén, que et fa riure...
És aquell amb el què pots compartir moltes coses, ja siguin experiències, emocions, ideologies, etc.
Per tant, un amic és aquell amb qui comparteixes els millors moments, aquell que t'escolta, que et comprèn, que sap quan estàs bé i quan estàs malament, que no et menteix...
Normalment és té l'error de comparar el companyerisme amb l'amistat. Aquests dos conceptes no tenen res a veure l'un de l'altre, ja que un company és una persona que està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.
Sí que pot ser que a partir del companyerisme es formi una amistat, o fins i tot, una gran amistat.
Crec, que l'amistat és indispensable. Tots necessitem tenir sempre algú al nostre costat en els moments més difícils. Però també és important saber a qui escollir com amics, ja que moltes vegades ens adonem que aquell amic o amiga que creiem que podíem confiar en ells en el que fos, no han estat el que nosaltres esperàvem.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Diari de seminari (11.12.09)
Descripció:
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.
Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.
Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.
Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.
Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.
Ahir les meves companyes de seminari Anna Llongueras i Norma Augusto ens van exposar la notícia sobre educació en la qual havien treballat.
La notícia és: La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso.
Aquesta notícia ens diu que es podrà accedir a la FP de grau mitjà sense tenir el títol d'ESO, però tot i així, s'ha de tenir aprovat un programa de qualificació professional inicial. També ens explica que la part positiva és que el batxillerat només serà d'un sol curs i no pas de dos com és ara, ni de tres com mesos endavant s'havia pensat.
Les meves companyes es van adaptar molt bé al temps requerit i van saber explicar-nos la notñicia amb molt detall i molta claredat.
Després ens vem ajuntar amb la resta de seminaris per veure una conferència que l'Alexandre Jollien havia fet, fa cinc anys, a la facultat.
Crec que la conferència va ser molt interessant. És dur per a tots nosaltres pensar com poden viure aquestes persones el dia a dia, però tot i així, sembla que no faci tanta llàstima el fet de veure aquestes persones fortes i amb ganes de tirar endavant i autosuperar-se.
Tot i tenir una discapacitat, l'Alexandre Jollien és molt intel•ligent i és una persona de molt admirar.
Estic totalment d’acord quan a la conferència deia que tothom és únic i tothom és "anormal", ja que ningú és perfecte i tothom té errors.
Crec que aquestes persones s'han de sentir respectades i les hem d'ajudar a facilitar la seva adaptació a la societat, ja que no és lògic que persones amb discapacitats no puguin sentir la mateixa atenció, per part de tothom, que una persona sense problemes psíquics.
Traducció de la fotografia: el principal no és la por en sí, sinó la por en el que faig.
divendres, 11 de desembre del 2009
Sessió 11: WEBQUEST
Aquesta intervenció ha estat creada per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Hem triat el Webquest “d'aprendre amb el Barça”, el qual es pot veure en el link següent: http://www.xtec.cat/~mlluelle/fcb/index.htm
Descripció:
És un webquest per alumnes de cicle inicial, de primària i de necessitats educatives especials.
En aquest webquest es poden construir jocs amb els ídols del Barça, com per exemple: un memory, un dòmino, un puzzle, conèixer els jugadors del Barça, per pintar l'escut, per veure les diferents equipacions de l'equip, per preparar entrevistes, etc. A més, es pot aprendre l'himne del club.
També hi ha un altre apartat d'avaluació de les activitats que es fa per mitjà de dues rúbriques.
Valoració:
Aquest webquest serveix per fomentar el treball en grup, ja que la majoria d'activitats es necessita que es duguin a terme de forma col·lectiva, llavors, d'aquesta manera, els nens aprenen a relacionar-se, a posar-se d'acord a través d'un tema motivador i divertit com és el Barça.
Sessió 11: PROJECTE TELEMÀTIC
Aquesta intervenció ha estat creada conjuntament per l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Hem triat el projecte telemàtic "de tres en 3", el qual es pot veure en el link següent: http://www.lacenet.org/de3en3/
Descripció:
Podem trobar dos apartats, un de contes i l'altre d'endevinalles.
A l'apartat de contes destaquen tres subapartats: en un hi apareix la presentació dels protagonistes del projecte, els quals són l'Eustaqui (professor), la Mina (llapis) i la Klissa (càmera); en un altre apartat, que s'anomena “el nostre conte”, les diferents escoles que participen al projecte poden enviar els seus contes; a l'últim apartat podem trobar-hi tots els contes que han enviat les diferents escoles.
A la secció d'endevinalles hi veiem el mateix funcionament que amb els contes, és a dir, que cada escola té un lloc per enviar les seves endevinalles i veure i jugar amb les que s'han enviat.
Les escoles que hi participen són: CEIP Torres i Amat, CEIP Catalunya, CEIP Folch i Torres, CEIP Francesc Macià, CEIP Joventut, CEIP La Renaixença, CEIP Mare de Déu de Montserrat, CEIP Montserrat, CEIP Pare Ignasi Puig, CEIP Sant Ignasi, CEIP Sant Pere, CEIP Sant Quirze, Escola Issach, Escola Pia de Moià, Escola Vedruna Artés, La Serreta, Vedruna Manresa i Vedruna Sallent.
Hi ha també, altres apartats on es posen links per accedir a altres pàgines d'endevinalles, informació per a mestres, etc.
Valoració:
Hem triat aquest projecte perquè trobàvem divertida la manera de treballar la llengua catalana a través de contes i endevinalles. Però ens hem trobat que el projecte no ha tingut l'èxit que esperàvem, ja que a l'entrar a l'apartat dels contes i endevinalles publicats escassament n'hi havia algun. Llavors, creiem que les escoles s'hi haurien d'implicar més, ja que la idea és bona però, tot i així, li falta una mica d'empenta.
dijous, 10 de desembre del 2009
Diari de Seminari (09.12.09)
Descripció:
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.
La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.
A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.
D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.
Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.
A la sessió d'ahir, primer de tot vem estar comentant notícies sobre actualitat educativa. Tot i així, el procés era diferent que les setmanes anteriors.
En el que ens volem centrar a partir d'ara és amb el fet d'escollir només una notícia i explicar-la i donar-ne les nostres opinions en tan sols 10 minuts.
La Lorena Padilla i la Judit Carrique ahir va ser la primera parella que va haver d'exposar la notícia que havien triat. Aquesta tractava sobre la implantació dels ordinadors a l'aula, tot esmentant-nos que el fet que s'hagin instal·lat ordinadors portàtils a les aules fa que aquestes puguin ser més dinàmiques, també que els alumnes es trobaran en un ambient molt més motivador, per tant, això farà que en hores de classe participin més.
Seguidament, també ens van explicar una sèrie de mites, com són: jornada davant de l'ordinador 8 hores, nul·la utilització de l'escriptura, poca atenció cap al professor, poca formació dels docents, etc.
A continuació, l'Elena Riuz i jo vem explicar la nostra notícia, ja que érem la segona parella que vem exposar.
La notícia era: L'escola obrirà al març si els pares hi munten activitats.
Primerament vem fer una lectura perquè els companys de seminari poguessin saber una mica més sobre aquest tema. Seguidament, la vem explicar amb més profunditat i, sobretot, vem remarcar les idees claus i aquelles que ens van semblar més importants.
Per últim, vem aportar la nostra opinió, és a dir, que ens havia semblat.
Aquesta notícia ens diu que la conselleria d'Educació afirma que donarà ajuts a l'AMPA (associació de pares i mares d'alumnes) que voluntàriament vulguin organitzar activitats de lleure perquè puguin mantenir les escoles obertes durant la setmana de vacances del mes de març.
D'altra banda, també vem comentar els treballs que havíem d'entregar de "L'elogi de la feblesa" de l'Alexandre Jollien.
Tots vem coincidir amb la opinió que teníem sobre l'obra.
Reflexió:
Pel que fa a la primera exposició sobre actualitat educativa crec que per una banda està bé fer ús d'ordinadors a l'aula, ja que no caldrà anar amb motxilles carregades de llibres a l'escola i és una manera molt més còmode i entretinguda de treballar. Però, d'altra banda, també penso que els alumnes a les classes es poden despistar més i, per tant, no pararan prou atenció a les explicacions dels professors.
Sobre l'altre notícia, veig molt exagerat el fet que tota la organització caigui en mans de l'AMPA i que es digui que si no és aquesta associació la que treballi per poder tirar endavant les activitats, no hi haurà setmana de lleure. A més, també penso que s'hauria de tenir en compte que la majoria de famílies no podrà de disposar de vacances.
Per últim, el llibre d'Alexandre Jollien m'ha agradat força ja que és molt ràpid i fàcil de llegir, pel fet que estigui en forma de diàleg. I crec, també, que ha estat molt interessant saber com ha passat la vida el protagonista i quines ganes de tirar endavant i d'autosuperar-se que tenia.
dilluns, 7 de desembre del 2009
Visita al CEIP AURÓ
El dijous 19 de la setmana extraordinària, em va tocar anar a fer una visita al CEIP AURÓ de Barcelona, situat al Carrer Mallorca, 106.
És un centre no gaire gran, el qual és una fusió de dos centres d'escoles del CEPEC. És a dir, no eren públiques sinó que era una cooperació on els pares i els mestres treballaven conjuntament. Aquestes dues escoles fusionades eren Fausa i Roure. Aquest tret és important perquè és una de les poques escoles on no es fa religió.
La directora del centre ens va explicar que era una escola privilegiada ja que no hi ha gaires conflictes. Està estructurada per plantes. A la planta baixa hi trobem els serveis grans: menjador de primària... I a la planta del mig hi trobem el menjador dels petits.
El centre consta de quatre plantes: el parvulari, el cicle infantil, el cicle mitjà i el cicle superior.
Els nens i nenes de P-3 fan totes les classes en una mateixa aula, excepte música i psicomotricitat que les fan a les seves respectives classes. En canvi, els nens i nenes de P-4 i P-5 es mouen més d'aules, perquè puguin investigar nous espais i no només es quedin tancats en un de concret.
A baix de tot hi ha el pati gran i el gimnàs, i a dalt de tot una terrassa que també l'utilitzen com a pati pels alumnes de sisè.
Tenen un professor especialista en plàstica, ja que antigament no en tenien.
És una escola d'integració de sords. Si hi ha algun nen amb dificultats auditives a l'eixample, l'escola l'acull. També, tenen un logopeda que porta alguns nens.
Un altre aspecte important és que també hi ha nens de la USEE (Unitat de suport a l'Educació Especial) per intentar integrar-los dins un grup. Va ser una de les primeres escoles que feien la USEE.
Tenen el suport d'una mestra especial i d'educadores.
El que em va semblar molt interessant d'aquest centre era que a tots els passadissos hi trobàvem treballs fets pels nens penjats per les parets. També que en alguna classe hi havia tres professores, la tutora, la mestra d'educació especial i una noia de pràctiques.
Els nens i nenes de cinquè i sisè s'agrupaven per treballar i es posaven amb taules i cadires per fora dels passadissos.
diumenge, 6 de desembre del 2009
CONCERT DE SANTA CECÍLIA
El passat divendres 25 de novembre, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de Barcelona va tenir lloc el concert de Santa Cecília organitzat pels estudiants de tercer curs de magisteri especialitzats en música.
El concert va ser molt entretingut, els estudiants de tercer curs van cantar (tot tipus d'audicions), van ballar, van tocar instruments (com la flauta dolça, la trompeta, el xilofon...), etc.
En un moment del concert, una alumna de primer curs va sortir a cantar la cançó de "Héroe" (en anglès). Va fer aixecar tot el públic amb la seva veu. També es podia veure molta gent emocionada i, fins i tot, els pèls es posaven de punta.
Seguint amb l'actuació, van donar pas a dos alumnes de tercer que van cantar.
El públic mostrava molta participació, moltes ganes per sentir aquell concert... la gent no va parar d'aplaudir, de cantar, de seguir el ritme de les cançons.
El concert va acabar amb una actuació molt emotiva que tots els alumnes de tercer van fer. Van acabar cantant "Amigos para Siempre". Va ser molt especial per ells, ja que aquest és l'últim any de carrera i, per tant, cadascú haurà de seguir el seu camí.
El concert va ser molt entretingut, els estudiants de tercer curs van cantar (tot tipus d'audicions), van ballar, van tocar instruments (com la flauta dolça, la trompeta, el xilofon...), etc.
En un moment del concert, una alumna de primer curs va sortir a cantar la cançó de "Héroe" (en anglès). Va fer aixecar tot el públic amb la seva veu. També es podia veure molta gent emocionada i, fins i tot, els pèls es posaven de punta.
Seguint amb l'actuació, van donar pas a dos alumnes de tercer que van cantar.
El públic mostrava molta participació, moltes ganes per sentir aquell concert... la gent no va parar d'aplaudir, de cantar, de seguir el ritme de les cançons.
El concert va acabar amb una actuació molt emotiva que tots els alumnes de tercer van fer. Van acabar cantant "Amigos para Siempre". Va ser molt especial per ells, ja que aquest és l'últim any de carrera i, per tant, cadascú haurà de seguir el seu camí.
dissabte, 5 de desembre del 2009
Sessió 10: Aprenentatge i TIC
La classe de GiTIC del dia 24 de novembre la vem dedicar a realitzar quatre exercicis diferents:
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
El primer exercici va constar en fer un dictat utilitzant el Word. Després cadascú ens vem haver de canviar de lloc per tal d'assenyalar (amb el marcador groc del programa) les faltes d'ortografia que hi trobavem. A continuació vem tornar al nostre lloc i vem haver d'assenyalar en vermell aquelles faltes que vem rectificar i en blau aquelles que el company ens va assenyalar i nosaltres creiem que estaven bé.
El segon exercici va constar d'anar a la "Zona Clic" de l'xtec.cat per tal d'executar l'activitat anomenat "Utillatge químic". Aquesta consistia en un laboratori químic en el qual hi sortien diverses imatges i nosaltres havíem d'anar relacionat-les amb els seus noms corresponents, i a la inversa.
Aquí us deixo e link per si us voleu entretenir a jugar-hi una estona: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3553
La tercera activitat i la més entretinguda, consistia en descargar-nos el programa Crayon Physics (http://www.crayonphysics.com/) per jugar-hi una estona, intentant que una bola arribi a l'estrella per a poder anar pujant de nivells. En aquest exercici es practicava la física.
El quart i últim exercici, ens ajudava a practicar les matemàtiques i la geometria i, consistia en fer moure una tortuga per tal de crear formes geomètriques. Aquest programa s'anomenava "Winlogo" (http://es.wikipedia.org/wiki/Logo_(informática))
A continuació vem estar treballant i comentant les metàfores de Crook sobre l'ús de l'ordinador per a l'aprenentatge, i les vem haver de relacionar amb una de les quatre activitats anteriors.
La relacions que es poden establir amb cadascuna de les metàfores i les activitats són:
- Pel que fa al dictat creat amb el Word el podem relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a eina, ja que vem utilitzar l'ordinador per fer un dictat i posteriorment un company o companya de classe ens va assenyalar les faltes. Per tant, ens va servir per corregir-les i fixar-nos-hi.
Aquesta eina va ser útil per treballar l'ortografia.
- La segona activitat, la del laboratori es pot relacionar amb la metàfora de l'ordinador com a tutor, ja que el mateix programa ens anava donant diferents instruccions o materials que podem trobar en un laboratori de química i nosaltres apreníem els que ens anava dient.
- La tercera activitat, la del "Cryon Physics" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a simulador, ja que ens aporta les lleis de la física. Com vem poder observar els objectes queien, es movien, s'empenyien els uns als altres... Per tant, aquí s'hi identificarien les lleis de física i més concretament la llei de la gravetat.
- L'activitat del "Winlogo" es relaciona amb la metàfora de l'ordinador com a alumne, ja que cadascú li va donant les ordes i ell les va seguint, és a dir, tu li vas indicant cap on ha de girar (si a la dreta, a l'esquerra, amunt o avall) i ell és l'alumne que et va seguint les instruccions.
Aquestes activitats ens han servit per veure els milers d'utilitats que tenen els ordinadors. A més, són recursos que ens serviran molt com a futurs mestres.
divendres, 4 de desembre del 2009
Diari de Seminari (04.12.09)
Descipció:
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
La sessió d'ahir divendres 02 va ser entretinguda.
Per començar vem parlar sobre la última classe de seminari. Aquell dia ens agradaria fer alguna cosa especial, i vem pensar a fer un “amic invisible”. Vem repartir paperets per saber a qui li hem de fer el regal.
Entre tots els companys vem acordar que faríem una postal en la que hi hagi una dedicatòria, un poema... i a part, un petit obsequi.
Després també vem quedar de fer un pica pica. Vem fer un llistat per saber què portava cadascú.
Seguidament, vem treballar sobre com prendre apunts.
A la conferència “Fer de mestre” de dilluns 16 de Novembre els alumnes de primer vem haver de prendre apunts per poder comentar en una sessió de seminari.
Vem estar parlant sobre les maneres de prendre apunts, els recursos utilitzats...
La primera característica és la manera en què es prenen, que pot ser gràfica o textual. Després vem estar mirant si utilitzàvem mètodes per saber quina és la part més important d'allò que apuntem... I vem observar que cadascú ho fa diferent. Algú posa idea principal o important i la marca amb un bolígraf de color vistós, un altre subratlla la part important d'un text, altres que posen tema central...
També, vem estar mirant una pàgina d'internet que explica exemples de prendre apunts. Pel que diu aquella pàgina, la pressa d'apunts té 5 o 6 parts, es coneix com el mètode de les 5R o 6R.
Aquestes són: registra, resumeix, recita, reflexiona, revisa i recapitula.
En una pressa d'apunts, el foli on escrivim ha de constar de 3 parts. A la part esquerra, una columna on s'hi poden les paraules clau i el resum d'allò explicat, a la del mig (la més gran) per apuntar les notes. Aquí s'han d'anotar els punts principals i les idees captades. I, per últim, la part de sota (una petita part del foli) per anotar una síntesi que serveixi de recapitulació.
Per més informació sobre la pressa d'apunts podem entrar a la pàgina següent: toma de apuntes
Reflexió:
Vaig poder observar que cadascú utilitza un mètode diferent per prendre apunts. Hi ha gent que li va millor escriure poc i només anotar aquelles paraules o idees clau. Per tant, estaríem parlant d'un mètode més esquemàtic o gràfic. I, en canvi, d'altra que utilitza un mètode textual, és a dir, anar redactant allò que t'estan explicant.
Els dos mètodes tenen els seus avantatges i els seus inconvenients. Pel que fa a la pressa d'apunts més esquematitzada, crec que va millor perquè és més fàcil d'escriure i pots anar més ràpid, però, d'altra banda, només s'apunten aquelles paraules més importants i queden més soltes. Per tant, a l'hora d'estudiar no es recorda de que venia aquella idea.
I pel que fa a la pressa d'apunts més textual, crec que és més pesada alhora d'escriure i les idees més importants no queden tant clares. D'altra banda, però, a l'hora d'estudiar ho tens tot escrit i és més fàcil de llegir i connectar idees.
Diari de COED (04.12.09)
Descripció:
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
Com cada divendres, la sessió de gran grup de COED la dediquem a les recitacions i posteriorment als debats.
Avui, han tornat a recitar 15 persones de la classe, entre aquestes jo.
El procediment és el mateix que en les recitacions anteriors. Per cada company que surti a recitar, l'avaluen tres persones. Aquestes han de seguir un guió de valoració de les recitacions, i han de tenir en compte la veu, el control dels nervis, l'entonació, l'expressió oral, la gesticulació...
Els temes que avui s'han recitat han estat molt variats. S'han explicat poemes, contes i, fins i tot, llegendes.
Jo he recitat la Llegenda del Pont del Diable de Martorell.
Aquí us deixo la llegenda per si la voleu tornar a llegir:
La Llegenda del Pont del Diable
Temps feia temps, una velleta que vivia a l'altra banda del riu Llobregat havia de creuar cada dia per un pontet fet de fusta per anar a la font de l'Eudó a buscar-hi aigua.
Una nit de tempesta, el seu pontet de fusta es va esfondrar i d'ençà d'aquell dia, la velleta, que matinava molt per a buscar l'aigua de la font de l'Eudó, es mullava els peus ja que havia de travessar el riu.
En això que el Diable, que tot ho sap i tot s'ho empesca, se li va aparèixer a la bona dona i li va proposar un tracte:
- Jo et construiré un robust pont de pedra en una sola nit, abans que canti el primer gall de l'albada si tu, a canvi em dones la teva ànima – li va dir el diable a la dona-.
La dona va acceptar i, el Diable es va passar tota la nit portant pedres i més pedres amunt i avall per poder construir el magnífic pont.
La pobra dona que s'havia repensat la oferta s'espantà i començà a barrinar un pla perquè el diable no acabés el pont i se n'hagués d'anar; així, que quan el pont ja estava quasi acabat, i mentre el diable anava a buscar la última pedra la dona agafà d'una revolada una galleda que hi havia al corral i despertà al gall perquè cantés abans que el diable pogués acabar el pont.
Al final el diable va haver de marxar molt cansat i enrabiat, amb les mans buides i la cua entre les cames a buscar una altra víctima.
- Que la terra m'engoleixi! - va dir el diable-.
Des d'aleshores el lloc es coneix com el “Pont del Diable”.
I això que us he explicat ha passat i no ha passat, com totes les llegendes.
Que el pont el va construir el Diable, és mentida, que està fet de pedra, és veritat.
Els alumnes que han recitat amb les respectives recitacions han estat:
- Alba Estragué: La llegenda del pont del diable.
- Sandra Ferré: Despertar: Lluís Llach.
- Joana Freixenet: El gall i l'esparver.
- Ariadna Garcia: Amor particular i Epístula dels corintis.
- Carolina Garcia: Les nous del berenar de Josep Carner.
- Javi Garcia: El bon mestre de Josep Maria Ganyac.
- Maria Garcia: La gallina negra (llegenda gitana).
- Óscar Garcia: La llegenda de Castellbó de Pep Coll.
- Sara Garcia: La princesa de Janzé: Salvador Espriu.
- Mar Gascó: El país del DES al davant de Contes per telèfon.
- Eva Gòmez: El conte dels colors.
- Mireia Gonzàlez: Mare, si fos mariner: Miquel Martí i Pol.
- Albert Guix: Lletra a Dolors de Miquel Martí i Pol.
- Mònica Gutiérrez: Flor de neu.
__________________________________________________________
Seguidament, quan han sigut les onze del matí hem començat amb els debats. Hem tingut temps per fer els dos debats que estaven pensats fer.
El primer ha estat el de "l'escolarització obligatòria fins als 18 anys", i estava format per un equip a favor: Elena Carmona, Eva Gómez, Marta Juny, Elena Ruiz i jo mateixa (Alba Estragué). I un en contra: Ariadna Garcia, Irene Recio, Laura Sánchez, David Cortés i Norma Augusto.
L'altre debat ha tractat "la informatització a les aules". Pel que fa l'equip a favor eren: Anna Llongueras, Maria Garcia, Lorena Padilla, Eva Ladevesa i Judit Carrique. I l'equip en contra: Ethel Nogués, Mar Gascó, Alba Casals, Núria Maldonado i Natàlia Carrique.
L'equip a favor ha defensat que és necessària la implantació de les TIC a les aules, ja que sinó els nens seguiran carregant cada dia unes motxilles molt pesades i, això farà, que tinguin problemes d'esquena.
També han afirmat que d'aquesta manera hi haurà una major implicació per part de l'alumne i que els afavorirà en el rendiment i, també farà que estiguin més concentrats davant l'ordinador i, per tant, aniran més motivats a l'escola.
D'altra banda, l'equip en contra ha defensat que és impossible que un nen que tingui un ordinador davant seu pugui estar a la classe al 100%. També, que els alumnes veuran els ordinadors com una eina per comunicar-se amb els mestres i així poder preguntar-los els dubtes, ja que molts nens no volen preguntar els seus dubtes a l'aula, davant de tots els companys per por que aquests se'n riguin d'ell.
El procediment per avaluar els debats ha estat el mateix que en les classes anteriors, un grup de debat (format per les 10 persones) avalua a un altre i així successivament.
Aprofundiment:
Com a aprofundiment, m'agradaria definir una paraula, la qual no sabia el seu significat. Aquesta paraula és "corinti".
L'estil corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, ja que els altres dos són el dòric i el jònic.
El capitell corinti és característic per estar decorat amb fulles d'acant. L'origen aquest estil es troba a la Grècia clàssica, però ha estat heretat durant el temps, com a Roma, el renaixement, el barroc o el neoclassicisme i bona mostra d'això s'observa en la Maison Carrée de Nimes.
Aquí deixo una il·luestració d'un capitell corinti:
Reflexió:
Pel que fa a la meva recitació, penso que al principi, se m'ha notat un pèl nerviosa i potser m'entrebancava una mica, però a poc a poc ho he anat resolent i al final he acabat explicat la llegenda amb fluïdesa.
Quan estàs assegut a les cadires penses: "no se perquè hi ha gent que ho passa francament malament, si tampoc n'hi ha per tant". Però una vegada t'hi trobes tu i veus que moltes persones estan pendents del que diràs, els nervis augmenten i en alguns dels casos pot ser impossible controlar-los (com bé els ha passat amb alguns dels companys, que han començat a fer la recitació i a la meitat d'aquesta han hagut de parar perquè no podien controlar els nervis).
D'altra banda, centrant-me en el segon debat (ja que el primer ha estat el del meu grup) crec que els alumnes no haurien de canviar els llibres per ordinadors, ja que els nens s'acostumarien a aquesta eina i al final ja no sabrien ni que és un llibre. Si els nens utilitzen ordinadors dins les aules és molt probable que es despistin, ja que estaran més pendents dels ordinadors que dels professors. Tot i així, també defenso que és molt més còmode la utilització de l'ordinador, ja que és molt més ràpida la recerca d'informació.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Treball Col·laboratiu. Viquipèdia
Resum de l'experiència:
La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure d’accés gratuït i mantinguda per la Fundació Wikimedia.
El nom de wiki nom reflexa l'intent de crear un concepte que faci possible el desenvolupament i organització ràpids de pàgines web. Una característica molt important sobre aquesta eina és que el contingut dels treballs es poden millorar gràcies a les modificacions que fan altres usuaris. Per tant, és un punt a favor el fet que siguin moltes les persones que puguin editar tot tipus de textos. Això farà que les errades que no veu un col·laborador, les vegi un altre i les pugui rectificar.
El meu grup de treball, format per l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Eva Gómez i jo hem afegit a l'enciclopèdia un nou article. En aquest hi hem explicat la Típula, que és un tipus de mosquit. Se'ns va ocórrer aquesta idea de crear un nou article sobre la típula perquè l'Eva Gómez en tenia molta informació.
La part que jo vaig afegir va ser la de l'aparellament.
Gràcies a aquesta intervenció que he pogut fer a l'enciclopèdia he pogut observar quines eren les dificultats a l'hora de crear-la, publicar-la, editar-la...
Després d'haver-me llegit el llibre d'estil i les normes vaig tenir més clar el procediment que s'havia de seguir per escriure un article nou.
El dia després de publicar l'article les meves companyes i jo vem veure que un dels administradors d'aquesta enciclopèdia havia millorat el nostre contingut i l'havia posat més en ordre. I, també ens havia rectificat algunes errades que havíem comès.
Enllaç a la Viquipèdia amb l'article creat o modificat:
En aquest cas, com he dit anteriorment, l'article no ha estat modificat, sinó que ha estat creat.
El tema que vem tractar és: La Típula, un tipus de mosquit.
Per tal de veure aquest article podeu enllaçar-hi a través de:
http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%ADpula
Valoració de l'aportació individual al grup:
Considero que fer una nova aportació a la Viquipèdia és una bona manera per poder conèixer tot aquest món.
En aquesta enciclopèdia hi ha milers d'usuaris registrats, i per aquesta simple raó les una de les més visitades del món.
Crec que haver realitzat aquest exercici a la Viquipèdia ens ha ajudat a mi i a les meves companyes a saber el procediment d'aquesta i a de quina manera funciona.
A més, és de total fiabilitat, és a dir, és totalment segura. Mai hi trobarem informació inventada o falsa, ja que gràcies a tot un grup d'administradors que està al darrera fan possible que tota aquesta informació quedi restringida.
Diari de Seminari (02.12.09)
Descripció:
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
La sessió d'avui l'hem dedicat, sobretot, a l'actualitat educativa. Normalment, aquesta feina la fem els divendres, però com que divendres passat no vem fer classe de seminari perquè vem anar al concert de Santa Cecília, avui ens hi hem dedicat una bona estona.
Els meus companys Pere Mussoll i Òscar Valverde, han exposat una sèrie de notícies, de les quals n'han escollit quatre de més rellevància per aprofundir una mica més.
Entre les notícies que han comentat hi havia la que dues companyes ja ens van explicar al seu dia, la qual es volien canviar els noms de Nadal i Setmana Santa per vacances d'hivern i de primavera. Respecte d'això, al final hem pogut saber que s'ha anul·lat l'opció de fer aquest canvi, per tant, se seguiran dient vacances de Nadal i de Setmana Santa.
Avui s'ha creat un debat a causa de dues notícies que tenien relació. Aquestes són: Estrasburgo sentencia que la cruz en el aula viola la libertad religiosa i Europa Laica exige retirar los crucifijos de las aulas públicas españolas. Com bé indiquen els titulars, el que intenten és treure les creus que estiguin a les aules de les escoles laiques, ja que si no segueixen cap ideologia religiosa no han de perquè tenir creus penjades a les parets.
L'altre part de la sessió hem estat comentant els treballs del llibre "Va de mestres", que majoritàriament han anat força bé.
I finalment, el tutor de seminari ens ha anat dient les diferents feines que haurem de fer des d'avui fins les vacances de Nadal. I què faríem l'últim dia de seminari, per despedir-nos.
Reflexió:
La meva opinió sobre les notícies d'actualitat educativa és que si en les escoles laiques volen treure les creus de les aules perquè el que menys volen és inculcar als alumnes ideologies que ells no creuen, ho haurien de fer. Pel contrari, estic totalment d'acord en què a les escoles privades, concertades amb ideologies religioses no s'hagin de treure aquestes creus. Tot i així, crec que per molt que els alumnes es trobin cada dia a les aules amb aquests símbols no els hauria d'afectar, ja que tampoc molesten.
Pel que fa a les altres notícies, hem pogut observar que moltes d'elles estaven relacionades amb el calendari escolar.
Conferència "Fer de mestra"
El primer dia de setmana d'activitats extraordinàries, el 16 de novembre, l'Eulàlia Bosch va venir a la Facultat Blanquerna a fer-nos una conferència sobre "Fer de mestra".
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
L'Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És llicenciada en Filosofia (Universitat de Barcelona, 1971) i en Història (Universitat Autònoma de Barcelona, 1976). Té un llarg recorregut en l’àmbit d’educació. Destaca com a professora de Filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions.
Centrant-nos en la conferència va dir que li donava la impressió que fer de mestra podria ser el títol d'una sèrie de conferències, però conferències que ella fes.
La sessió constava amb pensar aquest ofici "Fer de mestra" en el marc de la ciutat.
El tema central de la conferència era: "els nens creixen"., ja que davant l'àmbit escolar tenim els nens i nenes que estant creixent constantment.
Afirmava, també, que aprendre a viure la pròpia ciutat, aprendre a viure el nostre entorn... és aprendre a viure totes les altres ciutats del món.
Si no pots arrelar al lloc on has nascut, difícilment podràs arrelar enlloc.
La complexitat de la ciutat és la unitat mínima perquè pugui créixer un nen.
Hem de conèixer la ciutat en que vivim per a poder alimentar la curiositat dels nens, per a poder-los transmetre als nens.
Els mestres hem de servir de guia pels nens que estan creixent, ja que els dóna molta confiança si els acompanyem.
L'Eulàlia ens va posar un exemple perquè ho poguéssim entendre millor. Ho va comparar amb les vaques, ja que les vaques són rumiants i quan van al prat, mengen i se'n tornen a l'estable a rumiar. Després han de buscar un altre prat perquè l'altre ja estava sec.
En el cas dels nens, l'escola és el lloc on tornar i integrar en la vida pròpia allò que hem vist fora.
Els nens són curiosos per necessitat i se'ls i veu per la seva mirada, per la seva actitud.
S'ha d'aconseguir que la curiositat sigui el centre de la porta per obrir els estudiants que creixen.
Com a conclusió va comentar que per fer de mestra s'ha hem de dedicar passió en l'estudi, ja que si no n'hi ha no ens podrem dedicar en aquest ofici.
No podem ensenyar a llegir als nens si nosaltres no som bons lectors. Per tant, fer de mestra vol dir ser acomodador, és a dir, ajudar als nens a saber quin és el seu lloc.
Reflexió:
Crec que aquesta conferència ens va servir a tots els estudiants de magisteri de la facultat, ja que l'Eulàlia va deixar molt clares les idees més importants que s'han de tenir en compte a l'hora de dedicar-nos a aquest ofici.
Va ser molt interessant i molt entenedora i penso que d'ara en endavant tindrem en compte aquests aspectes clau tan importants.
dilluns, 30 de novembre del 2009
Diari de COED i GiTIC (30.11.09). "Exposicions del territori"
Descripció:
Fins d'aquí a les vacances de Nadal, cada dilluns quatre parelles exposaran per oral la descripció del territori.
Avui les parelles del grup A que els ha tocat exposar han estat:
- Mar Gascó i Núria Maldonado -> Premià de Mar.
- Eva Ladevesa i Lorena Padilla -> Montcada i Reixac.
- Pere Mussoll i Àngel Carrillo -> La Cerdanya Llívia.
- Sara Garcia i Paula Antonell -> Mataró - Argentona.
El procediment ha estat el mateix que el de la setmana anterior, ja que les exposicions havien de durar entre sis i set minuts com a màxim i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la professora de COED i el professor de GiTIC, perquè la nota val per tot el mòdul sencer (Processos i contextos educatius II). D'altra banda, la resta de la classe hem avaluat a cada parella.
Hem hagut de valorar els aspectes positius i els que s'haurien de millorar. I, finalment, posar una nota.
Reflexió:
Les exposicions d'avui s'han ajustat prou bé al temps, s'han reflectit clarament les idees i l'objectiu, el volum de veu era l'adequat... També es notava que algun company estava nerviós...
Cada vegada es nota més la confiança i l'autosuperació en un mateix, ja que es controlen molt millor els nervis.
Fins d'aquí a les vacances de Nadal, cada dilluns quatre parelles exposaran per oral la descripció del territori.
Avui les parelles del grup A que els ha tocat exposar han estat:
- Mar Gascó i Núria Maldonado -> Premià de Mar.
- Eva Ladevesa i Lorena Padilla -> Montcada i Reixac.
- Pere Mussoll i Àngel Carrillo -> La Cerdanya Llívia.
- Sara Garcia i Paula Antonell -> Mataró - Argentona.
El procediment ha estat el mateix que el de la setmana anterior, ja que les exposicions havien de durar entre sis i set minuts com a màxim i mentre s'estaven fent, eren avaluades per la professora de COED i el professor de GiTIC, perquè la nota val per tot el mòdul sencer (Processos i contextos educatius II). D'altra banda, la resta de la classe hem avaluat a cada parella.
Hem hagut de valorar els aspectes positius i els que s'haurien de millorar. I, finalment, posar una nota.
Reflexió:
Les exposicions d'avui s'han ajustat prou bé al temps, s'han reflectit clarament les idees i l'objectiu, el volum de veu era l'adequat... També es notava que algun company estava nerviós...
Cada vegada es nota més la confiança i l'autosuperació en un mateix, ja que es controlen molt millor els nervis.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Diari de COED (27.11.09)
Descripció:
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
Divendres dia 27 de novembre tocava recitacions i debats.
Pel que fa a les recitacions, com cada setmana van recitar quinze persones. Des de la Clara Boix fins l'Anna Español.
Els temes que els mes companys i companyes van escollir eren molt variats. Vem escoltar des de poemes de Salvat Papasseït, de Miquel Martí i Pol, de Josep Maria de Sagarra... fins llegendes de Sant Jordi, tradicionals de diferents indrets...
Cada persona que recitava tenia dos minuts per fer-ho i mentre la resta de companys de la classe anàvem avaluant. És a dir, cada tres persones avaluàvem a un company que recités. Havíem de tenir en compte la gesticulació, el control dels nervis, la veu, l'expressió, la correcció lingüística...
Quan van ser les onze van començar els debats.
El primer, sobre l'educació tradicional i l'educació actual. L'equip que estava a favor de l'educació tradicional estava format per: l'Anna Illa, la Sandra Ferré, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i la Sònia Pérez. en canvi, l'equip a favor de l'educació actual i en contra de la tradicional estava format per: l'Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner.
L'equip a favor va dir que l'educació actual ha passat de ser molt lliure, és a dir, amb massa llibertat. Que els estudis eren els mateixos per als alumnes de Catalunya que per als de Madrid, que els mestres havien de ser autoritaris i saber els seus horaris...
D'altra banda, l'equip a favor de l'educació actual van dir que els materials que s'utilitzen ara són per ajudar als nens a experimentar per ells mateixos, que ara poden parlar, donar la seva opinió, parlar amb lliberta amb els seus companys, que els mestres i els alumnes creixen i s'ajuden junts...
El segon debat va tractar sobre l'autoritat a l'aula. L'equip que estava a favor estava format per: la Mònica Gutiérrez, la Mónica de Haro, l'Albert Guix, la Sara Olmo i el Cristian Cubillo. I el que estava en contra era format per: la Laura Millán, la Paula Antonell, la Ailén Marino, la Maria Pérez i la Sara Garcia.
El meu grup de debat havia de fer l'avaluació d'aquests. Havíem de tenir en compte ell guió d'avaluació dels debats, per tant, vem haver d'observar si els nostres companys van estructurar bé els arguments en les diferents parts del debat, si s'havien ajustat al tema, si havien exposat contraarguments, si el registre que utilitzaven era adequat, si havien fet ús d'una bona correcció lingüística, si havien respectat els torns de paraules, etc.
Reflexió:
Cada setmana les recitacions van a millor, ja que els meus companys i companyes se'ls nota menys els nervis i confien més.
També trobo molt positiu que no tothom reciti el mateix, és a dir, que els temes variïn, que no només s'expliquin poemes sinó que també rondalles, llegendes, contes...
Pel que fa als debats, el primer crec que va ser correcte, ja que explicaven les idees amb molta naturalitat i sense nervis. Van distingir molt bé els arguments en contra i els arguments a favor. D'altra banda, els companys que exposaven el segon debat també van explicar molt bé la part inicial però no s'entenia gaire quan deien els arguments i les refutacions. El temps se'ls va allargar un pèl, i això va fer que acabessin de manera ràpida sense poder concloure tot el que tenien pensat.
divendres, 27 de novembre del 2009
VISITA AL ZOO
A part d'anar a visitar el museu de xocolata, també vem anar al parc zoològic de barcelona (ZOO).
El Parc Zoològic de Barcelona segueix l'Estratègia Mundial dels Zoològics per la Conservació i , per tant, desenvolupa un seguit d'activitats que poden resumir-se en les següents: conservació, investigació i educació.
Avui l'educació es considera l'objectiu principal d'un Zoològic i el que dóna sentit a la seva existència. Per assolir aquest objectiu hi ha un Departament d'Educació què té com a missió primordial servir perquè les persones que anualment visiten el Zoològic, entenguin, apreciïn, respectin i estimin els animals, la qual cosa és de gran ajut a l'hora de salvaguardar la vida salvatge i natural.
Organitza diferents activitats dirigides al públic infantil, utilitzades anualment per més de 50.000 alumnes, i també d'altres dirigides al públic adult. Les activitats infantils, realitzades per educadors especialitzats en zoologia, són de dos tipus:
- Activitats per escolars: Les visites comentades i els tallers, que abasten des del Pre-escolar fins al Batxillerat i que es preparen d'acord amb els currículums escolars. N'existeixen més de 20 temes, però també es poden oferir altres temes a petició dels ensenyants.
- Activitats extra-escolars, dirigides al públic infantil en caps de setmana i períodes de vacances, com són els Dissabtes Infantils, les Festes d'Aniversari i els Casals de Zoologia.
Per trobar més informació sobre el parc zoològic de Barcelona podeu accedir a la pàgina web següent: http://www.zoobarcelona.cat/ZOO_Barcelona/Catalan/catalan.asp
VISITA AL MUSEU DE LA XOCOLATA
El divendres dia 20 de novembre havíem d'anar per parelles a visitar algun museu o alguna institució que fes referència amb l'àmbit educatiu.
Jo vaig anar, conjuntament amb l'Elena al museu de xocolata.
El museu de la xocolata permet fer un recorregut pels orígens de la xocolata, la seva arribara a Europa i la seva difusió com un element situat entre el mite i la realitat, entre les propietats medicinals i afrodisíaques i el valor nutritiu, que relaciona tradició amb futur i que forma part del notre imaginari col·lectiu.
Les diferents activitats que et proposen són moltes. Com per exemple:
- Artistes de la Xocolata: és una activitat per a nens i nenes de 4 a 12 anys. Consta de la creació d'una figura de xocolata a partir de l'explicació d’un professional sobre les característiques i la manipulació de la xocolata. S'imparteix de dilluns a dissabte, de 10 a 19 hores i diumenges i festius de 10 a 15 hores. Dura una hora i es necessita inscripció prèvia.
- Descobridors de Cacau: és destinada a nens de 6 a 12 anys on els participants seran els protagonistes d’una història fabulosa que els traslladarà als antics pobles maies, passant per les luxoses corts europees i prenent com a fil conductor l’evolució d’un producte tan fascinant com la xocolata. Es pot realitzar de dilluns a dissabte, de 10 a 19h i els diumenges i festius de 10 a 15h. També dura una hora i és necessària inscripció prèvia.
- El món dolç de la Xispeta de Cacau: és per a nens de 3 a 6 anys d'edat i és una visita dinamitzada. La Xispeta de Cacau ens endinsarà en el món màgic de la xocolata a través del conte i del joc. L'horari és de dilluns a dissabte, de 10 a 19h i els diumenges i festius de 10 a 15h. Igual que les activitats anteriors, dura una hora i t'has d'inscriure abans.
- Taller d’estampació de samarretes amb motius de xocolata: va destinat per a nens de 6 a 16 anys i el que es fa és un disseny de samarretes inspirades en motius entorn del món del cacau i la xocolata. L'horari és el mateix que les activitats anteriors. Però té una duració de dues hores i també és necessita inscripció prèvia.
- Fes de Pastisser: per a nens de 6 a 12 anys. El que es vol fomentar és l'aprenentatge de les nocions bàsiques de la pastisseria per a elaborar les primeres postres. L'horari el mateix que les altres activitats i la duració és de dues hores. També es necessita una inscripció.
A part de les activitats escolars, el Museu de la Xocolata ofereix també la possibilitat de realitzar visites guiades en grups o celebrar festes d’aniversari a les seves instal·lacions durant tota la setmana.
Si voleu més informació sobre el museu podeu accedir a la pàgina següent: http://www.pastisseria.com/ct/PortadaMuseu
dijous, 26 de novembre del 2009
Conferència "la Web 2.0 i l'educació" al Cibernàrium
Descripció:
Dilluns 16 de novembre (que va començar la setmana de pràctiques) vem tenir dues xerrades. La primera va ser a l'auditori de la facultat Blanquerna a càrrec de l'Eulàlia Bosch. Aquesta conferència portava per títol "Fer de mestre".
En acabar, algunes persones de cada seminari vem anar a la conferència de la Web 2.0 i l'educació al Cibernàrium. Aquesta era a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor.
El Cibernàrium és un centre de divulgació i capacitat tecnològic. El que pretén és posar-nos al dia de les últimes tecnologies i aprendre a utilitzar les eines d'internet.
Hi ha més de mil metres quadrats d'instal·lacions d'accés lliure i obert a tothom. Pots trobar moltes activitats gratuïtes (fins a 82 activitats diferents) i que s'ajustin a les teves necessitats. A més, també hi ha una sala de navegació a internet amb connexió gratuïta la qual està oberta tot el dia.
El que es pretén és establir el desenvolupament personal i professional dels ciutadans amb tres línies d'activitats gratuïtes: inicia't a internet, creix amb internet i itineraris de formació.
Després d'aquesta petita introducció a les instal·lacions es van centrar en el tema que havien de tractar: La Web 2.0 i l'educació.
Ens van projectar un PowerPoint mentre feien l'explicació. El que volien era que nosaltres veiéssim les diferències de la tecnologia a les escoles d'abans amb les d'ara. La més antiga, l'escola filosòfica. Seguidament l'escola del llibre sagrat, els tallers gremials, l'escola burgesa, l'escola "reserva", les fàbriques de coneixement... Fins la del futur (l'actual), en xarxa, amb poc llibres i amb molta tecnologia...
A continuació ens van fer un test per tal de veure si coneixíem les 94 aplicacions de la Web 2.0. Es va poder veure que la majoria de la gent coneixia menys de la meitat d'aquestes aplicacions.
Seguidament ens van anar explicant més coses de la Web 2.0, com per exemple les seves característiques, que són: s'utilitza a través de la lectura i l'escriptura compartides, la unitat que s'utilitza és el missatge, és formada per molts serveis web, és dinàmica...
També ens van remarcar dues notícies importants: la bona és que amb internet tothom pot informar i la dolenta és que amb internet tothom pot informar.
Per tant, d'una mateixa notícia en podem extreure coses bones si coses dolentes.
Per acabar, es va donar pas a un torn de preguntes i respostes. És a dir, vem formar un debat.
Reflexió:
Ens van explicar amb pèls i senyals la utilització del cibernàrium i en què consistia. La conferència va ser clara i precisa i crec que tothom la podia seguir i entendre molt fàcilment.
D'altra banda, penso que ens haurien d'haver ensenyat totes les instal·lacions, ja que només vem estar a una sala escoltant el que explicaven. Hagués estat bé fer una visita guiada dl centre.
La part del test va ser la més interessant des del meu punt de vista. Aquí es podia veure de quina manera utilitzem avui en dia les diverses aplicacions de la web 2.0.
com he esmentat anteriorment, hi havia de tot, però les dades afirmaven que la gent coneix menys de la meitat d'aquestes 94 aplicacions. Gràcies a aquest test he pogut saber altres aplicacions que desconeixia totalment i que crec que en un futur em poden ser útils dins l'àmbit personal com el professional.
dimecres, 25 de novembre del 2009
VISITA A L'ESCOLA CEIP PAU SANS
Descripció:
Dimarts dia 17 de novembre vam haver d'acompanyar a un alumne de tercer de curs de magisteri a les seves pràctiques.
Cada seminari tenia un llistat d'escoles per poder visitar. De dos en dos o de manera individual vam haver d'escollir-ne una, i així poder observar el company o companya de pràctiques.
En el meu cas, em va tocar anar a l'escola CEIP PAU SANS d'Hospitalet de Llobregat amb una companya de seminari, l'Elena.
La setmana abans de pràctiques, el tutor de seminari ens va donar els números de telèfon i els correus electrònics de cada alumne de tercer per poder posar-nos en contacte amb ell.
En el nostre cas, va ser molt fàcil de comunicar-nos, ja que li vam enviar a la Clara (l'alumna de tercer) un correu per saber on havíem de quedar aquell dia i a quin lloc.
En arribar dimarts pel matí a Hospitalet, la companya de tercer ens va explicar de manera molt detallada l'estructura del centre, quin tipus de mestres ens trobaríem, com eren els alumnes...
El centre era molt petit però acollidor. A simple vista podia deduir que la gent que estudiava i treballava allà es deurien sentir com a casa seva, és a dir, en família.
La Clara ens va portar a la sala de mestres per fer una ullada i, també per a poder conèixer a la resta de professors i professores. Allà mateix ens va presentar a la cap d'estudis perquè ens conegués una mica més i així poder distribuir-nos a mi i a l'Elena per les diferents aules. Ja que, d'aquesta manera els nens i nenes no es desconcentrarien tant.
La Clara, ens va fer un recorregut per l'escola.
Les parets eren plenes de murals i treballs realitzats pels nens i nenes. A través d'aquests murals treballaven amb projectes de treball.
Ens va ensenyar els dos patis. Un, el més gran, és pels nens i nenes de primària i l'altre, que és més petit i el trobem a la part de dalt (com si fos una terrassa) és pels nens d'infantil, és a dir, de P-3 a P-5.
Al ser una escola tant petita, utilitzen el gimnàs de menjador, i posen i treuen taules i cadires cada dia.
A partir d'aquí ens vam separar i cada una va anar veient diferents cursos.
La primera hora del matí vaig estar amb els de primer de primària. Estaven repassant els temps verbals. A la segona hora del matí vaig anar a fer una ullada als nens i nenes de segon de primària que estaven repassant els problemes de matemàtiques.
La mestra de segon em va fer participar molt a la classe, ja que havia d'anar mirant que tots ho estiguessin fent bé, que no es despistessin, que no s'avancessin...
En aquella aula, els nens em veien com una mestra més.
Després d'esmorzar, vaig tornar a estar la primera part, és a dir, una hora a l'aula de primer. Ja que la mestra em va dir que anés a veure com treballen els racons.
Els nens se separaven i a cada un li tocava realitzar un racó diferent. Un estava a l'ordinador, l'altre repassava dibuixos. N'hi havien, també que enganxaven gomets a un full, d'altres feien puzzles...
En aquella estona de racons, la mestra també aprofitava per avançar un projecte de treball sobre les llavors. Els nens havien de portar llavors del que volguessin perquè així, a la classe les podien classificar, mesurar...
A la segona part, però, vaig estar a una classe de música amb l'alumna de pràctiques i la mestra.
Ella tocava una peça de música amb la guitarra i els nens i nenes havien de seguir el ritme amb diferents instruments.
A la tarda, després de dinar, vaig estar de 3 a 4 amb nens i nenes de P-3. La mestra els va portar fang i pals de fusta perquè havien de fer una piruleta.
L'activitat va durar mitja hora i, l'altre mitja hora la mestra els va deixar que juguessin amb el que volguessin.
De 4 a 5 de la tarda vaig estar amb alumnes de tercer de primària fent educació física. La mestra volia treballar l'expressió corporal i, per això, els posava música i els feia ballar i moure's per tot el gimnàs.
Reflexió:
Durant aquell dia vaig poder saber més a fons el que era treballar amb nens i com era la convivència entre els professors.
Vaig trobar molt bé que ens separessin a mi i a la meva companya Elena i a cadascuna pogués experimentar pel seu compte.
També, estic molt contenta que ens hagin fet mirar diferents tipus de classes, ja siguin per assignatures com per edats.
Diari de Seminari (25.11.09)
Descripció:
Avui hem tractar les dues hores de classe a parlar i opinar sobre la setmana de pràctiques que va ser del 16 al 20, és a dir, la setmana passada.
De tota la setmana, només hem comentat la visita que vem fer per parelles o individualment en alguna escola d'Infantil i Primària.
Es tractava d'acompanyar a un alumne de tercer de magisteri de la nostra facultat a observar com feia les seves pràctiques.
Primerament, el tutor de seminari ens ha fet posar una nota de l'1 al 10 sobre la visita d'aquella escola.
Les notes no han variat gaire, majoritàriament han rondat del 7 al 9. Per tant, entre un notable i un excel·lent.
Tots hem anat comentant el que havíem viscut durant aquell dia a l'escola, el que havíem pogut observar, les relacions que s'establien entre els professors i els alumnes, la manera en què l'alumne de tercer curs realitzava les seves pràctiques.
Un parell de companyes han explicat, que les vivències d'aquell dia no havien estat gaire positives per a elles perquè els mestres i la directora concretament no sabien que anaven a visitar l'escola i no els van explicar ni ensenyar res.
En canvi, altres companys han opinat de manera positiva. Que havien visitat l'escola, veien com treballaven els nens, veien diferents classes (algunes més dinàmiques que d'altres), etc.
Reflexió:
D'aquesta sessió el que m'ha fet relfexionar bastant és que no a totes les escoles hi trobarem el mateix, ni treballarem amb la mateixa metodologia, ni ens trobarem amb els mateixos nens, amb els mateixos caràcters...
Cada escola, o millor dit, cada nen és un món i, per tant, el que hem d'intentar fer és adpatar-nos el millor possible a tots els canvis que ens vagin arribant de cara al nostre futur com a mestres.
Avui hem tractar les dues hores de classe a parlar i opinar sobre la setmana de pràctiques que va ser del 16 al 20, és a dir, la setmana passada.
De tota la setmana, només hem comentat la visita que vem fer per parelles o individualment en alguna escola d'Infantil i Primària.
Es tractava d'acompanyar a un alumne de tercer de magisteri de la nostra facultat a observar com feia les seves pràctiques.
Primerament, el tutor de seminari ens ha fet posar una nota de l'1 al 10 sobre la visita d'aquella escola.
Les notes no han variat gaire, majoritàriament han rondat del 7 al 9. Per tant, entre un notable i un excel·lent.
Tots hem anat comentant el que havíem viscut durant aquell dia a l'escola, el que havíem pogut observar, les relacions que s'establien entre els professors i els alumnes, la manera en què l'alumne de tercer curs realitzava les seves pràctiques.
Un parell de companyes han explicat, que les vivències d'aquell dia no havien estat gaire positives per a elles perquè els mestres i la directora concretament no sabien que anaven a visitar l'escola i no els van explicar ni ensenyar res.
En canvi, altres companys han opinat de manera positiva. Que havien visitat l'escola, veien com treballaven els nens, veien diferents classes (algunes més dinàmiques que d'altres), etc.
Reflexió:
D'aquesta sessió el que m'ha fet relfexionar bastant és que no a totes les escoles hi trobarem el mateix, ni treballarem amb la mateixa metodologia, ni ens trobarem amb els mateixos nens, amb els mateixos caràcters...
Cada escola, o millor dit, cada nen és un món i, per tant, el que hem d'intentar fer és adpatar-nos el millor possible a tots els canvis que ens vagin arribant de cara al nostre futur com a mestres.
Diari de COED i GiTIC (23.11.09). "Exposicions del territori"
Descripció:
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
El dilluns 23 de novembre vem començar amb les exposicions orals del territori, valorades pel marc de processos i contextos educatius II. ens vem partir la classe en dos grups (l'A i el B). La primera hora vem donar pas a les quatre exposicions del grup A i la segona a les quatre del grup B.
Les quatre parelles que van exposar del grup A van ser:
- Macià Bagur i Laura Sánchez -> L'illa de Menorca
- Marc Pérez i Eduard Santos -> El Baix Llobregat
- Ailén Marino i Laura Millán -> Festes de maig a Badalona
- Anna Llongueras i Anna Español -> Sant Andreu de Palomar
Cada exposició havia de tenir una durada d'entre 6 i 7 minuts ja que en una hora teniem el temps bastant just.
El professor de GiTIC i la professora de COED valoraven les exposicions, i la resta de la classe també havíem de valorar als nostres companys i companyes.
Havíem de tenir en compte els aspectes positius i els negatius, com per exemple: la veu, l'entonació, el volum, la gesticulació, que les idees estiguessin ben clares, l'objectiu, els materials emprats...
I per acabar, els havíem de puntuar segons els nostres criteris.
Reflexió:
Vaig poder observar que les quatre parelles reflexaven les seves exposicions en el territori on viuen. Algunes d'elles van aprofundir massa en la història i no explicaven gaire cosa més.
En aquestes exposicions tothom ha de utilitzar materials treballats a les classes de GiTIC i COED. Pel que fa a GiTIC, tothom va utilitzar el PowerPoint com a millor recurs. Hi havien animacions, sons...
D'una manera o d'una altra els meus companys van tenir cura de la gesticulació, de la veu, de la manera d'exposar les idees, de remarcar-nos els punts més importants...
L'exposició del meu tema no és fins el dilluns 14 de desembre. D'aquesta manera, veure altres exposicions em servirà per corregir de manera positiva els trets més dèbils.
divendres, 13 de novembre del 2009
Diari de COED (13.11.09)
Descipció:
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
La primera part de la sessió d'avui l'hem començat per les recitacions de poemes, llegendres, contes... dels diferents companys i companyes.
Seguidament, la segona part l'hem dedicat als debats. Avui només hem tingut temps d'escoltar-ne un que ha durat aproximadament uns 20 minuts.
El tema que debaien els meus companys era l'escola privada. Cinc companys donaven les seves aportacions a favor, i els altres en contra.
Sobre el que he pogut observar, el fracàs escolar en escoles públiques és molt més elevat pel que fa a les escoles privades. La revista Magisteri afirma que hi ha un 34,4% de fracàs a les escoles públiques, quan a les privades només n'hi ha un 3,5%.
Aprofundiment:
El link que hi ha a continuació és d'un bloc d'una mestre de primària d'una escola pública.
http://im-prescindible.blogspot.com/2009/06/qui-ha-fracasat-lescola-primaria.html
També podeu veure un vídeo sobre quin tipus d'escola triaria la gent catalana.
http://www.tv3.cat/videos/783209
Reflexió:
Des del meu punt de vista, crec que és molt millor l'educació que es dóna en les escoles privades que en les públiques, i a més a la llarga et dóna moltes més sortides i preferències.
Però, també trobo molt elevat el preu de les escoles privades. Perquè hi ha famílies que volen portar als seus fills a escoles privades però no ho poden fer per problemes econòmics. O també persones immigrants que no tenen oportunitats de tractar educació privada perquè no s'ho poden permetre.
D'altra banda, pel que fa les recitacions, he pogut veure els nervis o la por escència que alguns dels meus companys han arribat a passar. També he observat, però, altres companys que han superat perfectament els nervis i ho han fet molt bé.
Diari de Seminari (11.11 - 13.11)
Descripció:
Dimecres el tutor de seminari ens va acabar de concretar els llocs i les hores de les diferents activitats extraordinàries de la setmana que ve.
La segona part de la sessió la vem dedicar a comentar els diferents blocs dels companys de la classe. Primerament, la persona que ens mostrava el bloc, explicava que hi feia, el seu contingut, com l'estructurava... i després feia una lectura d'alguna entrada sobre seminari que tingués. Llavors, un altre company de la classe havia de donar la seva opinió sobre el que havia vist. Si el contingut era adequat, si el nombre d'entrades eren adequades, si en el text hi havien moltes faltes... I així successivament.
D'altra banda, pel que fa a la sessió d'avui divendres 13 l'hem començat a comentar les notícies sobre l'actualitat educativa.
En aquest cas, els dos companys que ens han informat sobre el tema són el Marc i la Sara.
La notícia més destacada i la que ens han explicat més detalladament ha estat: A clase hasta los 18, quieras o no, extret del diari el Pais.
Aquesta notícia ens informa del grau elevat d'adolescents menors d'edat que estan sense fer res les 24 hores del dia o treballant. I, per tant, es vol aplicar aquesta llei, d'obligar-los a estudiar fins a la majoria d'edat perquè el nombre de fracàs escolar no augmenti.
Seguidament, hem continuat la classe comentant blocs dels companys i fent les diferents valoracions que a cada un de nosaltres ens tocava.
Reflexió:
Considero que comentar els blocs amb la resta de classe i que, a més et valorin és un punt a favor. Ja que es veuen els errors comesos, i a partir d'aquí els pots anar rectificant.
D'altra banda, crec que la notícia sobre actualitat educativa ha estat interessant per debatre. Personalment, penso que està molt bé obligar a nois i noies menors d'edat a seguir amb uns estudis, ja siguin batxillerats o formacions professionals. Ja que, almenys s'ha d'aconseguir que tots aquests adolescents no s'estiguin tot el dia sense fer res o estiguin dins el món laboral.
Crec també, que si volen aplicar aquesta llei, hauran d'augmentar les places tant a batxillerat com a FP i facilitar cursos de tota mena d'àmbits perquè la gent s'animi més a seguir uns estudis.
Dimecres el tutor de seminari ens va acabar de concretar els llocs i les hores de les diferents activitats extraordinàries de la setmana que ve.
La segona part de la sessió la vem dedicar a comentar els diferents blocs dels companys de la classe. Primerament, la persona que ens mostrava el bloc, explicava que hi feia, el seu contingut, com l'estructurava... i després feia una lectura d'alguna entrada sobre seminari que tingués. Llavors, un altre company de la classe havia de donar la seva opinió sobre el que havia vist. Si el contingut era adequat, si el nombre d'entrades eren adequades, si en el text hi havien moltes faltes... I així successivament.
D'altra banda, pel que fa a la sessió d'avui divendres 13 l'hem començat a comentar les notícies sobre l'actualitat educativa.
En aquest cas, els dos companys que ens han informat sobre el tema són el Marc i la Sara.
La notícia més destacada i la que ens han explicat més detalladament ha estat: A clase hasta los 18, quieras o no, extret del diari el Pais.
Aquesta notícia ens informa del grau elevat d'adolescents menors d'edat que estan sense fer res les 24 hores del dia o treballant. I, per tant, es vol aplicar aquesta llei, d'obligar-los a estudiar fins a la majoria d'edat perquè el nombre de fracàs escolar no augmenti.
Seguidament, hem continuat la classe comentant blocs dels companys i fent les diferents valoracions que a cada un de nosaltres ens tocava.
Reflexió:
Considero que comentar els blocs amb la resta de classe i que, a més et valorin és un punt a favor. Ja que es veuen els errors comesos, i a partir d'aquí els pots anar rectificant.
D'altra banda, crec que la notícia sobre actualitat educativa ha estat interessant per debatre. Personalment, penso que està molt bé obligar a nois i noies menors d'edat a seguir amb uns estudis, ja siguin batxillerats o formacions professionals. Ja que, almenys s'ha d'aconseguir que tots aquests adolescents no s'estiguin tot el dia sense fer res o estiguin dins el món laboral.
Crec també, que si volen aplicar aquesta llei, hauran d'augmentar les places tant a batxillerat com a FP i facilitar cursos de tota mena d'àmbits perquè la gent s'animi més a seguir uns estudis.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Sessió 7: Llenguatge audiovisual
Aiii... la moda!!!
Vídeo creat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
Vídeo creat per l'Eva Gómez, l'Elena Carmona, l'Elena Ruiz, la Marta Juny i l'Alba Estragué.
divendres, 6 de novembre del 2009
Diari de COED (06.11.09)
Descripció:
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:
Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
La sessió d’ahir la vem dedicat a fer les recitacions de les poesies, llegendes, contes…
Els tocava exposar la recitació a quinze persones de la classe.
Una de les recitacions d’ahir va ser un poema de Miquel Martí i Pol anomenat, Silenci.
El va recitar una companya de la classe, per tant, us el deixo aquí, perquè quan vulgueu us el llegiu.
EL SILENCI
I
El silenci, amor meu, és la conquesta
dels callats, dels amants i del sorral...
Sense paraules, és veu molt sensible
i entenedora amb gest sols d’una faç.
És entrar a dintre teu, en una enquesta
que no tem ni el dolç calm ni el temporal
sense paraules, és l’inextingible
que té un llenguatge enterc i pas a pas.
I en el parlar silent hi ha un bell combat
sense sons, sense llengua i sense llavi,
batec dels cors que es parlen pol a pol.
Totalment com una onada, bat a bat,
acaronant una platja amb bes savi
que li és enveja fins i tot als sol.
II
El silenci, amor meu, trenca l’escorça
de l’arbre que mil anys han revestit.
Obre el doll, sobre rocs, d’una cascada
i apaga en la tempesta el fúlgid llamp.
Sense ni un mot, pot tenir ardència i força
d’un Gandhi fràgil, pur, mig desvestit.
I assossegar la coerció més triada
amb l’oratgell raonable d’un vell clam.
Però en l’amor és on té el seu traspàs
més útil, més afí, més ple de vida,
artèria unint dos cors en un reboll.
Sota el setí invisible d’un domàs
que mai no es veu, però és encís que avida
com saba entre les tiges d’un mantoll.
III
El silenci, amor meu, és un llenguatge,
ven d’amor quan l’amor té veu de cant,
un parlar-se amatent quan s’acompanya
d’un sol alè en el fosc del camaril.
No cal tan sols el codi d’un missatge
que arribi entre la nit, brill fulgurant,
és una entesa alant que s’acompanya
com l’aigua avida flors el més d’abril.
I amb un sol toc, senzill de cada mà,
el cor i el cos s’alien, orenetes
que cerquen el seu niu al mut redós.
I el joc d’amor, és vas d’un somniar,
elixir conegut d’antics poetes
que es vessa dintre d’un vers, ritme amorós...
“Dia vindrà que callaré per sempre,
Però també per sempre hi hauré mort
I el silenci, i paraules, i poetes”.
Miquel Martí i Pol
Aprofundiment:
Com a aprofundiment m'agradaria explicar que tenen de diferent les rondalles de les llegendes, ja que la majoria de recitacions són rondalles o llegendes populars.
Una rondalla és una narració breu de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l'entreteniment dels infants. En canvi, una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d'elements imaginatius.
Es pot veure clarament aquesta diferència, ja que alguns recitacions són de caràcter fantàstic i infantil (destinat als infants).
Es pot veure amb una fotografia, un tipus de llegenda com és el cas de la Llegenda de Sant Jordi:
Reflexió:
Crec que exposar qualsevol cosa davant d’un públic t’ensenya a perdre la por i la vergonya.
Hem de saber controlar els nostres nervis, i què millor que parlar davant d’altra gent.
Sempre hi haurà persones que els costarà més, i d’altres que no tant, però tot i així hem d’aprendre a superar-nos a nosaltres mateixos.
Si caiem en l’error podem aprendre d’aquest.
Diari de Seminari (06.11.09)
Descripció:
El divendres dia 6 vem començar la classe comentant les notícies d’actualitat educativa, que la Núria i la Mar ens van explicar.
Van fer un recull de notícies que van anar trobant al llarg de la setmana i la que ens van explicar amb més profunditat, i que després es va formar un debat a través de tres preguntes va ser: Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos, extret del diari el Pais.
Seguidament, el tutor de seminari ens va comentar el procés que seguirem durant la setmana de visites a diverses escoles.
I, finalment, vem acabar la classe fent una activitat, en la què tots vem haver de penjar unes fotografies a la paret i nombrar-les. Després les havíem d’agrupar de la manera que a nosaltres ens semblés més adequada, i per acabar cadascú anava dient el títol que li havia posat a la fotografia i vem fer votacions per saber quina era la que més ens havia impactat.
Comentar, també que la millor fotografia, és a dir, la que va tenir més èxit va ser la de l’Òscar.
Reflexió:
Pel que fa a la notícia d’actualitat educativa, volia comentar que crec que no és correcte que s’estableixi una “relació” entre alumnes i professors a través d’internet, és a dir, d’una web semblant a facebook.
Si els nens/es tenen la possibilitat d’explicar els seus dubtes per e-mail, a l’hora de classe ningú dirà res perquè tot s’haurà resolt, i d’aquesta manera els altres companys no podran saber quin ha estat el dubte de l’altre.
D'altra banda, sobre l'exercici de les fotografies, crec que t'ajuda a comparar les diferents tècniques que tenim entre els companys per ordenar-les i veure les raons per les quals les fotografies s'han ordenat d'aquella manera.
El divendres dia 6 vem començar la classe comentant les notícies d’actualitat educativa, que la Núria i la Mar ens van explicar.
Van fer un recull de notícies que van anar trobant al llarg de la setmana i la que ens van explicar amb més profunditat, i que després es va formar un debat a través de tres preguntes va ser: Los maestros usarán una red tipo Facebook con los alumnos, extret del diari el Pais.
Seguidament, el tutor de seminari ens va comentar el procés que seguirem durant la setmana de visites a diverses escoles.
I, finalment, vem acabar la classe fent una activitat, en la què tots vem haver de penjar unes fotografies a la paret i nombrar-les. Després les havíem d’agrupar de la manera que a nosaltres ens semblés més adequada, i per acabar cadascú anava dient el títol que li havia posat a la fotografia i vem fer votacions per saber quina era la que més ens havia impactat.
Comentar, també que la millor fotografia, és a dir, la que va tenir més èxit va ser la de l’Òscar.
Reflexió:
Pel que fa a la notícia d’actualitat educativa, volia comentar que crec que no és correcte que s’estableixi una “relació” entre alumnes i professors a través d’internet, és a dir, d’una web semblant a facebook.
Si els nens/es tenen la possibilitat d’explicar els seus dubtes per e-mail, a l’hora de classe ningú dirà res perquè tot s’haurà resolt, i d’aquesta manera els altres companys no podran saber quin ha estat el dubte de l’altre.
D'altra banda, sobre l'exercici de les fotografies, crec que t'ajuda a comparar les diferents tècniques que tenim entre els companys per ordenar-les i veure les raons per les quals les fotografies s'han ordenat d'aquella manera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
